La brúixola d'En Comú.
El taulell de joc de les forces d'esquerres catalana va
rebre una sacsejada amb la irrupció de Barcelona en Comú primer i la d'En Comú
Podem després.
El moviment polític que representa En Comú, amb tota la seva
diversitat, ha aconseguit generar il·lusió, expectativa i esperança entre una
majoria social que busca revertir els efectes de les polítiques neoliberals i
d'austeritat dels últims governs tant català com estatal.
La mobilització durant aquests últims anys des del 15 de
maig del 2011 ha cristal·litzat amb un programa de xoc social i la defensa de
les llibertats individuals i col·lectives.
Aquesta mobilització, la veïnal, sindical, movimentista o
popular, ciutadana, ha de seguir marcant un horitzó de canvi, una ruptura amb
l'etapa anterior, ha d'acumular força rebel i augmentar el múscul per poder
avançar amb les fites marcades.
Els nous subjectes polítics, han de beure d'aquesta
mobilització i transformar-la en proposta política. Cal establir quina és la nostra
base material, la majoria social a qui volem representar és principalment la
classe treballadora.
Les propostes polítiques construïdes col·lectivament i amb
una base sòlida, arrelada a una majoria social, tenen la força per fer possible
allò que fa tan poc semblava impossible. El moviment dels comuns ha de ser
valent i treballar, organitzar i mobilitzar per aquestes propostes polítiques.
I segur que pel camí ens trobarem amb contradiccions, amb
batalles polítiques que perdrem però mai hem de lligar de peus i mans ni la
mobilització, ni les propostes polítiques d'En Comú als resultats dels pactes
amb d'altres forces a les institucions que s’aconsegueixi majoria per governar.
És imprescindible que aquest horitzó o visió que s'apunta
des dels moviments i la mobilització sigui el motor, que les propostes
polítiques concretes d'En Comú siguin la manera d'avançar cap a aquest horitzó
i que on s'arribi a la institució sigui un nou pas per fer el següent.
Assemblea Metro Barcelona. |
La base social ha de lluitar i mobilitzar-se per les necessitats
i reivindicacions a ultrança.
L’organització política En Comú ha de generalitzar, establir
l’estratègia en funció de la perspectiva, de les tendències profundes
objectives i de la disposició de la consciència concreta ciutadania, de les
aliances convenients unitàries, doncs el futur viu en el contingut i les formes
de la lluita quotidiana.
Les persones representants a les institucions i en tasques
de govern han “d’executar obeint”, fent tot el possible, donades les
limitacions d’un sistema burgès i un Estat monàrquic.
Aquests tres elements, alhora complementaris i amb
contradiccions, són els ingredients per superar la divisió i disgregació de les
esquerres.
El "No oblidem qui som, d'on venim i perquè som
aquí" cal que ens el revisem cada vegada que fem propostes sobre el model
turístic de Barcelona, la relació amb les plantilles dels serveis públics com
el Metro, o com pressionem a Madrid perquè hi hagi un govern que trenqui amb
les polítiques neoliberals i d'austeritat aplicades pel PP.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario