Un any de transició

La població mobilitzada empeny amb l’anhel de llibertat, independència i sobirania republicana, mentre mesura i adequa les seves forces davant les prohibicions i obstruccions de l’Estat del Regne.

Les imatges del 2016 són de canvi i d’expectatives per fer front i donar la volta els estralls de la crisi econòmica, així com de l’enroc de l’Estat davant del moviment profund del “som una nació, volem decidir”, amb el clam de “llibertat, independència i república catalana”, concretat amb l’exigència de fer un referèndum per decidir que sigui efectiu.
La voluntat de canvi en el cabdal factor social esclata amb l’èxit del municipalisme de les confluències el 15 de maig de 2015, des de BComú i Ada Colau alcaldessa de Barcelona, en tant que símbols que ultrapassen les fronteres.
El lideratge potent d’Ada Colau catapulta a En Comú Podem i a Xavier Domènech a guanyar per dues vegades consecutives les eleccions estatals a l’Autonomia de Catalunya (20 D 2015, 26 Jn 2016) amb un 25 % dels vots.

Declaració Carme Forcadell.

La contrapartida, prou amarga, és que en el govern de l’Estat el PP es manté com a primera força, el PSOE la segona i Unidos Podemos la tercera. El resultat fa que s’esvaeixi de moment la il·lusió amb un govern de les esquerres estatal, mentre el PSOE es sotmet a permetre el govern del PP. Les imposicions de Brussel·les, la UE i la Troica, tenen el camí desbrossat per colpir les condicions del treball i de vida de la majoria de la població.
El municipalisme del canvi i les confluències s’ha mantingut ferm en fer camí social i de sobirania constituent. Xavier Domènech i Elisenda Alamany emergeixen, acompanyats d’un grup impulsor amb cares i veus de tots els segments socials i d’arreu del país, amb clara convicció rupturista, presentant l’estructuració d’un nou moviment polític català, des del manifest “Un país en comú”.

La concepció de moviments socials d’ Un país en comú, pot ser el que capgiri tot

Moció CSQEP, JxSí, CUP.

l’escenari polític català cap aconseguir complementar el moviment ampli sobiranista. Val a dir les components independentistes i les federalistes rupturistes del dret a decidir, que permetin les aliances suficients per afrontar-se i fer enrere les prohibicions estatals, tot aconseguint un país lliure amb una generalitat republicana.
La pressió imponent per resoldre el fet nacional de forma sobirana constituent republicana, entorn del símbol i clam per la independència, entra en una fase de maduració. La població cerca el desenllaç favorable amb l’exigència de referèndum i de república catalana.
Tanmateix hi ha confiança amb la representació electa i el Parlament, fins i tot amb els partits malgrat un allau de crítiques. Però, ara per ara, els partits no estan a l’altura del repte. S’ajorna la ruptura constitucional i estatal que representaria un procés de sobirania constituent i el fer d’una vegada el referèndum. La mateixa ANC es limita a demanar l’acció al Parlament i als partits.

Requeriment a JJ Nuet.

Es tem no disposar de prou força. Es fa córrer que és molt complexa, difícil, que l’Estat no ho permetria, que és més fort, que una confrontació prematura generarà frustració i derrota. Poques veus s’alcen per esbossar un escenari de possibilitat d’un esclat de rebel·lia general popular en el cas de que l’Estat segueixi, per llei i per la força, impedint que la ciutadania de Catalunya decideixi sobre si mateixa com a nació sobirana i lliure.
El moviment catalanista popular obliga a reorganitzar els partits i les aliances. El conjunt de l’esquerra progressa en detriment de la dreta. L’autonomisme queda reduït des de la dreta al PP i C’s, i a l’esquerra el PSC. La riuada sobiranista i independentista tritura a CiU, alhora fa perdre a CDC el suport social majoritari que ha disposat d’ençà el 1978, tot i que gràcies a ERC i també la CUP, manté la presidència de la Generalitat. L’independentisme resulta majoritari en el Parlament.

Esquerres x la independència.

Les eleccions catalanes del 27 S 2015, convocades després de l’èxit de participació de la consulta del 9 N 2014, aconsegueixen una majoria parlamentària entre JxSí (ERC, CDC, Socialistes catalanistes) i la CUP. Tanmateix, tot i esser titllades de plebiscitàries, el Parlament electa fa una Declaració de procés constituent, però no proclama la independència. És la CUP qui senyala que els hi ha mancat un poc per obtenir la majoria de vots emesos. També la CUP força un canvi de president a l’obligar a Artur Mas a fer un pas al costat. La confrontació entorn dels Pressupostos entre JxSí i CUP esdevé en una moció de confiança del nou president Carles Puigdemont, on qui muta és el full de ruta de JxSí per incorporar-hi el “O Referèndum o Referèndum” per setembre de 2017. La Comissió d’estudi parlamentària sobre el procés constituent finalitza com el rosari de l’aurora, en comptes de ser l’element per teixir les aliances necessàries i mínimes suficients per un front ampli català.
La unitat no aconseguida queda tot seguit superada per l’acció de la judicatura estatal que assetja a les persones diputades i eleva la provocació a imputar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per inhabilitar-la. CSQEP, JxSí i CUP negocien i el Parlament adopta una resolució de suport a la presidenta, on es defensa la seva inviolabilitat parlamentària, així com que el Parlament ha de poder debatre i decidir en el que pertoca al seu àmbit polític.

Una altra decisió cabdal ha estat que el Parlament ha adoptat dues resolucions sobre l’execució del referèndum. Una amb un referèndum en primera instància negociat i acordat, amb majoria de 73 vots i l’abstenció de la CUP; l’altra amb un referèndum unilateral, amb majoria de 72 vots i l’abstenció de CSQEP. El Tribunal Constitucional estatal s’ha apressat a prohibir la resolució sobre el referèndum unilateral, però no ha impugnat el referèndum negociat.
La Cimera del Referèndum situa la seva negociació i execució en el centre de la política catalana. En un any de mutacions, el factor social i el fet nacional sobiranista republicà s’apresten a ajuntar forces del poble mobilitzat majoritari per recuperar la Generalitat republicana. Un país en comú hi te molt a dir i a fer. 29 de desembre de 2016.

De la Carta de L’Aurora.
.

Cimera i referèndum;  
Un país en comú;  
PARTICIPA: en un país en comú;  
EUiA donant suport a Joan Coma.