 |
| Foto: Paula Roque. |
Les tres manifestacions del cap de setmana han
resultat il·lustratives. La de la Llibertat del divendres, de l’ANC, Òmnium i organitzacions,
ha renovat l’èxit del carrer de la Marina amb cents mils participants. La de
Parlem del dissabte a la Pl. Sant Jaume, just ha cobert un centenar de
llambordes. La federal unionista de SCC del diumenge, amb PSC, C’s i PP, inclosa
la ultradreta, han retrocedit a 3 o 4 illes del Ps. de Gràcia.
Li hem d’afegir els talls per arreu i el de la Via
Laietana. El jovent no accepta que l’impedeixin manifestar-se als carrers.
Aquests dies estem vivint un aprenentatge i una
metabolització accelerada. La condemna a les preses polítiques, les desenes de
nous empresonaments, les centenes d’agressions, ferides, detencions i
agressions, esdevenen símbols que estenen la consciència de les imposicions de
l’Estat, així com de la incapacitat per resoldre la lliure decisió catalana.
La maduració política de les multituds i joventut
mobilitzada necessita diàleg, desgranar els diferents escenaris i possibles
alternatives, tant d’avenç com de regressió. Per tant és vital evitar la
criminalització de les noves forces, sobretot juvenils, que cerquen el seu
lloc, cabdal, a la lluita d’emancipació.
La font dels aldarulls i de la violència són els
operatius repressius, agressors i provocadors, de la Policia Nacional i els
Mossos. Una conxorxa que mina i colpeix la salut pública ciutadana democràtica.
 |
| Llibertat. Carrer de la Marina. |
Fins i tot l’edifici de la Comissaria de la Policia Nacional
al bell mig de Barcelona és en si mateix un símbol, una provocació a les
llibertats democràtiques i a la ciutadania, una pervivència grotesca dels
vestigis de l’arbitrarietat, impunitat i tortures de la dictadura franquista.
Des de les patronals i els sindicats, passant per la
proposta de diàleg, nou pacte i referèndum dels Comuns, o les demandes de
l’ANC, Òmnium, CDR, Tsunami o Anonymous, fins el clam multitudinari, es
considera que qualsevulla solució ha de resoldre la llibertat dels i les preses
polítiques. Tanmateix, què lluny està el govern, l’Estat i la Judicatura de la
llibertat!
 |
| Acampada Generació 14-O. |
La rebel·lió catalana cerca l’avenç republicà. Te
pendent fer l’experiència d’un nou lideratge de les esquerres per superar
l’atzucac de la dreta.
Un relleu s’està foguejant en la irrupció d’una
generació, de 16 a 25 anys, que nodreix les mobilitzacions. La Sentència ha
desencadenat un moviment 14-O que assumeix les gestes de l’1 i 3 d’octubre de
2017. No hi ha aturador pacífic ni de legalitat sense llibertats. El clam del
carrers va de Llibertat, Amnistia, Autodeterminació i procés republicà. 31 d’octubre de 2019
De
la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario