Frenar inflació i involució

En l’actual crisi d’inflació, post pandèmia, les grans empreses no financeres han traslladat les pujades dels costos (energia, matèries primes, transport) als preus de venda de les mercaderies i serveis; el fet és que han elevat els seus ingressos totals i han millorat o mantingut la seva rendibilitat (BE). La lluita per frenar la inflació esdevé general en les vessants sindical i política, alhora s’entrelliga, en el temps, amb la resistència i la mobilització per cercar alternatives a la involució política de repressió i limitació de les llibertats fonamentals. La necessitat de repúbliques és econòmica, social i política.

El Banc d’Espanya senyala que els beneficis de les empreses estudiades (920) han crescut 7 vegades més que els salaris al 2022. Els guanys de les companyies han augmentat un 21 % de mitja, en els tres primers trimestres respecte el 2021. La despesa per persona treballadora (salaris i cotitzacions) s’ha incrementat un 3 %; en conjunt, per l’empresa, la despesa en personal s’ha elevat gairebé un 7 %, degut a l’augment de les plantilles després de l’històric xoc de la COVID en 2020; fins i tot amb aquestes dades més globals el creixement dels beneficis és tres vegades superior als costos de personal.

En aquest context La Mesa Sindical de la Sanitat de Catalunya crida a tota la gent treballadora de la Salut a ampliar i enfortir la vaga convocada pel Sindicat de metges pel 25 i 26 de gener. La Mesa reclama pressupostos suficients, mentre alerta de perquè siguin útils cal fer un reset, canviar de model i establir de bell nou tot el sistema públics de salut; atenció primària prioritària, el teixit públic-privat d’herència pujolista convergent ha de sortir de les urpes del capital privat i dels concerts maldestres, de les condicions semi precàries dels i les professionals de tot tipus. Un sistema de Salut públic, gratuït i universal, a partir de revertir les privatitzacions i dedicar els diners públics als serveis públics. El nostre suport a la concentració convocada pel dia 14, a 10 h, a la Plaça de Sant Jaume, en defensa de la sanitat i la dependència.

Hi ha èxits parcials en aquest xoc entre realitat social i polítiques pressupostàries. El govern ha cedit en acceptar l’increment del 8 % de l’ IRSC (Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, el barem per accedir a prestacions socials, habitatge protegit, etc.) que feia 12 anys que estava congelat. Resulta obvi que no es recuperen aquests anys, hauria de ser del 15 %, però també que els 1.400M € compromesos en el marc dels pressupostos, alleugerarà l’accés i la quantia de les prestacions socials, especialment la RGC (Renda Garantida de Catalunya) a les persones més vulnerables (1 de cada 4 en risc de pobresa). L’Acord de Diàleg Social signat per CCOO i UGT amb el govern d’ERC, en minoria parlamentària, aborda la transformació verd i digital del teixit productiu i el reforç de les polítiques d’ocupació i ocupabilitat, promou el reforç i recursos dels serveis públics ocupació i de la formació professional; concreta el marc del diàleg social i seguiment dels acords. Pels Sindicats majoritaris el consens per molt difícil que sigui és possible i ara es tracta de que els pressupostos s’han d’aprovar. Convé que a aquest èxit si sumin els d’altres sectors com la salut. I avenços pràctics cap a la Renda Bàsica Universal.

La mobilització del 6D des de l’ANC contra l’ampliació penal estatal dels desordres públics ha omplert la Plaça de Sant Jaume, incloent en el mateix sac la derogació del delicte de sedició, sense aprofitar la predisposició a reformular el delicte de malversació econòmica, així com la denúncia i atac al govern de la Generalitat, per no fer ja la independència i estar fent acords amb el govern estatal repressor de les llibertats catalanes. Tanmateix no hi ha propostes d’estratègia d’organismes cívic socials fora del marc constitucional i electoral. Fa camí una proposta de llista única i una altra de llista cívica, totes dues enfocades vers les eleccions autonòmiques dins l’Estat monàrquic. Òmnium no ha convocat ni ha participat per considerar que no era encertat dividir i confrontar l’independentisme. Som en un escenari on la Constitució de 1978, que tenalla les llibertats, sosté un règim monàrquic pilar d’un Estat que conspira sense rubor amb la ultradreta per una involució política. L’alternativa s’hauria de generar amb totes les forces objectivament interessades, per una república catalana, un referèndum i uns processos constituents estatals republicans amb dret d’autodeterminació.

El clam persistent i sa per la independència s’esbiaixa quan es concreta la política. En el cas del control extern i independent dels mossos, qui ha esbombat una iniciativa de Drets Humans defensada des de Iridia i Amnistia Internacional, ha estat els vots en contra de PSC, Junts, PP i Vox, han votar a favor ERC, CUP i ECP.

La nostra gent. Sebas Parra Nuño (Socuéllamos, Ciudad Real, 10.9.1946 – Girona, 1.12.2022) ha traspassat. Un educador nat. Un mestre amatent i dialògic. Un convençut fins el moll de l’os de la Cultura Popular. Un nicaragüenc adoptiu. Un amic sincer de Paulo Freire i propagador de la Pedagogia de l'oprimit. Pioner i director de la Escola d'adults de Salt. Un ferm defensor de les llibertats, de la lliure decisió i de la República Catalana. Un revolucionari íntegre, honest i compromès. Visca en Sebas!

Tot sembla que ha estat Ucraïna qui ha burlat les defenses russes i atacat dins la pròpia Rússia, a Moscou; la destrucció de l’exèrcit rus a centrals tèrmiques, a Kíiv i Donetsk, no s’ha fet esperar; tanmateix el colpejar la rereguarda de Rússia mostra que la resistència ucraïnesa està enfortida. Fins quan la retirada de les tropes de Rússia sense annexions per possibilitar acabar una invasió que perjudica a Europa sencera i a tot el món? Aporta una contribució a la Xarxa de solidaritat europea a Ucraïna al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 8 de desembre de 2022

De la Carta de L’Aurora.