La concepció d’#ElCanviReal de les confluències té la potent
aportació d'En comú i En Marea, la força ciutadana que va provocar un canvi
governamental en els principals municipis de l’Estat i de Catalunya.
La clau decisivament estatal del 20-D es projectarà del tot
sobre la situació catalana. Una perspectiva és la triple necessitat de ruptura
social, democràtica i nacional.
Catalunya s’ha convertit en la pedra de toc i en el xoc
cabdal entre sobiranies i legalitats, espanyola estatal i catalana amb
aspiració republicana.
El desllorigador democràtic de l’impàs en què s’ha
situat el Parlament i el govern de la Generalitat, amb el xantatge de CDC i el
president Mas, no serà l’Estat que intervé les finances catalanes, o el
Tribunal Constitucional que bloqueja tota sortida política amb la lliure decisió
de la ciutadania de Catalunya.
Ara bé, el cert és que hi ha una part suficient
significativa de la població que confia amb una entesa o mà esquerra des
de l’Estat. Potser amb unes forces polítiques governats diferents, diuen.
En aquest context la força de la mobilització unilateral
catalana, que implica desobediència institucional i civil, amb pràctica
d’il·legalitat constitucional, inclou aquest factor “dret a decidir”, dret a
l’autodeterminació, Referèndum.
El candidat d’En Comú Podem, Xavier Domènech, defensa que és possible
l’impossible, molt bé, endavant. Afegeix que "la manera de superar el
Tribunal Constitucional (és) aconseguir el referèndum", que la ciutadania
catalana ha d’exercir el dret a decidir, que cal obrir uns processos
constituent tant a Espanya com a Catalunya. Durant l'anomenada transició
espanyola a això li deien "ruptura sense fractura".
La manera de superar tant el bloqueig en què es troba
el procés de sobirania, com el de rescat social, el de referèndum o
els processos constituents, és la ruptura amb les polítiques actuals, els
governs existents, els partits hereus del règim constitucional del 1978 i la
“vella política” de servir a qui mana i colpir a la població en general.
En fi, ruptura amb els grans poders econòmics. Impossible? Convenient
i necessari!
L’Estat ha segrestat a Catalunya un referèndum legal (i
vinculant, el 9N2014). La qüestió del post 20-D serà què fer si, com la
legalitat constitucional imposa, se segueix impedint el referèndum català.
La força del canvi real rau en la mobilització. Posem fil a
l’agulla. Fem-lo.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario