El 28 S trencarà molts esquemes. El dia següent de les
eleccions confirmarà pels fets el caràcter de plebiscitàries de les eleccions,
així com si es fa una Declaració Unilateral d'Independència (DUI), o una
Declaració d' inici constituent de sobirania per construir una república catalana.
Altres alternatives poden aparèixer durant aquests tres
mesos. Les opcions defensores de la sobirania, amb la concepció d' un dret a
decidir supeditat a seguir negociant amb l'Estat, mentre en fa tabú de la
independència, hauran de sospesar el suport que aconsegueixen, i l'alternativa
que pretenen.
Vots, Diputats i Diputades, Il·lusió popular, establiran les
possibilitats polítiques immediates i les perspectives. L'impacte a l'Estat
està assegurat.
Les eleccions municipals han establert una voluntat de la ciutadania de canvi cap a l'esquerra, arreu de l'Estat. A Catalunya el gir a
l'esquerra incorpora l'avenç notori del "SíSí" i de la independència.
Alhora amb un retrocés clar de CiU a la regió metropolitana, perdent l'alcaldia de la capital, Barcelona.
Les projeccions fàcils del resultat barceloní, han de
corregir-se amb la potent clau nacional que representen les eleccions
autonòmiques.
La marea de canvi a les eleccions autonòmiques, no oblidem
que són anticipades per l'efecte 9N2014, va a favor d'encetar una sobirania catalana efectiva. El sentiment popular anhela superar l'autonomia supeditada i
determinada per la Constitució de 1978 del Regne d'Espanya.
Jordi Sánchez, actual president de l'ANC, ha expressat que
el 28 S encara no es podria fer una DUI, en canvi sí es podria iniciar un
procés constituent que conduís a la república catalana. La independència es
concep com l'element de ruptura democràtica.
Aconseguir aquesta ruptura democràtica amb el regne, vol dir
construir la legalitat sobirana catalana. Elaborar des de la participació ciutadana
una Constitució catalana, que sigui adoptada lliure i democràticament per la
ciutadania.
L'estructuració d'un nou país és el que permet incorporar
drets i necessitats socials, de manera que una immensa majoria de la població faci
seva la nova legalitat constitucional i li doni suport.
La implicació del conjunt social, sobretot de la majoria
treballadora, és el que ofereix la perspectiva del canvi d'hegemonia i
lideratge polític a Catalunya; des de CiU (ara amb CDC o la llista amb el president)
a les esquerres.
El lideratge polític de la causa de les llibertats catalanes
difícilment disposarà d'un suport suficient ampli popular, sinó es canvien les
polítiques econòmiques vigents.
Des de l'òptica de les necessitats populars i treballadores
convé la màxima unitat de les esquerres. La unitat és el que pot permetre que
la possibilitat de ruptura democràtica constituent amb la sobirania pròpia,
independent, sigui un pas de gegant en la consecució de les eines econòmiques i
socials per fer front als estralls de la crisi econòmica.
La perspectiva política amb la seqüència Declaració de sobirania d'Inici constituent
a Catalunya, ruptura democràtica, república catalana, hauria de configurar la
centralitat del canvi polític. El símbol de la Independència és com s'ha
concretat el clam i l'anhel popular.
EUiA està ben posicionada com a programa troncal en aquesta
seqüència rupturista.
ICV defensa un estat propi associat i un referèndum,
disposada a canviar si l'Estat segueix bloquejant el dret a decidir.
ERC acaba de proposar Cap a una Aliança per la República Catalana.
La CUP promou
eleccions Plebiscitàries, Independència, Ruptura democràtica, República Catalana.
Inclou a CDC dins la població i el fet democràtic català, cosa que és un fet,
mentre defensa el contingut social d'un procés constituent.
El Procés Constituent està per una República Catalana del 99
%.
Albano-Dante Fachin, com a cap de llista de Podem/Podemos,
grinyola quan afirma que no te contemplat participar a la Diada de l'11 de
setembre, convocada per l'ANC amb el lema de fer de la Meridiana el
"carrer Major de la República Catalana". El fet de que no participés el
2013 a la Via Catalana, ni a la V del 2014, no ha de ser obstacle per no fer-ho
aquest 2015. Diferent ha estat Ada Colau, quan ha assegurat que l'alcaldessa de
Barcelona participaria a la gran concentració-manifestació de la Meridiana.
A la fi en trobarem tothom que posi per nord la república
catalana. Sí que es pot!
No hay comentarios:
Publicar un comentario