Coherència d'esquerres

Fa set dies que el govern espanyol va concretar el decret d'ajust d'austeritat. Fa vint-i-quatre hores que les Corts el va aprovar per un vot de diferència, amb un PSOE sense suport per l'esquerra, salvat a termini i acogotat per l'abstenció de CiU. Les i els diputats socialistes avergonyits i amb el cap cot, però sense atrevir-se a trencar la disciplina de vot. Unes dotze hores des de què els Sindicats CCOO i UGT hagin aixecat el to vital al deixar clar al president Zapatero que no acceptaven la seves propostes de reforma laboral i a l'establir que la convocatòria a vaga general es faria efectiva si el decret de reforma anava al BOE (Boletín Oficial del Estado).

El govern resta deshauciat, com fent-se un hara-kiri durant uns mesos. La disciplina parlamentària del grup socialista PSOE amb el PSC, imposada per: a) la pressió de les mesures internacionals dels capitalistes (FMI, UE-BE, Obama) per frenar els efectes dels atacs financers de grups inversors i bancs capitalistes amb la fi de preservar la precària estabilitat del sistema capitalista a costa de la gent treballadora i l'aturada, malgrat això acreixi la paràlisi i la pròpia crisi; b) la manca d'alternativa des de l'esquerra del PSOE i fora del PSOE per barrar els peus al PP i CiU, es percep una caiguda del govern Zapatero com la pujada d'un govern PP (determinat per CiU), i malgrat sigui una opció de recanvi molt feble i també inestable; c) el progrés de la convicció de que el govern està esgotat i amb ell Zapatero i el seu projecte de tarannà amb certa capacitat de maniobra i arrels entre segments populars sensibles i colpits; d) el temor creixent i pertorbador de que les mesures governamentals trenquin o facin bocins al PSOE; e) el túnel que pot representar haver d'aconseguir un nou projecte i direcció PSOE; f) la magra confiança amb la mobilització treballadora sindical, política i ciutadana per canviar les relacions de força social, parlamentàries i de poder; g) a l'esquerra del PSOE no hi ha una mínima massa crítica d'esquerres, tret de la realitat de les organitzacions sindicals.

Durant el llarg de cada dia les pressions a totes les organitzacions són enormes. És hora de fets i de preparar mobilització, com estan fent els sindicats.

La Coalició va establir fa dotze dies que faria la mateixa política a Madrid que a Catalunya, que era inacceptable el decret de Zapatero, i que votaríem NO al Parlament i al govern. Tothom, si més no l'afiliació d'EUiA i ICV està amatent a la coherència política en els fets vers les declaracions solemnes. La interpel·lació parlamentària de Jordi Miralles, com a portaveu del grup de la coalició, al president Montilla, ha contribuït a marcar un bon camí, "es inacceptable" l'aplicació del decret a Catalunya. Ja s'ha advertit i fet més que un gest al Parlament.

Tanmateix ara cal validar-ho dins l'Acord d'Entesa i del govern de la Generalitat. Per la Coalició una retallada, ni maquillada d'oasi català, pot ser "tripartita", serà unilateral del PSC o bilateral si s'afegeix ERC.

Si hi ha quelcom a fer és des de la mobilització sindical. Fem com els sindicats, plantem cara arreu a l'aplicació del decret, des del carrer, a les fàbriques i empreses amb la vaga, al Parlament i al govern.