La ciutadania ha de sentir a la seva pell, al cor i a
l'esperit, el goig del tomb electoral municipalista en canvis palpables vitals.
És el moment de convertir somnis i projectes en millores
essencials als barris i a la ciutat.
L'equip confluent i incloent de l'Ada Colau es prepara per
liderar l'esquerra barcelonina, des de la pressió i sentiments dels barris.
La ruptura democràtica, una regeneració creïble enceta camí.
La revolució es cou en aquest brou.
De moment els nomenaments executius de gerències es reben
per les activistes amb expectació unes, com una galleda d'aigua freda altres. Es
vol transparència i decidir.
Trias ja ho ha aprofitat per generar confusió i desencís. No
ho aconseguirà. Tanmateix cal explicar el perquè de cares conegudes i compromeses
amb la gestió que es critica, ara reapareixen en responsabilitats de primer
ordre.
Les gerències són necessàries malgrat generin polèmica.
La mínima majoria de la important victòria aconseguida obliga
a fer moltes cabrioles. Això significa explicacions clares, transparència, decisió
de la base activista. L'alcaldessa i l'equip municipal han de potenciar el
compromís territorial de les assemblees barrials. Cal fer això també diferent
de com s'ha desenvolupat fins ara.
El territori mobilitzat ha de manar.
Alcaldia i Barris conscienciats i mobilitzats. És la fórmula
de l'algoritme que hem d'aprendre.
Les assemblees barrials són un festival de sentiments. La
mirada profunda a l'horitzó però sense miratges. Els reptes a emprendre i les
dificultats a frec enceten un bany de realitat pregona.
Cal una mesura estrella com a imatge viva del pla de xoc.
Una vivència que es marqui a foc entre la ciutadania.
Barcelona en comú ens està ensenyant molt. Cal aprendre. A
fons. Tot el que sabem de les revolucions i dels processos de rebel·lia popular
els hem de posar en funció dels nous esdeveniments i descobriments. Innovació
política.
Resoldre la contradicció entre una realitat de polítiques i
institucions molt conservadores i el pla de xoc, amb noves maneres i
polítiques, inclosa la transparència i les decisions col·lectives en comú, és
la quadratura del cercle entre revolució i reforma possible.
El Poder polític és una arma poderosa. Posar-lo per l'avenç
de les necessitats de veïnatge es pot convertir en la palanca revolucionària,
sempre que sigui quelcom arrelat i determinat per la ciutadania de veïns i
veïnes, amb les que no poden votar incloses.
Els socialistes varen governar Barcelona adaptant-se més a
les institucions que a la pressió veïnal. Els Municipis han retrocedit en
sobirania, i són hostatges de l'estat i l'Autonomia en fiscalitat i hisenda, o
dels negocis immobiliaris, comercials i turístics.
El govern tripartit de la Generalitat no va poder complir
amb els compromisos de foment de la industrialització i de la concreció del Dret a
l'autodeterminació. Trasbalsat per la irrupció de la crisi econòmica tampoc va
mobilitzar a la població per enfrontar-se als poders estatals conservadors i
reaccionaris ni al poder econòmics i financers. El mateix tripartit, liderat
pel PSC, amb l'aliança d'ERC i ICV-EUiA, va encetar el cicle de retallades en
els sous amb un memorable 5 %.
La rebel·lia de la indignació, els barris, el movimentisme i
la confluència han guanyat les eleccions, ara cal guanyar el govern de la
ciutat per fer front al poder econòmic.
Ada Colau alcaldessa enceta un lideratge del conjunt de les
esquerres.
No hay comentarios:
Publicar un comentario