Ni la gran coalició entre el
PSOE i el PP, apuntada per Mariano Rajoy i Felipe González, ni les imposicions
patronals-estatals-rei de que amb Podemos de cap manera, ni les recomanacions
del president del CIS, apunten a una perspectiva d’estabilitat. Per a qui en
dubti, o pels derrotistes irredempts vers els canvis profunds transformadors i
les llibertats, només cal guaitar les perspectives econòmiques.
Som davant una “desacceleració
econòmica en el 90% de països” del mon, on “el creixement del comerç mundial
s’ha detingut gairebé del tot”, segons la directora del FMI, Kristalina
Georgieva, a les portes de l’Assemblea anual del FMI. Entre les principals
causes esmenta la guerra comercial entre USA i Xina, el Brexit, així com
l’existència d’un “mur de Berlín digital”, mentre alerta de que les
conseqüències “afectaran a tota una generació”.
A onze anys de la gran crisi del 2008, quan encara no
s’ha recuperat les condicions de treball i vida, s’obre un altre abisme
econòmic. El capitalisme de la globalització en crisi estén la seva incapacitat
econòmica i política. És el fracàs clar del predomini del capital financer, del
sistema social i de mercat de la propietat privada dels grans mitjans de
producció. Els Estats són el seu instrument per imposar el parasitisme
destructiu de drets, vida i natura.
Els grans moviments mundials com el feminista i el
climàtic, els tímids intents d’un municipalisme comunal, el pacifisme contra el
militarisme i les guerres, necessiten fer causa comuna amb el moviment
treballador i sindical, per fonamentar condicions de drets i serveis
universals, lliures, igualitaris, dialògics i republicans.
 |
| "Con Rivera, No!", eleccions abril. |
Pedro Sánchez i el PSOE han desoït
el clam de “amb Rivera, No!”. En comptes de fer cas a la base activista,
Sánchez ha seguit els poders econòmics, de l’Estat i la UE. Les veus de que
s’hauria de reformar la Constitució s’estavellen davant l’Estat i la Monarquia.
El que mina aquest règim i Estat és una crisi estructural on les polítiques
econòmiques i de legalitat colpeixen i escapcen drets, serveis i llibertats. La
tendència a la inestabilitat ho és alhora vers a la involució política de
tarannà dictatorial.
El recurs a l’amenaça del 155,
per part del president estatal en funcions, és una altra variant de la ineptitud per dialogar i resoldre la confrontació entre
l’Estat i Catalunya, val a dir entre la nació espanyola i la catalana. La via
democràtica és la de la lliure decisió: el referèndum des del dret a
l’autodeterminació.
La propera setmana ha de dictar-se la Sentència del
Tribunal Suprem en un context a Catalunya on tot el que no sigui absolució i
llibertat és inacceptable. El clam d’Amnistia s’estén per totes les capes
socials, organitzacions i entitats. Som a les portes d’una nova situació
política que brega per generar un escenari de llibertats i perspectiva
republicana. 10 d’octubre de
2019
No hay comentarios:
Publicar un comentario