Fragilitat

Trontollen els mites i llegendes del llibre, la rosa i del sant guerrer patró (1456), la princesa conquistada i el drac assassinat o sotmès. Les criatures i les escoles evolucionen des d’indultar el drac a rehabilitar-lo joiós, fins el punt que per arreu emergeix com el protagonista principal. En els dibuixos escolars i els contes, s’obre el pas la noia donzella i el drac o la draga i la nena. El cavaller és ridiculitzat, vilipendiat o ignorat. Minva la glorificació simbòlica de la sang guerrera, del terror contra la natura, i la llança fàl·lica i masclista. És un signe dels temps. El sentiment d’estima a la natura assenyala un horitzó de respecte, consentiment, igualtat, pau i llibertat. Símbols en el fons republicans, comunals i de senda socialista.

La fragilitat en el decurs de les multicrisis de la globalització neoliberal capitalista es deu a les creixents desigualtats i contradiccions que depara una economia depredadora i paràsita que espolia pobles, classes treballadores, a les dones i la natura. La redistribució de la riquesa és del tot insuficient per a resoldre la destrucció que l’ordre imperialista mundial, unes multinacionals poderosíssimes i els Estats, imposen. El gran capital s’emmiralla i fomenta les polítiques ultradretanes, la repressió, val a dir un miratge de seguretat que limita i perverteix les llibertats. Ans no resolen les crisis, les agreugen a costa de la pervivència, algun temps més, dels poderosos amos del món. El FMI, també el BM, no situen afrontar les causes estructurals que emanen del poder de la propietat privada, tanmateix alerten que si bé no s’ha caigut en la recessió mundial, per la contenció a EEUU, s’està al llindar pel que fa a la producció, i per sota i en retrocés del comerç mundial, entre els blocs avançats, emergents i més pobres.

Alemanya i França estan en recessió, Espanya la capeja. Segons el FMI l’element més pertorbador és la guerra a Ucraïna. Hi hauria d’afegir l’altre focus a Palestina. Dos esclats, per part del militarisme imperialista de Rússia, i el del sionisme d’Israel, que són la cimera de la cinquantena de guerres existents. El FMI evita referir-se al rearmament militarista liderat per EEUU, i a l’enfortiment de l’OTAN, per sostenir el predomini internacional nord-americà a ultrança.

Desig i emoció a favor del sorpasso d’EH Bildu a Euskadi aquest diumenge. Ho aconsegueixin o no del tot, el camí vers una República Basca avança, mentre sosté el dic del bloc d’investidura estatal per barrar el pas a la dreta i ultradreta.

Fràgil és la projecció que mostra un resultat electoral del 12 de maig ben enrevessat on, ara per ara, apareix una gran probabilitat de bloqueig a l’hora de la investidura presidencial. El duel entre el PSC i Puigdemont, en el que pugna per treure’n profit ERC, és en clau econòmica i social dretana. Ambdós pretenen representar els grans projectes milionaris, turisme inclòs malgrat les alarmes de la massificació que col·lapsi. Ambdós no volen una Renda bàsica universal, ni gravar els grans capitals i fortunes, per destinar-ho a les necessitats populars, com habitatge, lloguers, salut, educació, energia, aigua i serveis públics. Alhora el PSC aprofita la representació del govern estatal. Les propostes sobre el referèndum d’autodeterminació ocupen un lloc més discret i poc definit. La CUP denuncia la impostura i el fre de mobilització que això representa, sense aconseguir una proposta clara, d’exigència en reivindicacions
fonamentals i de fomentar les condicions de ruptura republicana, mentre es dona suport a tot avenç possible, per petit que sigui. Comuns intenta salvar una part del seu segment social sobiranista, retenir la
base social per l’habitatge, el territori i els canvis a la ciutat de Barcelona, amb la dificultat de  quallar l’ensamblatge amb Sumar i la dependència del govern estatal.  

El dissabte 20 d’abril: “Aturem el genocidi. Llibertat preses palestines. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”. Manifestació en defensa de Palestina, a 17 h,  Passeig de Gràcia de Barcelona

Centenari Lenin. Davant les eleccions de la 2a Duma escriu ”La socialdemocràcia i els acords electorals”. És útil pel mètode d’establir en detall la situació de descens revolucionari, analitza el significat social de cada formació política, la utilitat pragmàtica concreta o no d’aliances i blocs, com de la funció del parlamentarisme, de la que n’és partidari emprar sempre que “subordinem aquesta campanya als interessos de la lluita de classes”. En general “La socialdemocràcia (aleshores revolucionària) considera que el parlamentarisme (la participació a les assemblees representatives) és un dels mitjans per a il·lustrar, educar i organitzar el proletariat en un partit de classe independent; un dels mètodes de lluita política per l’alliberament dels obrers. Aquest criteri marxista  diferencia cabdalment a la socialdemocràcia de la democràcia burgesa, per una banda, i de l’anarquisme per l’altra”. Tom 14, Ed. Progreso, Moscou. 18 de d’abril de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo14.pdf

https://www.sinpermiso.info/textos/centenario-de-lenin-pero-que-es-el-estado

https://www.elsetembre.cat/noticia/1093/rosa-elvira-presmanes-bram-drac-llegenda-sant-jordi-interpretada-clau-feminista