"Aterridora" és l'expressió que va emprar Marisa Fernández,
fundadora de Dones Juristes, per referir-se a la Llei mordassa.
Els drets d'expressió, reunió i manifestació, malgrat a ser
constitucionals passen a ser delicte amb molts cassos. Les penes són veritables
càstigs, completament desproporcionats si els comparéssim amb les penes per
delictes econòmics.
Marisa Fernández, Rubén Benedicto, Felip Daza i Isidor
García, amb moderació per part de Núria Lozano, van desgranar la llei, els
postulats teòrics que sustenten les governacions de guerra i militaritzades, amb
els resultats polítics pràctics.
Les guerres asimètriques que enfronten a forces desiguals
són els patrons emprats en els paràmetres "de guerra" dels governs
vers la ciutadania.
El Poder polític, que en teoria procedeix de la sobirania
del i la ciutadana, de les llibertats fonamentals democràtiques, és manllevat
-segrestat, se sent que s'esmenta- per convertir-se en el que determina i
prescriu com ha de funcionar la vida social. En els fets el Poder limita i
coarta les llibertats que es proclamen. Tot es posa en funció... del mercat.
L'enemic és tota persona o associació que es condueix diferent al que està
establert pel Poder polític.
La Llei de Seguretat ciutadana es converteix en quelcom privatitzat.
Fins i tot en multituds d'empreses subcontractades. Aquestes empreses arriben a
ser tant poderoses que obliguen als governs, controlen els pressupostos, i creixent
desaforadament en clau militarista i repressiva. Des de l'anomenada guerra de
la informació fins l'actuació política i repressiva, a la guerra oberta.
La corrupció, les drogues, el mercat armamentístic, la trata
i la prostitució van junt a la immensa majoria d'acció militaritzada de tot
tipus, i de les seguretats privades.
En Felip Daza, sempre precís i contundent, va fer gala de mordacitat,
al senyalar que "la Llei Mordassa és un homenatge als MMSS". No hi ha
cap moviment social que no s'escapi de disposar d'algun article de la llei, per
reprimir-lo.
Els principis i normativa dels Drets i Justícia Universal desapareixen
amb aquesta llei que és d'Ordre Públic. Una llei que és un succedani d'estat d'excepció
parcial. Així s'estalvien les garanties constitucionals.
El Cicle Àgora, s'ha organitzat per la Fundació L'Alternativa,
dins l'exposició Demos del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Bona feina.
No hay comentarios:
Publicar un comentario