5/5/17

El gènere epistolar entre Xavier Domènech i Joan Tardà


Celebro el gènere epistolar del diàleg inaugurat entre Xavier Domènech/1 i Joan Tardà/2. És un bon exercici per cercar elements d’entesa.
Desenvolupar raonaments, crítiques, explicacions i anàlisi, és del millor per una acció conjunta, sobirana constituent i rupturista democràtica republicana.
El diàleg entre les forces polítiques de l’esquerra és saludable. Junt a la mobilització ciutadana, l’argumentació del què convé fer i de com fer-ho, pot contribuir a la preparació política popular de la confrontació de legalitats que representa voler fer, convocar i organitzar el Referèndum per part de la societat, Parlament i govern de Catalunya, o impedir-lo per l’Estat.
Tres elements s’han començar a desbrossar. El lideratge actual governamental amb ERC i PDECat amb una coalició parlamentària conjunta, JxSí, i un govern mixt. La situació i perspectiva constituent catalana amb el referèndum com acte central polític. Les aliances a establir per fer realitat el referèndum i la lliure decisió del poble, així com per una hegemonia d’esquerres des del catalanisme popular, superant el llast convergent del catalanisme conservador.
Val a dir que les raons exposades es fan per ambdues parts en clau d’excepcionalitat constituent republicana, de fer el referèndum, i de trobar-se.
En Xavier Domènech fa una crítica bàsica a l’aliança independentista, quan diu “a vegades, certament, costa creure que sigueu (PDECat i ERC) socis de govern”, o “Quan vols guanyar impregnant-te del que vols combatre, a vegades et pots perdre tu mateix en l’hegemonia de l’altre, més que construir-ne una de pròpia”.
Domènech concreta la situació: “Catalunya, des de diversos corrents subterranis, està vivint un moment clarament preconstituent que hem de convertir en constituent”. Mentre assenyala l’esgotament estatal autonòmic i “com ho està també la continuïtat de certes polítiques d’un passat que no vol passar agafant-se al que sigui”.
El líder del nou Un País En Comú afirma contundent “No tinc cap dubte que assolirem el referèndum, com tampoc tinc cap dubte que... ens trobarem”, fent esment a l’anhel de milers i milers de catalans i catalanes.
En Joan Tardà situa l’escenari actual “d’una àmplia majoria ciutadana favorable a exercir el dret a decidir”. Tardà alerta que “ens estem jugant les complicitats i la unitat d’acció de  les esquerres catalanes per molts anys”, per tant cal evitar “que no ens trobéssim  en el treball actiu en pro de la participació en el referèndum”. Aprofita per defensar com decisiu fer el referèndum “amb l’èxit de la participació ciutadana”, mentre ho arrodoneix amb una proposta agosarada d’una crida conjunta a las participació pel referèndum per part de “Puigdemont, Junqueras, Colau, Gabriel...”.
Un acord d’aquest tipus és el que pot treballar el Pacte Nacional pel Referèndum. La dificultat rau en treballar també conjuntament la legalitat que faci possible la normalitat del referèndum.
L’Estat pot negociar amb el PNB i atorgar una morterada del Pressupost via Concert Basc, amb una substancial rebaixa econòmica dels ingressos estatals, però no hi ha cap espurna de disposició a negociar el referèndum català.
Com s’afirma que es vol acció conjunta i acord per defensar la participació al referèndum, convé negociar les lleis, mesures i pregunta, que aboquin al suport social majoritari.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario