A banda de la virulència rastrera d’aquesta
campanya, te moltes probabilitats de caure com un llast mortal a sobre dels
seus promotors. Si més no la portada destaca per la seva nul·la imaginació i
creativitat. A excepció, sempre n’hi ha d’haver alguna, en el nom, és el millor
de tot. Magnífic Run Run! Que en aquest cas prové l’original de la pròpia
escarnida, l’Ada.
És palès que el PDECat a Barcelona no ha
aconseguit comunicar cap proposta per l’avenç i bon govern de la Ciutat.
A ningú se li pot d’escapar que junt a l’equador
del mandat de “la Colau” de BComú del canvi municipalista, ha estat aquest
govern qui ha posat a la picota la corrupció del cas Palau.
L’Ajuntament de Barcelona amb la denúncia i
demanda de responsabilitat pecuniària a CDC, a obert en carns el PDECat. Gordó
i Mas queden assenyalats de manera indeleble per fets que són molt més que
indicis. La complicitat i l’encobriment vers corruptes i corrupció clamen a
crits al cel.
Cert que no surt res del cas Palau a la portada
esmentada. Un oblit lògic doncs seria difícil aconseguir sintonia ciutadana
favorable a l’espoli corrupte del Palau a favor de CDC.
Veiem les perles del Run Run convergent: Puja
el preu del lloguer; 7 desdonaments diaris; “Colau és una broma per als rics,
un malson per a les classes mitjanes, un càstig per als més desfavorits” (frase
paradigmàtica de Joaquim Forn); Superilla: superdesastre; 24 mesos 24 nyaps.
S’han descuidat de suspendre-la per l’increment
del turisme, les cues a l’aeroport, la contaminació ambiental (acústica,
lumínica, mobilitat, pol·lució), la llei Montoro que ofega els serveis dels
Ajuntaments, la proliferació de terrasses que converteixen en us privat el sol
públic, el plantar cara a les elèctriques, aigües i constructores que xuclen
com sangoneres el veïnatge desfavorit, el 3% de les Constructores i Empreses de serveis, fins i tot eviten el
Metro i TMB. I per nyap nyap el de les obres de les Glòries.
La deriva del PDECat és un desgavell de
desferra convergent. Veurem els resultats d’una campanya feta amb els peus, des
de la fel.
En Forn va ben apanyat amb aquesta bandera de
memorial de greuges. Cap indici d’idea per l’avenç dels rics, de les classes
mitjanes, ni dels desafavorits. El desgast de l’actual oposició és notable.
En aquests dos anys, benvingudes siguin les
crítiques i la pressió veïnal per situar en primer pla les qüestions cabdals a
resoldre a la Ciutat. El cos social de BComú és prou conscient de la lentitud en
enfocar i resoldre un llegat ciutadà molt enrevessat.
Ha estat el govern de l’alcaldessa Ada Colau
qui, per fi, s’ha atrevit i decidit a destriar i endreçar la troca. Les
primeres filades de l’agulla han mostrat un pou de fosca realitat. Una tranyina
de normatives que obstaculitzen el bon fer i l’ètica del canvi comú.
Mes a mes l’Ajuntament està fent passes de
gegant malgrat disposar d’unes botes que són les antípodes de les de set llegües
del conte.
Dia a dia BComú ha d’assenyalar l’estratègia
establerta i l’acció quotidiana per una ciutat endreçada i reorganitzada pel
veïnatge. Crítica i mobilització són necessàries, imprescindibles i fructíferes
des de l’entesa de les necessitats veïnals i treballadores.
L’alcaldessa del canvi és la de l’avenç veïnal
de la Ciutat.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario