Tanmateix el Temple de la Sagrada Família no paga ni
impostos estatals ni municipals, dels 4,5 milions de visitants, i dels 15
milions que s’hi acosten.
El negoci que genera el turisme es queda en unes poques mans. En canvi els tipus d’activitats fomenten el treball precari, junt amb una desestabilització de l’hàbitat urbà i natural.
La manifestació de la Barceloneta i el pregó en el bicentenari de les Festes de Gràcia, per part de Roger de Gràcia i Agnés Busquets, han posat el crit al cel de quelcom que s’ha constituït en un turment ciutadà.
El veïnatge se sent envaït i resulta exclòs del seu espai vital. La massificació és perniciosa, hi ha incivisme, especulació i descontrol.
Els poders econòmics han fet campanya denunciant una turismefòbia, tapant la depredació i anarquia creixent per moments.
No es pot seguir així. No hi ha turismefòbia. El que sorgeix és una consciència de les conseqüències destructores de l’activitat comercial, immobiliària i especulativa entorn de la massificació del turisme. No es vol patent de cors per una massificació insostenible.
La ciutadania catalana i barcelonina han d’establir, i poder decidir, tant sobre l’ús de l’espai públic, com de l’activitat econòmica, en tot allò que els afecti.
Els drets dels veïns i veïnes han de ser el fonament que endreci la convivència amb totes les persones visitants que coneixem com turistes.
Els drets i condicions laborals de les persones treballadores a les empreses han de resultar la norma bàsica per foragitar l’arbitrarietat i la precarització.
Convivència i respecte entre els habitants del territori i la natura. És la norma d’un acord ciutadà que Ajuntaments i Generalitat han de construir. 17 d'agost de 2017
El negoci que genera el turisme es queda en unes poques mans. En canvi els tipus d’activitats fomenten el treball precari, junt amb una desestabilització de l’hàbitat urbà i natural.
La manifestació de la Barceloneta i el pregó en el bicentenari de les Festes de Gràcia, per part de Roger de Gràcia i Agnés Busquets, han posat el crit al cel de quelcom que s’ha constituït en un turment ciutadà.
El veïnatge se sent envaït i resulta exclòs del seu espai vital. La massificació és perniciosa, hi ha incivisme, especulació i descontrol.
Els poders econòmics han fet campanya denunciant una turismefòbia, tapant la depredació i anarquia creixent per moments.
No es pot seguir així. No hi ha turismefòbia. El que sorgeix és una consciència de les conseqüències destructores de l’activitat comercial, immobiliària i especulativa entorn de la massificació del turisme. No es vol patent de cors per una massificació insostenible.
La ciutadania catalana i barcelonina han d’establir, i poder decidir, tant sobre l’ús de l’espai públic, com de l’activitat econòmica, en tot allò que els afecti.
Els drets dels veïns i veïnes han de ser el fonament que endreci la convivència amb totes les persones visitants que coneixem com turistes.
Els drets i condicions laborals de les persones treballadores a les empreses han de resultar la norma bàsica per foragitar l’arbitrarietat i la precarització.
Convivència i respecte entre els habitants del territori i la natura. És la norma d’un acord ciutadà que Ajuntaments i Generalitat han de construir. 17 d'agost de 2017
De la Carta de L'Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario