Republicana, social i autodeterminació

L’esquerra abertzale marca el compàs a les eleccions d’Euskadi. L’avenç d’EH Bildu ha empatat en escons amb el PNV. Els menys vots d’EH Bildu ajornen el sorpasso que havíem desitjat, en canvi anuncien un nou escenari. El PNB retrocedeix, ans formarà govern amb el PSB. Les eleccions catalanes del 12 de maig tenen un altre sentit, atès que segueixen marcades a foc, per la dificultat de metabolitzar la fita de l’1 d’octubre de 1917 i la frustració a l’haver l’Estat impedit l’execució de la república i la independència. Encetar la nova etapa, prendre el brau per les banyes, està resultant ben dificultós. Per aconseguir-ho cal reconèixer els fets esdevinguts. Alhora incorporar els nous elements com el de la fragilitat governamental estatal, doncs el bloc d’investidura, ajustat però majoritari, està format per forces polítiques contradictòries, tant en els aspectes socials com els nacionals. Contribuir a un futur proper d’alternativa republicana estatal, pot permetre treballar per sintonies i acords que incloguin la lliure determinació de Catalunya, la decisió sobirana i constituent en referèndum, així com pels diferents pobles i nacions.

La consecució parlamentària de l’Amnistia assenyala una via d’actuació exitosa. Perquè no seguir en aquesta via? Ho enrareix la divisió i confrontació del bloc independentista que frega la majoria, ans ha estat incapaç de sostenir el govern, sigui en coalició o des del Parlament. Qui en treu profit és el PSC, el govern estatal i, sobretot, els grans negocis. A diferència de certes aparences de la confrontació entre els partits o de l’ANC, el rerefons de la pugna per l’hegemonia i lideratge dins el catalanisme independentista, rau en les necessitats i perspectives de les diferents classes i capes socials de la població.

L’Estat, via repressió, privilegis i polítiques governamentals, burxa tant com pot per anul·lar la força de la mobilització sobiranista, republicana i independentista catalana, doncs posa en perill l’existència de l’ordre constitucional i social econòmic monàrquic.

Convé destriar el gra de la palla. Cal detectar qui defensa els drets bàsics i vitals, qui promou els serveis públics: la sanitat, l’educació, l’habitatge i els lloguers assequibles no especulatius, l’energia i l’aigua, les reivindicacions feministes, la sostenibilitat ambiental i el territori, la lluita contra la desigualtat, la precarietat i per la renda bàsica universal, per les llibertats republicanes, l’autodeterminació, el referèndum i la llengua. Pel 12 de maig L’Aurora defensa les opcions compromeses amb aquestes necessitats.

El govern d’ERC, en minoria, no ha pogut, o no ha sabut, capitalitzar el

sentiment nacional i treballador; ha vist tenallades les polítiques de caire social i sobiranistes, per part del Tribunal Constitucional estatal d’una banda, però per una altra del PSC i també Junts. Ambdós confrontats pel fet nacional, alhora aplegats contra la Renta bàsica, favorables a l’especulació als lloguers i territori, de les grans infraestructures (Aeroport, Port, Hard Rock, autovies), la derivació dels fons financers a les grans empreses, bancs i l’entramat concertat. La CUP ha sostingut la denuncia a l’atzucac de la política d’ERC, sense prendre exemple d’EH Bildu, en sostenir tota mesura governamental útil per a la majoria social. Comuns ha denunciat les polítiques favorables als poders econòmics i especulatius, com l’Aeroport i el Hard Rock, lloguers i negoci de l’aigua, tanmateix ha fet causa amb el govern estatal posant-se de gairell, quan no d’esquena, al moviment per les llibertats nacionals i l’avenç concret republicà i el referèndum, essent molt tebis en la defensa de la llengua i en combatre la discriminació real dominant.

Centenari Lenin. En el prefaci a la traducció russa de “Correspondència de J.F.Becker, J.Dietzgen, F.Engels, C.Marx i altres amb F.A. Sorge i altres” (1907). Lenin assenyala: “El que Marx i Engels critiquen amb major acritud en el socialisme anglo-nord-americà és el seu aïllament del moviment obrer (...) que aquests havien convertit el marxisme en un dogma, en una “ortodòxia anquilosada”, de que tenien el marxisme per un “símbol de fe i no una guia per a l’acció”, de que no sabien adaptar-se al moviment obrer que marxava al seu costat, ineficaç en el terreny de la teoria, però poderós, massiu i ple de vida”. Tom 15, Ed. Progreso, Moscou. 25 d’abril de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo15.pdf