26/5/17

La vena convergent es beu l’enteniment per atacar l’alcaldessa Ada Colau


La vena convergent enterboleix el PDECat i li fa beure’s l’enteniment. El 50.000 diaris “EL RUN RUN!”, amb un “SUSPESA” amb l’Ada Colau a tota pàgina no és ni tant sols original. Ho han hagut de manllevar d’ Alfred Bosch d’ERC.
A banda de la virulència rastrera d’aquesta campanya, te moltes probabilitats de caure com un llast mortal a sobre dels seus promotors. Si més no la portada destaca per la seva nul·la imaginació i creativitat. A excepció, sempre n’hi ha d’haver alguna, en el nom, és el millor de tot. Magnífic Run Run! Que en aquest cas prové l’original de la pròpia escarnida, l’Ada.
És palès que el PDECat a Barcelona no ha aconseguit comunicar cap proposta per l’avenç i bon govern de la Ciutat.
A ningú se li pot d’escapar que junt a l’equador del mandat de “la Colau” de BComú del canvi municipalista, ha estat aquest govern qui ha posat a la picota la corrupció del cas Palau.
L’Ajuntament de Barcelona amb la denúncia i demanda de responsabilitat pecuniària a CDC, a obert en carns el PDECat. Gordó i Mas queden assenyalats de manera indeleble per fets que són molt més que indicis. La complicitat i l’encobriment vers corruptes i corrupció clamen a crits al cel.
Cert que no surt res del cas Palau a la portada esmentada. Un oblit lògic doncs seria difícil aconseguir sintonia ciutadana favorable a l’espoli corrupte del Palau a favor de CDC.
Veiem les perles del Run Run convergent: Puja el preu del lloguer; 7 desdonaments diaris; “Colau és una broma per als rics, un malson per a les classes mitjanes, un càstig per als més desfavorits” (frase paradigmàtica de Joaquim Forn); Superilla: superdesastre; 24 mesos 24 nyaps.
S’han descuidat de suspendre-la per l’increment del turisme, les cues a l’aeroport, la contaminació ambiental (acústica, lumínica, mobilitat, pol·lució), la llei Montoro que ofega els serveis dels Ajuntaments, la proliferació de terrasses que converteixen en us privat el sol públic, el plantar cara a les elèctriques, aigües i constructores que xuclen com sangoneres el veïnatge desfavorit, el 3% de les Constructores  i Empreses de serveis, fins i tot eviten el Metro i TMB. I per nyap nyap el de les obres de les Glòries.
La deriva del PDECat és un desgavell de desferra convergent. Veurem els resultats d’una campanya feta amb els peus, des de la fel.
En Forn va ben apanyat amb aquesta bandera de memorial de greuges. Cap indici d’idea per l’avenç dels rics, de les classes mitjanes, ni dels desafavorits. El desgast de l’actual oposició és notable.
En aquests dos anys, benvingudes siguin les crítiques i la pressió veïnal per situar en primer pla les qüestions cabdals a resoldre a la Ciutat. El cos social de BComú és prou conscient de la lentitud en enfocar i resoldre un llegat ciutadà molt enrevessat.
Ha estat el govern de l’alcaldessa Ada Colau qui, per fi, s’ha atrevit i decidit a destriar i endreçar la troca. Les primeres filades de l’agulla han mostrat un pou de fosca realitat. Una tranyina de normatives que obstaculitzen el bon fer i l’ètica del canvi comú.
Mes a mes l’Ajuntament està fent passes de gegant malgrat disposar d’unes botes que són les antípodes de les de set llegües del conte.
Dia a dia BComú ha d’assenyalar l’estratègia establerta i l’acció quotidiana per una ciutat endreçada i reorganitzada pel veïnatge. Crítica i mobilització són necessàries, imprescindibles i fructíferes des de l’entesa de les necessitats veïnals i treballadores.
L’alcaldessa del canvi és la de l’avenç veïnal de la Ciutat.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario