Fogueres

L’equinocci d’estiu s’enceta amb les fogueres populars entorn les que es fomenta alegria ciutadana. Tanmateix els aires del sud (eleccions a Andalusia) assetgen les expectatives socials que viuen en les mobilitzacions com el metall (ara del nord), la feminista, la pensionista, la de l’habitatge i lloguers, sanitat i tantes altres que mostren que la lluita cercarà el programa i l’organització adient, fins aconseguir generar república, llibertats i equitat. La idea de que el PP ha permès frenar a la ultradreta (Vox) és completament perniciosa. El que estem vivint és la fi de la globalització iniciada els anys 1980, la disgregació d’unes esquerres erràtiques incapaces d’enfrontar-se als grans poders econòmics i estats, la fi de la regeneració democràtica somiada pel 15M, la feblesa del govern PSOE-UP, la guerra per dominar Ucraïna, com la gota que fa vessar el got que trastoca totes les il·lusions i estadístiques de recuperació econòmica.

El projecte Sumar, de reconfiguració de les forces d’esquerres, anunciat i promogut per la vice presidenta de Treball, Yolanda Díaz, es presenta per donar veu a la ciutadania per sobre de les forces polítiques. El juliol començarà una gira per fer un procés d’escolta des del que bastir un moviment o candidatura presidencial que englobi l’actual Unidas Podemos i altres personalitats. L’alcaldessa i lideressa de BComú, Ada Colau, li està donant un fort suport, incorporant-t’hi a Jessica Albiach i En Comú Podem, també Xavier Domènech s’ha compromès. La tercera implicada significativa, Mònica Oltra de Compromís, acaba de dimitir per pressions espúries.

El resultat electoral de les eleccions andaluses representen un gran handicap, plom a les ales pel vol de la vice presidenta segona del govern estatal espanyol. Díaz haurà de navegar entre la dependència respecta el govern, per tant del PSOE, la necessitat de generar il·lusió i expectatives positives per la base social que vol escoltar, la capacitat per frenar la deriva dretana governamental i estatal, val a dir, la pressió cap a una operació PP-PSOE amb la brama de barrar el pas a la ultradreta; alhora haurà d’aconseguir quelcom més que cants de sirena per sostenir les relacions amb les forces nacionalistes i independentistes, entre elles les catalanes. Escoltarà Yolanda Díaz el clam profund del moviment sobiranista d’Amnistia, Autodeterminació i República? On queda l’acció per finalitzar amb el règim de la monarquia i esperonar una alternativa unitària republicana liderada des de l’esquerra?

Colòmbia a Llatinoamèrica, i ben important França a Europa, ofereixen un contrapunt de reacció electoral enfront de la tendència al dretanisme general.

Els JJOO d’Hivern als Pirineus ja han caigut del panorama. El govern hauria de prendre bona nota del perjudici major d’aquest grans projectes que beneficien a un pocs i als grans negocis. El proper macro projecte a la vista a frenar és l’ampliació dels immensos creuers de luxe i el turisme que aclaparà, inclement, a Barcelona.

La prohibició a parlar en català, basc i gallec al Congrés, amb la retirada de la paraula als representants de la sobirania nacional d’aquestes autonomies nacions, quan és tant assequible i eficaç una traducció simultània, mostra el privilegi del castellà i la discriminació i dominació vers les altres llengües. ERC, JxCat, CUP, PDECat, Compromís, PNB, EH Bildu i BNG han fet una declaració conjunta denunciant “la llengua imposada”: “Hem volgut expressar-nos en català, euskera i gallec per evidenciar la prohibició que pesa sobre elles”.

El rebuig del PSOE a les llengües diferents a la castellana, és un element greu de la incapacitat estatal d’establir ponts, flexibilitat, per una aproximació, si més no en els aspectes de relació política i culturals. No hi ha marge per a la taula de diàleg que el president Aragonès tracta de revitalitzar. El govern, seguint l’Estat, no vol diàleg, només imposició i dominació.

El diumenge 26 manifestació contra els pressupostos militaristes, No a l’OTAN. Tots i totes som ucraïneses, fora les tropes russes d’Ucraïna: Referèndums lliures de tropes, perquè cada poble i nació decideixi les seves relacions o separació amb els altres. Denunciem la depredació econòmica i la confrontació militaritzada imperialista. Per la Pau i la Llibertat es necessita un horitzó d’una Europa unida des de l’Atlàntic fins els Urals. Dona suport a aquesta lluita amb una aportació econòmica al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 23 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.