Contracte social

Les alertes i temors donen pas al desbocament d’una economia dominada per la inflació, la precarietat i la pobresa. L’enfilada del preu de l’energia en va ser pionera. La caiguda de l’euro, depreciat davant el dòlar, és una nova senyal preludi de penúries per la majoria de la població. Tots els signes dels Déus financers es confabulen perquè les conseqüències, els costos econòmics, socials i en vides, del que representa la guerra a Ucraïna, vagin a hipotecar Europa, a costa de la classe treballadora. Un panteó de l’elit milmilionària es frega les mans per treure’n profit de la depredació i especulació. El rearmament militarista dels pressupostos els hi assegura un plus ben sucós.

El procés de Sumar, iniciat per la vicepresidenta del govern estatal, Yolanda Díaz, anuncia el reclam d’un nou Contracte social. Alhora assegura que res trencarà el govern de coalició del PSOE. En els propers sis mesos d’escolta per la pell de brau, convé una mirada seriosa i profunda al mirall, per no caure en el miratge de la sostenibilitat del règim monàrquic i d’un estat corrupte fins a la medul·la de l’os. Apuntalar aquest règim i no preparar alternativa democràtica i social és condemnar-se a ser triturats per la mobilització i alternativa de la dreta-ultradreta.

I el mirall diu, sense pels a la llengua, que el PSOE vira a dreta en les polítiques, i que Unidas Podemos grinyola estridentment a l’hora de frenar unes mesures governamentals obedients a les imposicions de Brussel·les, a les conveniències militaristes de l’OTAN i EUA, i respectuoses amb la compte de resultats i dividends de les grans empreses, així com impotents davant el frau i una fiscalitat a mida del caciquisme prepotent. Les polítiques socials representen el plat de llenties per apaivagar les necessitats treballadores i neutralitzar la seva lluita. El metall de Cadis, ara el del País Basc, són, amb la mobilització pel conveni i per sostenir el poder adquisitiu dels salaris davant l’índex d’inflació, l’estendard a sostenir com guia de qualsevulla tipus de contracte social.

I el dret a l’autodeterminació, efectiu segons cada poble i nació, és vital si es vol sumar i no restar o dividir.

La Taula de diàleg segueix empantanada sense expectatives d’avançar en resoldre el conflicte polític, la repressió judicial continua l'agressió sense aturador a l’independentisme, tampoc afronta la connivència dels grans mitjans de comunicació amb les clavegueres de l'Estat.

Ara ha esclatat una nova crisi amb la imputació per prevaricació administrativa de la Presidenta del Parlament, Laura Borràs, de Junts. Borràs s’ha enrocat en la proclama de la seva innocència, fent bandera de la sobirania parlamentària i a la repressió política, mentre incompleix el propi Reglament del Parlament; un Reglament adoptat per Junts, entre els altres, que s’aplicà rigorosament al membre de la Mesa del Parlament, Pau Guvillà, de la CUP-Guanyem, suspenent-lo de la representació política sobirana. Sabem que la prevaricació administrativa és una pràctica massa habitual a totes les administracions sense excepció, una situació de les males pràctiques sistèmiques que clama per fer net amb una sortida republicana. Això ens remet al problema polític de fons que rau en les llibertats i la sobirania de la ciutadania de Catalunya, en la prepotència i privilegis d’una Judicatura espanyola monàrquica, encegada contra tot el que pugui representar llibertats catalanes. Defensem la sobirania i la seva representació institucional, per tant la presidència de la Generalitat contra la repressió i supeditació que imposa l’Estat. La interferència judicial espanyola en la sobirania expressada en el parlaments i les seves persones diputades és del tot reprovable.

Entre la corrupció (sigui per enriquir-se o per afavorir a altres), la política i la ètica, hem de dir ben clar, que de la primera n’hi ha fins el moll de l'os de l'estat i les elits, la segona va a favor de la minoria privilegiada, la tercera queda pels discursos i per terceres persones o organitzacions. En el cas que ens ocupa, es roent el fet que ERC i CUP-Guanyem escollissin per a la Presidència del Parlament a Laura Borràs, sabent que s’arribaria a l’actual atzucac polític, judicial i ètic. I, com és que la Presidenta pretén incomplir el Reglament que ella presideix precisament quan, personal i políticament, li afecta a ella? Perquè l’esmentat reglament no inclou que tot el que afecti a la sobirania i representació de les persones diputades ho hauria de resoldre un òrgan, tipus tribunal, del propi Parlament? No si valen subterfugis, Laura Borràs ha de complir el seu reglament i dimitir.

Les premisses per un pau justa a Ucraïna, les situem des de la defensa i el suport a la resistència ucraïnesa; com planteja un manifest feminista d’Ucraïna, ‘El dret a resistir’, on demanen la solidaritat feminista internacional, sense edulcorar-se en un embolcall pacifista que obviï la guerra d’invasió de la Federació de Rússia. Una pau que tingui l’horitzó de la unitat política del continent europeu junt amb la dissolució de l’OTAN. Demanem el suport econòmic al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729. 14 de juliol de 2022

De la Carta de L’Aurora.