Conseqüències

Les prediccions i promeses de remuntada s’han estroncat. La candorosa il·lusió del “tot anirà bé” s’ha estrellat contra la evidència de l’esclat de la guerra, dins Europa, de Rússia per sotmetre Ucraïna (2022), amb el rerefons d’uns EEUU-OTAN insaciables en continua expansió militarista. A dos anys de l’inici del confinament per la pandèmia (2020), arrastrem la crisi econòmica del 2008 i 2012. Les conseqüències són sotracs i davallada generalitzada de les condicions de vida treballadora, inflació enfilada (7,6%), empobriment i manca de feina, 2,8 milions de població ucraïnesa immigrada en 20 dies. L’escenari mundial de la globalització imperialista està canviant irremissiblement de forma dolorosa i altament destructiva. Una Europa on s’expropiï els amos de les grans fortunes, multinacionals, Bancs, Estats i exèrcits esdevé una causa revolucionària vital de salut pública.

El militarisme no es cap antídot per la guerra ben a l'inrevés, és font de nous desastres i inclemències. La guerra rapinyaire econòmica i les guerres militars arreu del món formen part de la geofisonomia de la globalització. És una incapacitat essencial de les elits econòmiques i dels seus Estats per resoldre els grans conflictes que provoca sostenir l'explotació, l'opressió, el patriarcat i l’espoli de la natura. La perspectiva de gaudir d'aquest món no es cap utopia sinó ben possible amb el coneixement i capacitat tècnica disponible, ara bé, cal posar al seu lloc els depredadors i paràsits; expropiar-los i fer pols els seus instruments de poder i destrucció. Enfrontar-se a la guerra, solidaritzar-se amb la població i llibertats ucraïnesa, mobilitzar-se per la Pau, vol dir combatre la invasió russa en totes les maneres a l'abast de la mà, lluitar contra la militarització i l'expansió de l'OTAN comandada per EEUU, oposar-se a l’augment del pressupost i acció militarista del propi govern estatal, també de l'autonòmic, denunciar l’alineament amb l’OTAN, el sotmetiment a una Unió Europea sense Constitució democràtica. Cal una Europa des de l’Atlàntic als Urals, comunal, antimilitarista, respectuosa del dret a l’autodeterminació dels seus pobles, que planti cara al patriarcat i tingui cura de la natura.

Les conseqüències de la rapinya econòmica i militarista les sofrim ben punyents. La pandèmia va situar com a vitals les necessitats de les cures i de la salut, d’una política troncal de drets i serveis públics, comunals. Doncs resulta que qui s’està beneficiant, fins i tot de les partides pressupostaries extraordinàries de la UE, són els Bancs, les grans empreses multinacionals i farmacèutiques. 

La vaga de l’Educació està obrint molts ulls. La important mobilització d’ahir a Barcelona i a totes les escoles, ha estat la llum més clara vers el significat i natura de la política de la Generalitat. El lideratge de l’esquerra de l’independentisme d’ERC se sotmet a les línies roges de Junts, al no traspassar el marc neoconvergent d’emprar els diners i sector públic per alimentar les empreses i els dividends privats; mentre, s’allunya dels pactes més de contingut social amb la CUP, alhora que evita cercar aliances amb el comunalisme municipalista. Cert que la repressió estatal contra les

lleis de tarannà més socials com la de l’habitatge, o que engreixa els milers de persones encausades, detingudes, empresonades i exiliades, resulta una dificultat que ho enverina tot, però no pot ser una excusa recurrent per beneficar les elits econòmiques.

Tot el suport a les reivindicacions, la lluita i la vaga de les mestres i les escoles (15, 16, 17, 29 i 30 de març). La unitat de la comunitat educativa i sindical és un toc d’alerta inapel·lable al govern d’ERC i Junts i al president Pere Aragonès.

L’escalada de l’energia empeny la de tots els preus dels aliments i serveis bàsics. Rebaixar impostos als grans capitals, com ofereix el president estatal, representa avalar les destralades de l’Ibex35. Una política social, d’esquerres, va de remunicipalitzacions i empreses públiques de l’energia, aigua, hospitals, Atenció primària, ratis i sous suficients a les escoles.

I el dissabte 19 manifestació contra el racisme i la llei d’estrangeria.

Les polítiques econòmiques i socials són el fonament per unes aliances que impliquin a la majoria de la població. Mobilització i proposta política per alternativa estratègica republicana, autodeterminista i social. 17 de març de 2022

De la Carta de L’Aurora.