Ens importen

Les vides negres importen és el lema de la convocatòria de concentració a Barcelona contra les morts a les fronteres. La massacre de Melilla són uns assassinats d’una repressió que liquida els drets i llibertats fonamentals de les persones racialitzades, alhora també de les blanques. Ens importa la Cimera de l’OTAN que incrementa el rearmament, la militarització i l’extensió de l’aliança atlàntica liderada pels EUA. Ens importa l’alenada de reacció patriarcal alimentada per la derogació del dret a l’avortament per part del Tribunal Suprem nord-americà. Ens importa que les polítiques dretanes i racistes del govern siguin el brou on bull l’alternativa de la dreta i ultradreta estatal espanyola. Ens importa que la mobilització s’enforteixi, concentri proposta política social i de drets, mentre contribueixi a barrar el pas a la dreta, per tant és vital actuar per acordar i constituir perspectiva republicana.

En el temps han coincidit la Cimera de l’OTAN, el G-7 dels països més rics, la UE i els BRICS (economies emergents del Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica). El fons és l’acumulació de crisis que configuren la fi de la globalització neoliberal, de la unipolaritat imperialista que substituí els antics blocs de la post guerra mundial (la guerra freda). La societat i economia capitalista s’enfronten al transit d’una nova etapa que s’està engendrant al compàs d’unes perspectives incertes i confuses, una reacció dretana en drets, llibertats, socials, feministes i climàtics. La disgregació de les esquerres polítiques, amb l’expectativa de la classe treballadora, concentrada en sostenir nivell de vida, treball, drets i serveis públics, agreuja que els poders econòmics hegemonitzin l’actual evolució política, malgrat els innumerables perills d’esclat social i revoltes que alerten els mateixos organismes internacionals.

Les coincidències no són del tot casuals, doncs hi ha una interdependència clara, és el fet de la incapacitat capitalista i dels seus estats per resoldre les desigualtats, discriminacions, dominacions i espolis. No poden conviure feliços i en pau els senyors dels diners i de la guerra, que són una petita minoria (entre un 1 % i 3 %, segons el criteri de propietats i riquesa i poder), amb la immensa majoria de la població treballadora, la mitat de la humanitat que son les dones, les masses dels pobles sotmesos pel neocolonialisme econòmic de les grans potències, les minories discriminades de tot tipus.

La invasió de Rússia per sotmetre Ucraïna fa sagnar Europa, mentre situa a l’horitzó amenaces de guerra pel repartiment dels recursos naturals i industrials. La guerra dins Europa entra a l’escenari de la depredació econòmica general, eclipsant els 54 focus de guerra existents en el món. La propaganda sobre la seguretat i les fronteres, o sobre la mateixa realitat nacional ucraïnesa, no pot amagar la voracitat del gran capital nord-americà, ni el viratge a una escalada armamentista, ni la limitació i retallada en drets a les persones i pobles.

Ni la repressió, morts, lleis d’estrangeria discriminadora racista, ni les retallades en drets i serveis públics, evitaran el caos econòmic imperialista, com es va patir a les precedents guerres mundials. Milions de morts en són testimoni.

La llibertat i la convivència entre les persones, entre els homes i les dones, entre els pobles i ètnies, entre blancs i racialitzades, les cures inclosa de la natura, és una perspectiva diametralment diferent i oposada a la que treballen i actuen les cimeres dels poderosos.

Les minories racialitzades a l’Estat espanyol, i a Catalunya, ho assenyalen prou clar. “No necessitem caritat”, fins i tot “No volem el vostre suport, ni commiseració, ni denuncies, ni bones paraules, i menys llagrimetes”, “lluiteu contra el govern”, feu derogar la llei d’estrangeria, drets i ciutadania per a tothom, respecte i igualtat.

Melilla ha tacat i omplert d’hipocresia el president estatal i el govern de coalició. A cada volta del torniquet reaccionari, opta a renéixer, com una au fènix, el règim bipartidista, enlairant el PP i Vox, mentre retrocedeix Unidas Podemos. La majoria d’investidura queda hostatge del PSOE, obligada tant pel desastre de donar suport al “mal menor”, com per impedir que el PP retorni al govern. Aquest escenari dantesc necessita d’altres paràmetres, explorar altres alternatives. Cal construir un nou escenari entorn a acords i enteses per constituir repúbliques. Hem d’aprofitar aquestes crisis per recuperar l’estratègia d’alternativa socialista, comunal, treballadora i feminista.

Rússia s’acarnissa en el Dombass. Si no pot dominar tot Ucraïna potser s’encamina a fer-li unes bones mossegades. Els EUA i l’OTAN van a estendre el seu predomini econòmic, polític i militar, fins allà on puguin. La manifestació estatal del diumenge 26 a Madrid va contestar amb vigor els pressupostos militaristes i alçà un clar No a l’OTAN. Li va mancar el fora les tropes russes d’Ucraïna i una clara defensa de la resistència a la invasió. Una Europa unida des de l’Atlàntic fins els Urals és la Pau i la Llibertat acceptable. Et demanem un suport a aquesta lluita amb una aportació econòmica al c/c: ES71 2100 681 0402 0014 4729. 30 de juny de 2022

De la Carta de L’Aurora.