 |
| Diada 2016 |
Fins i tot com desitjos i somni col·lectiu
poden esdevenir útils. L’any 2016 finalitza amb la consolidació de les
propostes de referèndum i de república a Catalunya.
Es percep una voluntat de canvi entre les
forces polítiques i parlamentàries per definir l’escenari a lliurar la
confrontació política. Vull dir que hi ha un esforç palès per aconseguir la
iniciativa en l’estructuració constituent d’una sobirania catalana lliure i
republicana.
En aquest esperit l’any 2017 s’encetarà amb el
repte de convertir els anhels i esperances en camí concret, per molt tortuós,
empinat, empedrat, enrevessat i ple d’esvorancs que resulti. La nostra
responsabilitat és la lluita i l’entesa unitària suficient per convertir-ho en
realitats.
A Rogue One ho expressen ben clar en el
llenguatge de les imatges de la saga Star Wars. La causa de l’aliança rebel
obliga a la lluita només que hi hagi una remota esperança, no lliurar-la
condemna a la submissió i la derrota assegurada.
La post Cimera del Pacte Nacional pel Referèndum
mostra la importància del fet polític de reunir un ampli ventall de la societat
i la política catalana per establir i concretar l’escenari polític. El Nord de
la brúixola és el referèndum.
El president Puigdemont (JxSí, PDECat) va fer
la convocatòria. Se situa al front de l’estol ciutadà, municipal, sindical i
polític cap el referèndum. Ho fa amb el suport d’ERC i de la CUP, alhora que
amb la connivència del municipalisme del canvi EnComú.
L’alcaldessa Ada Colau, BComú, va ser la
segona veu per assegurar el suport a la sobirania del país i fer el referèndum
en concret.
La possibilitat d’un front ampli sobiranista
català queda esbossat precisament amb el compromís d’Ada Colau.
A ningú se li escapa que l’alcaldessa de
Barcelona aporta la predisposició de la constel·lació En comú podem i
l’emergent moviment “Un país en comú”. I també és clar que aquest conglomerat
en comú te les seves pròpies idees a aportar. Sobretot l’esperit de cohesió
social popular majoritari, amb la necessitat per aconseguir-ho de virar a una
hegemonia d’esquerres en el país i a la Generalitat.
 |
| Nuet declara a favor de Carme Forcadell. |
El to de la bona disposició per l’objectiu de
la Cimera esmentada el posa en Xavi Domènech, a l’entrevista a ACN: “El debat
no és si referèndum pactat o unilateral, sinó efectiu”, completat amb “Si la
proposta de la majoria governamental reuneix les garanties hi serem, (...) "Catalunya
ha de poder construir-se a si mateixa sense estar subordinada a un govern de
l'Estat que no té proposta? Sí”.
Les tres garanties proposades per Domènech pel
referèndum són elementals: que tingui efectes jurídics, que interpel·li la
majoria i que arrossegui reconeixement internacional.
En un article recent el constitucionalista Jordi
Matas Dalmasses donava un nou tomb al diagnòstic i possibilitats. Dalmasses
adverteix de que cal anar contra vent i marea i fer el referèndum, mentre a
diferència d’altres reflexions que només contemplen feblesa, derrotes i
frustracions, aporta la idea de que es pot anar a una rebel·lió popular.
Les al·legacions de Joan Josep Nuet sobre la
incriminació a Carme Forcadell, amb la seva declaració davant la magistrada al
Palau de Justícia, formen part d’aquest arsenal que contribueix a una aliança
amplia democràtica catalana.
La penúltima campanada l’ha donat l’anunci de
l’acord sobre una Llei de transitorietat jurídica entre JxSí (PDECat, ERC,
Socialistes catalanistes) i la CUP.
L’article 1 del text, l’únic que s’ha tramès
fins ara, fa una declaració contundent: “Catalunya es constitueix en una
República de dret, democràtica i social”.
Aquest anunciat situa la opció de la república
dins el centre de la política nacional catalana i de l’estatal espanyola.
Aquest nou any cal que el govern faci camí... o
ho farem en comú.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario