El canvi polític amb transfon social sorgeix des dels
municipis. Tenim a frec uns canvis polítics als consistoris que donin el tomb ales alcaldies amb polítiques excloents i perjudicials pel veïnatge.
Aquesta acció municipalista prepotent, devastadora per la
igualtat social i unes ciutats sostenibles, és un llegat colpidor per part del
PP arreu de l'estat, i des de CiU a Catalunya.
Malauradament els PSOE i el PSC han actuat més escorats en
aquest bàndol afí a les normatives privatitzadores de la UE i la Troica, que de
les necessitats i el clam que s'alçava des dels carrers i barris.
La primavera de la il·lusió municipalista és un factor
potent, tot i ser una rebel·lia en guants de seda. El cos veïnal confia en les
eleccions, en la representació política i que els municipis corregeixin a fons
l'actuació política. La revolució clàssica que pren per la força dels fets els
afers públics en mans del comú, encara està en una fase esperançada de
delegació de funcions. És àmplia la convicció en de les mateixes institucions
polítiques del poder econòmic com instruments de polítiques socials radicals diferents
"en comú". Cal fer aquest camí. Dins la nova consciencia compromesa i
mobilitzada rau el futur revolucionari social.
El vot que ha atorgat uns consistoris inèdits. Sobretot amb
els factors mutants de les confluències entorn el fenomen Ada Colau i Barcelona
"en comú", Podemos i Ciutadans, sense menystenir la consolidació de
la CUP, ha posat en situació amarga a CiU, i agredolça a ERC.
A la ciutadania i el jovent, emergent des de l'alenada quinzemaigista,
li correspon sostenir ferm el testimoni i consumar el que s'ha començat amb la
il·lusió participativa.
Els nous regidors i regidores han de correspondre a la
confiança atorgada alhora d'establir les noves alcaldies, governs i polítiques,
amb tots els pactes i acords adients.
Barcelona n'és bandera. Barcelona en comú és la senyal més
nítida de canvi, d'esquerres i "aliada real del procés sobiranista",
com ho ha expressat la mateixa futura alcaldessa, Ada Colau. El compromís per
posar en marxa immediatament un pla de xoc, va íntimament junt amb la
mobilització popular i per tant del procés de decisió catalana.
De les cinc primeres ciutats de Catalunya, gairebé la meitat
de la població catalana, a quatre (quasi un 45 % de la població) hi ha la
possibilitat certa de canviar les alcaldies de CiU, del PP i fins i tot del
PSC.
Barcelona, Badalona, Terrassa i Sabadell.
Les esquerres tenen l'obligació política i moral d'executar
aquests canvis. No s'hi valen excuses escadusseres de lideratges o rancúnies.
No s'hi valen "Tamayazos" ni desencontres.
I li segueixen moltes altres ciutats i poblacions. Rubí i
Castelldefels per esmentar-ne dues a la primera corona metropolitana.
Aquesta transmutació consistorial ha d'expandir-se pels ents
supra municipals. Diputació de Barcelona en primer lloc. Possibilitarà ERC, per
activa o per passiva, que CiU segueixi a la presidència de la Diputació de
Barcelona, malgrat les esquerres tenir la majoria?
Els cants de sirena d'un sobiranisme financer i autonomista
frenaran a ERC de liderar o de co-liderar el canvi obvi a la Diputació de
Barcelona i als governs comarcals?
El Full de Ruta de CiU i ERC abocarà a mostrar incapacitat innovadora
en l'hegemonia política per part d'ERC? Cal superar la fase d'hostatge de la
dreta autonomista recoberta de pell sobiranista i independentista.
Les alcaldies transmutades són la clau de volta del nou impuls i il·lusió popular en un inici constituent de república catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario