Tres trames corruptes gangrenen l’Estat a mans del PP. La
Fiscalia fa conxorxa per protegir els corruptes, el PP i el seu capo polític.
L’últim notable encalçat, l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio
González, ha arrossegat a Esperanza Aguirre. Els Fiscals s’han de rebel·lar per
no ser-ne còmplices
El clan Pujol encara no toca fons, amb en Jordi Pujol fill
entrant a la presó. Convergència i els seus hereus empantanats amb el cas Palau
de Millet.
La corrupció mina la credibilitat de l’Estat i la salut de
la democràcia, prou minsa en un Regne que retalla les condicions de vida
treballadora, redueix serveis públics, pretén impedir les municipalitzacions de
serveix bàsics, impedeix que el poble de Catalunya pugui decidir en Referèndum.
La Moció de censura proposada per Unidos Podemos és una llum
a l’horitzó de salut pública i democràtica. Posa el dit a la xacra. El PP no te
majoria parlamentària, per tant és l´hora de fer fora a Rajoy i amb ell a la
corrupció.
La regeneració democràtica no es resol amb demagògia en
mítings i mitjans. A les mans del PSOE i de C’s està retirar la confiança en el
president i el govern estatal.
Els Pressupostos generals de l’Estat són l’epicentre de
l’ona neoliberal destructiva. El PNB s’apresta a donar-hi suport a canvi de
diners pel Concert basc. Mal averany per les llibertats basques.
La Disposició Addicional 27a dels Pressupostos estatals es
un atemptat a les remunicipalitzacions i els drets dels treballadores i
treballadores. La limitada autonomia municipal sofreix un assalt potent per
impedir el retorn al comú municipal de les concessions de serveix públics
bàsics.
La Red AGUA PÚBLICA i AIGUA ÉS VIDA criden a rebutjar
aquesta AD26, com ha fet l’Ajuntament de Terrassa (TeC, PSC, ERC, PDECat i CUP,
en contra PP i C’s). Els municipis s’han de rebel·lar enfront de la llei
Montoro i els atacs estatals que no paren.
La crisi entre Estat i Municipis s’ajunta i agreuja la del Regne i Catalunya.
400.000 signatures s’ha aconseguit pel Pacte nacional del
Referèndum. Resulta significatiu que un dels suports actius per poder fer el
referèndum ha esdevingut CCOO i UGT. La implicació sindical dóna el to de la
necessitat social i democràtica de que aquest país decideixi d’una vegada què
vol ser i amb qui i com es relaciona.
Si el govern estatal persisteix amb la negativa a
acordar-ho, una majoria immensa de la ciutadania a Catalunya sí que vol fer el
referèndum. Per tant s’ha de cercar la manera de fer-ho.
Demanar el dictamen de la Comissió Venècia sembla una via
dilatòria. De fet no contempla el cas inèdit català.
El concepte de ruptura democràtica amb l’ statu quo del
Regne 1978, i el de sobirania constituent, comporta situar-se amb convicció en
el sentiment i mobilització del catalanisme popular. Especular amb el fracàs és
posar és com posar les barbes a remullar. I el poble no perdonarà a qui no posi
tot el cor i l’esforç en el bon èxit de fer la seva lliure decisió.
El futur sobirà i republicà català és el gran afer de les
entitats i organitzacions que estem implicades en el bon fi del referèndum.
Som responsables d’insistir i afavorir les aliances
necessàries perquè el president, el govern i el Parlament convoquin i
organitzin el referèndum, sense fer un bis de la consulta ciutadana del 9N.
Les condicions suficients pel referèndum se situen en
disposar d’una legalitat catalana, a manca de l’estatal, un cens normalitzat,
uns locals, paperetes i urnes, amb uns Ajuntaments col·laboradors, programa
informàtic i persones preparades, una pregunta clara inclusiva. Són factors que
permeten fer campanya per les diferents opcions a decidir. Tothom s’hi ha de
sentir cridat i pugui participar, talment com es fa amb altres situacions
electorals. És obvi que s’haurà de neutralitzar l’acció obstructiva estatal.
Serà la participació el que donarà legitimitat, així com
capacitat efectiva per executar la decisió popular. 4 de maig de 2017
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario