L’acció de rebuig a la llibertat d’expressió s’ha estès
imparable. Ahir va ser una festa amb la llibertat de Raúl García Pérez i
Alfonso Lázaro Torre de “Títeres desde abajo”.
Els dos titellaires hauran de signar cada dia a l’Audiència
Nacional. Visca l’Espanya de pander-ETA. Maldestrament segueixen sent considerats
promotors d’apologia del terrorisme.
El jutge estableix una normativa que hauria de considerar-se
anti-constitucional o sinó motiu per canviar de constitució de ben seguit.
Segons la Fiscalia i el jutge la sàtira, l’humor, és tolerable sempre que sigui
amb tot de limitacions.
Llibertat d’expressió, crítica, però menys. Val a dir que la
llibertat és tutelada, supervisada i, com veiem, penalitzada com un greuge
pitjor que moltes corrupcions i fins i tot crims.
La Llei mordassa afegeix plom a la jurisprudència anti-terrorista
i a la cultura que flota per l’Estat, la Judicatura i unes quantes altres
institucions, amb aroma neo-franquista.
Trist que l’Ajuntament de Madrid no pugui fer-ne una defensa
franca, honesta i radical d’una funció de Guinyols. Inofensiva i ben educativa.
Goig que l’Ajuntament de Barcelona, amb l’Ada Colau al davant es comprometi amb
la llibertat d’expressió, sense temors absurds a la brom-ETA de la faràndula. Potser
és per allò de Barcelona N-ETA.
Si no es pot dir “el rei va nu” al poderós, si s’escapça i
nega la llibertat de crítica de la creació artística, impera un borreguisme
gris burocràtic de tal dictatorial que nega tota llibertat d’expressió
veritable.
El contrasentit terrorífic no és pas la pander-ETA sinó el
poder i la constitució que l’empara, mentre impedeix la sobirania de la
ciutadania, a banda de negar la dels pobles.
Convé una Espanya i una Catalunya n-ETA de mordasses, amb
els valors de la llibertat i republicans.
Del Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario