 |
| Eneko. |
El jovent i la població
treballadora ha renovat el compromís segellat l’1 i 3 d’octubre de 2017, s’ha
mobilitzat massiva i unitàriament d’ ‘els carrers seran sempre nostres’ a les
carreteres, autopistes, aeroport i places.
El clam de ‘ni un pas enrere’
acompanya l’exigència d’Amnistia, llibertat presos i preses polítiques, lliure
decisió, independència i república.
 |
| Marxes per la llibertat, 16, 17 i 18 d'octubre. |
El moviment català republicà es
desencadena per arreu com un terratrèmol. La ciutadania mobilitzada genera i
segueix fórmules d’acció com el Tsunami Democràtic, les crides de l’ANC i
Òmnium a Les Marxes per la Llibertat, les vagues estudiantils del 16, 17 i 18,
la universitària del 17 i la general del 18.
Diferents generacions es fonen
en un imaginari democràtic i republicà que només es podrà derrotar a sang i foc
d’una repressió estatal que liquidi drets i llibertats.
La Monarquia en resulta
sentenciada per insostenible democràticament. L’Estat, el règim i el govern són
incapaços de resoldre la crisi amb Catalunya, ni d’afrontar la crisi econòmica
i les necessitats treballadores.
La perspectiva constituent
republicana aflora com alternativa social, treballadora, feminista,
municipalista i climàtica a Catalunya, fraterna i de lliure relació amb Espanya
i Europa.
La PAH ho il·lustra davant la
Sentència: “La PAH sempre defensarem els drets civils i les nostres
llibertats... Aquest Estat és avui una mica més injust i una mica menys lliure.
Si votar és sedició, si desobeir és sedició, serem sedicioses... Venen a per
totes i no és hora de posar-se de perfil”.
El govern estatal llança
benzina al foc: “Una minoria està volent imposar la violència als carrers de
les ciutats catalanes... La violència d’aquesta nit (de dimarts) està essent
generalitzada a totes les protestes. És evident que no estem davant un moviment
ciutadà pacífic, sinó coordinat per grups que utilitzen la violència al carrer
per trencar la convivència a Catalunya”.
Els fets són que som en una
setmana de lluita al carrer presidida per unes mobilitzacions pacífiques
durament reprimides, centenars de persones agredides, contusionades i
ferides... per la minoria violenta, agressiva, plena d’odi i armada de les
forces repressives espanyoles de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, amb la
participació de les autonòmiques dels Mossos.
La violència greu procedeix de
les conseqüències del 155, de l’empresonament preventiu de 2 anys, el Judici i
la Sentència. La repressió estatal, i l’autonòmica, és una provocació destinada
a derrotar i sotmetre el poble, les llibertats catalanes i les de tot l’Estat.
 |
| Tsunami democràtic. Aeroport col·lapsat. |
El govern de la Generalitat està
a la corda fluixa, paralitzat entre les imposicions de l’Estat, la repressió i
el moviment vigorós popular. Un mínim de responsabilitat és escoltar les
demandes de dimissió de Buch i destituir el conseller d’Interior. El Parlament
resta anul·lat de fet. El catalanisme dretà al capdavant del govern dificulta
la unitat ciutadana republicana.
El moviment s’enforteix a cada dia de lluita. Les
Marxes per la llibertat fan camí imparables. Des de Tarragona, Tàrrega, Berga,
Vic i Girona col·lapsen les carreteres i autopistes. El camí de les Marxes
apunta a la lliure decisió, a l'Amnistia, a l'Autodeterminació, a un procés
constituent republicà.
Ens cal unitat republicana del conjunt sobiranista
defensor dels drets i llibertats.
 |
| Marxa per la Llibertat. |
Cridem a participar a les Marxes per la llibertat,
les vagues estudiantil i universitària, la general del 18, les grans concentracions
i manifestacions del mateix divendres 18. Animem a aconseguir la massiva
manifestació unitària que s’està esbossant pel dissabte 26 d’octubre.
El moviment de la democràcia autodeterminacionista es fa
més conscient de la seva força i compromís des de l'acció pacífica, massiva i unitària.
Anem tothom junt pel camí que requereix aconseguir el procés constituent
republicà. 17 d’octubre de 2019
Carta
de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario