L’hegemonia d’esquerres

Conferència per una República Catalana en Comú. Referèndum i estratègia - 6

Þ 6.1.- Hi ha condicions socials i polítiques que permeten qüestionar l’hegemonia política i institucional de la dreta catalanista. El moviment nacional de base autèntica popular; el progrés i bones pràctiques del municipalisme del canvi; una majoria d’esquerres al Parlament; la corrupció que gangrena el PP i a Convergència (subsumida dins el PDECat); el perjudici de les polítiques de retallades convergents, que ERC no pot aturar al dependre d’una aliança amb el PDECat; un president de la Generalitat del PDECat, quan el seu suport social segueix en davallada, depèn de l’aliança JxSí amb ERC, i del suport de la CUP.

Þ 6.2.- És l’hora de fomentar el canvi a una hegemonia de les esquerres. El seus eixos entorn: a) polítiques de xoc econòmiques i socials davant la crisi econòmica (Salari mínim, Treball, Renta bàsica, Renta garantida ciutadana, drets i serveis públics, Salut, Educació, Mediambiental, Habitatge, Transport), b) Suport a les remunicipalitzacions, a l’autonomia i sobirania municipal, c) Regeneració democràtica, ètica EnComú i transparència en els afers públics; d) Compromís amb el moviment de sobirania republicana constituent, a l’immediat amb fer el referèndum i complir el resultat. L’hegemonia d’esquerres necessita d’una triple aliança entre el factor social, municipalista i sobiranista nacional. L’estratègia es cap una Generalitat republicana d’esquerres. 15 de juliol de 2017

Sumari

Þ 1. Què cap dogma ens aturi.

Þ 2. La baula més feble de l’Estat.

Þ 3. Situació excepcional a Catalunya (i aEspanya).

Þ 4. Fem el Referèndum.

Þ 5. Municipalisme del canvi.

Þ 6. L’hegemonia d’esquerres.

Þ 7. Aliança sobirana republicana.