La lliure decisió de dos
milions tres-centes mil persones va referendà ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma
de República?’, tanmateix l’èxit del Sí
popular va quedar sense efectivitat pel bloqueig i repressió estatal.
L’1-O junt el 3-O de 2017 són
els cims d’una carena en la que el poble català fa el camí per les llibertats i
l’emancipació sobirana.
Es desfulla la margarita sobre
la contundència de la Sentència als homes i les dones líders cívics i polítics
de moviment de la lliure decisió, la sobirania, la independència i republicà,
presos i preses polítiques. S’hi ha d’afegir les persones exiliades, com a les
detingudes i empresonades recentment dels CDR, en una nova provocació estatal
als exiliats; també els centenars de persones imputades, i el judici a punt
d’iniciar-se dels membres de la mesa del Parlament.
Es fan càbales i prediccions
sobre la magnitud de la resposta de la mobilització popular.
Hi ha consciència i acord
generalitzat que la Sentència i la resposta ciutadana ens situarà en una nova
fase política de la crisi persistent entre Espanya i Catalunya, entre l’Estat
espanyol i les llibertats democràtiques en general incloses les catalanes en
particular, entre la involució del règim de 1978 de tarannà dictatorial (llei
mordassa, 155, recentralització, repressió, trident ultradretà) i la lliure
decisió de l’autodeterminació sobirana catalana, entre el sosteniment del regne
i les perspectives de nou adveniment republicà.
Plana la consciència de la
necessitat d’unitat. El carrer l’exigeix a cada mobilització. Hi ha encara
confusió de la dificultat de que qualli una coordinació general unitària, sobre
quin eixos es fonamenti i en quin centre de gravetat pivoti.
Es defensa una unitat
estratègica entorn de l’independentisme, tanmateix potser després de dos anys
convé treballar la idea d’una estratègia conjunta del motor del sobiranisme
independentista amb el conjunt del sobiranisme republicà i rupturista respecte
el règim de 1978.
Convé l’experiència d’una Generalitat
que faci d’una vegada el tomb al lideratge de les esquerres o s’hauran de
cercar vies diferents a unes institucions de sobiranes segrestades i
bloquejades.
El centre de gravetat per una
estratègia unitària popular, conjunta, rau en les propostes d’Amnistia,
República, Autodeterminació. La lluita per la lliure determinació (referèndum)
i el procés constituent republicà és l’eix cabdal amb el que dotar de
perspectiva la mobilització contra la repressió i l’anhel d’independència.
El lideratge polític del
moviment popular per part de la dreta catalanista dificulta i obstaculitza
aconseguir una majoria cívica i social suficient.
Clama el cel la necessitat d’una entesa i coordinació
àmplia, democràtica, republicana, social, municipalista, feminista i climàtica. 3 d’0ctubre de 2019
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario