La moció1 ha estat aprovada per 73 vots a
favor (JxSí i CSQP), 10 abstencions (CUP, que ha votat a favor dels punts
tercer i sisè), i 51 vots en contra (PSC, PP i C's).
Un acord sobre el Referèndum entre CSQEP i
JxSí (PDECat, ERC), amb l’abstenció de la CUP és quelcom notable en sí mateix.
És ben positiu cercar suports i avals europeus
i internacionals. La Comissió Venècia pot ser un ajut, sempre que faciliti que
es pugui fer el referèndum, com desitja el 80% de la població a Catalunya.
Ara bé, el suport i l’aval han de ser per fer
de la millor manera possible aquest referèndum, no per ajornar-lo,
obstaculitzar-lo i no fer-lo.
Ni l’Estat del Regne d’Espanya ni la Comissió
Europea estan legitimitzats per convertir les garanties lògiques d’una votació
referendetària en unes condicions que determinin, limitin i sotmetin la
sobirania de la ciutadania del poble de Catalunya.
Qui necessita i ha de decidir és el poble de
Catalunya. No hi ha legitimitat democràtica quan es prohibeix exercir el dret a
l’autodeterminació. Les imputacions i inhabilitacions que provoca l’Estat
espanyol, via tribunal Constitucional, no tenen ni legitimitat democràtica
catalana ni espanyola.
La judicialització punitiva no resoldrà el
conflicte, només el portarà a un nou estadi, el de la via dels fets consumats i
la rebel·lia catalana, o a la involució general amb una derrota del moviment i
sentiment sobiranista. L’esquerra del canvi municipalista només pot avançar
dins un progrés del moviment del poble català. Si hagués frustració i derrota
en sortirà més mal parat qui no hagi fet tot el possible per la sobirania i les
llibertats catalanes.
Les garanties legals, normatives i pel vot,
han d’anar destinades a l’objectivitat i facilitat perquè tothom pugui votar,
en igualtat de condicions de les diferents opcions que hi hagin. Això significa
també col·legis i urnes i paperetes, l’explicació i la propaganda, en fi,
disposar d’una pregunta clara i inclusiva, millor binaria, que afavoreixi que
tothom se senti cridat a votar el sí o el no.
La participació en el Referèndum serà la font
més sòlida de legitimitat. La participació és la que pot soldar un compromís i
consciència suficient per disposar de la força que permeti i imposi que la
decisió sigui efectiva i es concreti.
Una vegada s’ha plantejat que la data del
referèndum sigui entorn l’1 d’octubre, l’acumulació de forces necessària, els
suports i avals, han de focalitzar-se en fer que sigui real, val a dir
suficient.
Les campanades del PDECat d’aquesta setmana no
són errors aïllats ni pífies.
El Suport del PDECat a bloquejar la denuncia
del Consorci del Palau contra CDC i a reobrir la investigació, per les noves
proves aconseguides, és una clara connivència en no voler aclarir, és a dir, en
bloquejar, la investigació i el judici de corrupció. El PDECat no fa net, si
més no suficient.
El pacte del PDECat amb el PP per facilitar
via abstenció el decret que va contra l’Estiba, mostra la naturalesa
neolliberal privatitzadora que perjudica a la població treballadora.
La política econòmica i social troncal del
PDECat genera un rebuig profund que afecta negativament a la necessitat vital
d’un front ampli catalanista. El lideratge presidencial del PDECat, que mana en
el què és decisiu en el govern mixta de JxSí, entre el PDECat i ERC, aparta a
un gran segment popular.
Un País En Comú planteja ben clar que “Serem a
qualsevol mobilització pel dret a decidir” (Elisenda Alamany). En canvi UPeC
veu amb molt mal d’ulls que el govern se supediti a les imposicions de
l’extinta CDC via PDECat.
Avui divendres 19 el Pacte Nacional pel
Referèndum (PNR) presenta el seu treball, avalat per la participació ben
compromesa de tots els partits sobiranistes, les entitats del PNR, amb l’ANC i
Òmnium, el president de la Generalitat i l’alcalde accidental de Barcelona, el
sindicalisme amb CCOO i UGT.
Dilluns 22 el president Puigdemont, junt el
vice president Junqueras, explicarà la proposta de Referèndum a la capital del
Regne. És rellevant que assistirà a l’acte una representació de l’Ajuntament de
Madrid i també d’Unidos Podemos
Son esglaons que es van fent per esgotar tot
el ventall de possibilitats.
La moció del Parlament finalitza amb un setè
punt molt il·lustratiu: “acorda donarà suport a les mobilitzacions que amb
caràcter unitari pugui convocar en defensa de la convocatòria i celebració
del referèndum el Pacte Nacional pel Referèndum”.
Avanti a tota vela. Que res ens aturi.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
1 http://www.parlament.cat/document/trancripcio/216216.pdf
2 http://www.naciodigital.cat/noticia/131348/elisenda/alamany/serem/qualsevol/mobilitzacio/favor/dret/decidir
No hay comentarios:
Publicar un comentario