La bretxa

El diferencial de sous i condicions laboral és estructural femení. Un acurat i assequible estudi de CCOO es planteja passar a la consideració de quant haurien de cobrar de més les dones per acabar amb la bretxa salarial; el govern i la conselleria de Feminismes també ha presentant un estudi i propostes que corroboren i complementen les del sindicat. La llengua inicia Pacte nacional, mentre es convoca vaga de la comunitat educativa pel 23 de març. Un esperpent és l’esclat de l’ariet caciquil que desestabilitza el PP. Un altre la grotesca rehabilitació de Pujol des de la conselleria de Junts del govern ERC-Junts. Una Ucraïna lliure i els seus pobles sobirans no és el sentit de la guerra militarista i comercial a que s’aboca l’imperialisme de la gran Rússia, ni l’amenaça i provocació constant d’EEUU i UE, a través de l’extensió de l’OTAN.

Els milers de manifestants aclamant a Ayuso a la seu del PP nacional és una imatge impagable. La crisi virulenta del PP és un episodi de la degradació del règim monàrquic i del fallit bipartidisme. La reorganització de la dreta, determinada per la ultradreta, les essències reaccionaries estatals, els poders econòmics autòctons i els designis de la UE, resulta convulsa en clau caciquil i de corrupció. Les esquerres oficials, governamentals, no estan en condicions d’aprofitar-ho. Es necessita preparació política de fons de futur republicà i autodeterminacionista.

A les portes de la mobilització feminista pel 8 de març els treball i conclusions sobre les desigualtats en el treball són altament alliçonadores.

No tot és or el que llueix. Hi ha disminució del diferencial de sou mitjà en 4,2 % de les dones respecte dels homes, sobretot amb l’augment del Salari Mig Interprofessional (SMI) del 2019 i arribar als mil euros el 2022, tanmateix l’augment salarial combinat amb la disminució dels sous més baixos -precaris i discontinus- emmascarat per l’alça dels sous més elevats, resulta que augmenta la desigualtat salarial entre les dones treballadores, doncs són el col·lectiu que ocupa els estrats més baixos, afegint-hi les dones immigrades no regularitzades i les treballadores de la llar legals.

Segons l’informe de CCOO no hi ha una equivalència entre la disminució de la bretxa salarial estadística oficial i la millora de les condicions laborals de les dones. De fet des de 2019-20 ha disminuït la bretxa salarial de gènere de forma notable, ans compatible amb un pronunciat augment de les dones que perceben salaris per sota l’SMI, a conseqüència de l’atur femení.

Si la bretxa salarial ha passat del 22,23 % al 20,71 %, les treballadores per sota l’SMI han fet un salt del 36,87 % al 42,32 %, dades en Catalunya que a l’Estat són més elevades (44,15 % a 48,98 %).

Dades relatives i discutibles, doncs al tercer trimestre de 2021 el 7,8 % de les treballadores de la llar, 478.000 dones, estaven per sota dels 1.000 € brut, sector que no s’inclou a les estadístiques i farien augmentar sensiblement la bretxa salarial. Els salaris inferiors al SMI, la precarietat, l’estacionalitat, l’atur i el treball no registrat, són un llast que dificulta la reducció de la bretxa salarial real.

Si s’esbrina per segments la bretxa salarial augmenta segons disminueix la qualificació de l’ocupació; al 2019: grup de qualificació alta, 19,43 %, mitjà (25,27 %) i baix (34,15 %). A les conclusions s’exigeix que es compleixi el compromís de la pujada del SMI fins assolir el 60 % del salari mitjà, com estableix la Carta Social Europea; alhora es planteja l’execució dels plans d’igualtat i que es canviï la llei d’estrangeria (regularització de les dones immigrants), també que les pensions mínimes siguin més altes.

Abans d’ahir es va constituir el Pacte Nacional per la Llengua per obrir una expectativa d’acció política. Convé que no es quedi en reunions d’especialistes. L’experiència de l’Acord Nacional per a l'Amnistia i l'Autodeterminació que ni s’ha tornar a reunir, o la del bloqueig pràctic de la Mesa de negociació, fa que la conveniència de la mobilització sigui encara més punyent.

Si més no, ofereix perspectives de lluita la Vaga Comunitat Educativa per la reversió de les retallades i contra la imposició d'un nou calendari escolar, de cinc dies durant el mes de març. Cal més pressupost i menys autoritarisme, com el de l'actual conseller. Els sindicats estan proposant una moratòria aquest any, per obrir una negociació seriosa entre totes les parts implicades.

L’Atenció Primària va fent un procés de mobilitzacions al territori, senyalant una altra xacra del sistema públic-privat de Salut. A més animem a signar la Iniciativa Legislativa per la regularització de la immigració.

Mobilització popular i alternativa política, aliances republicanes autodeterministes, son ingredients per afrontar-se a les diverses crisis que travessen l’Estat, l’economia i la societat. 24 de febrer de 2022

De la Carta de L’Aurora.