Biaix milionari

La butla judicial per violació ja te un preu d’1 milió d’euros, si més no en el cas del famós i milionari, jugador de futbol, Dani Alves. Es constata el biaix classista i patriarcal d’una Judicatura elitista de llegat neo-franquista. Tractant de despropòsits, inserits al moll de l’os del sistema de poder mundial, imperialista globalitzat, comença a fer fortuna el concepte de nou contracte de seguretat. És la fórmula que, la industria armamentista i el militarisme dels grans Estats que dominen i sotmeten el món, estan assajant per avalar el rearmament a gran escala. El futur no llunyà va de guerres per defensar els privilegis dels poderosos i les grans fortunes.

Guerra als pobles. Guerra a les classes treballadores. Guerra a les dones. Guerra a la natura. Dominació, espoli i destrucció. Ucraïna i Palestina en són símbols actuals. Rebel·lar-s’hi, lluitar per tots els mitjans, és un escenari necessari per generar condicions de revolució vers un món lliure, treballador, sa i plaent. Una societat fraterna de convivència comunal i socialista.

Els fonaments de la justícia són empedrats de privilegis i complicitat amb els poderosos, en aquest cas masclista, pels homes, rics i famosos. Ben diferent amb el que es troben les dones víctimes de la violència institucional “vicaria”, a qui els arrabassen els fills sense compassió ni pietat que s’hi valgui, mentre les condemnen a la dissort, quan no les empresonen.

Dani Alves ha estat condemnat per agressió i violació d’una noia de 23 anys. Cert que ha quedat reclòs un bon any, empresonat, ans el poder i privilegis dels diners l’han alliberat. La Justícia no es ruboritza de mostrar el seu biaix classista i patriarcal. No és igual per a tothom. No hi ha equitat ni racionalitat, és font i instrument del poder. Tot el suport i ànims a la noia, agreujada i humiliada, a la família i a qui n’hi ha tingut cura i suport.

El dret de pernada modern a l’Estat espanyol existeix si es pot pagar el milió esmentat, o si hi ha una relació de poder suficient. La neutralitat esgrimida per la justícia és un miratge que s’esmicola davant el poder dels diners.

Dissabte 30 de març, Marxa per Gaza en el Dia de la Terra Palestina: “No callarem! No ens rendirem! Resistirem fins que acabi el genocidi i Palestina sigui lliure!”. A les 17 h, Ps de Gràcia/Provença, davant la seu de la UE.

Centenari Lenin. “Dues tàctiques de la socialdemocràcia a la revolució democràtica” (1905). Obra escrita abans de la revolta del cuirassat Princep Potemkin a Odessa, analitza la bifurcació de les polítiques davant la pressió revolucionària, en funció de les classes i capes socials que fomenten la lluita i el nou poder. Útil sobre els objectius democràtics i socialistes. “Tota la llibertat política en general, basada en les relacions de producció actuals, val a dir, capitalistes, és una llibertat burgesa. (...) El proletariat s’ha donat compte, per instint, de que necessita la llibertat política, de que la necessita ell més que ningú, a pesar de que aquesta reforci i organitzi directament a la burgesia”. “La socialdemocràcia ha lluitat i lluita en ple dret contra l’abús democràtic burgès de la paraula “poble”. Exigeix que amb aquesta paraula no s’encobreixi la incomprensió dels antagonismes de classe en el si del poble... el partit del proletariat necessita plena independència de classe”. Tom 11, Ed. Progreso, Moscou, 28 de març de 2024

De la Carta de L’Aurora.