Les ciutats són veïnatge viu, alhora la
convivència amb les pedres dels edificis i també l’asfalt, l’aire, el soroll i
la llum, el comerç i la indústria, la cultura.
Un espai saludable és on la convivència amb
tots aquest elements és sostenible. Això significa un equilibri en un munt de
contradiccions a voltes caòtiques i destructives.
La privatització dels serveis bàsics els hi
manlleva la qualitat d’universals. Tanmateix el greuge és que la privatització
no implica miraculosament millorar l’eficàcia, ni molt menys l’abaratiment dels
costos.
El guany privat en els serveis i bens
públics tendeix a no tenir en compte les necessitats de les persones usuàries.
En el negoci del turisme desenfrenat arriba a foragitar el veïnatge, encarir
els productes, mentre es degrada la vida i l’ús de la pròpia ciutat.
L’especulació xucla la sàvia de la ciutat i
condemna la seva vitalitat.
La concepció ètica ciutadanista del
municipalisme del canvi fomenta el plantejament de tornar a municipalitzar els
serveis bàsics, com s’estudia fer amb l’aigua i altres.
BComú mateix promou la re-municipalització
a Barcelona, amb èmfasi en les sinergies en el gran espai metropolità.
El canvi municipalista te el compromís ètic
i polític d’equilibrar els barris més deprimits, on les desigualtats s’acreixen
per moments.
És difícil regular i domesticar en part el
desenvolupament anàrquic de la ciutat, fruit de l’interès privat sempre parcial
i poc disposat a ser respectuós amb les necessitats generals.
El aquestes contradiccions recau el moll de
l’os de la confrontació entorn els Pressupostos municipals.
Com superar la ciutat “millor botiga del
món” cap a la ciutat estimada, viva i sostenible?
La re-municipalització de serveis
privatitzats, o que tendeixen a la privatització, és una via directa, mentre
indirectament pot esdevenir en una eina criticadora i reguladora del conjunt de
l’activitat econòmica.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario