Bon 2016 per decidir

Llibertat. Procés constituent. Ruptura democràtica. Rescat social.

El Cap d’Any s’inicia amb el bloqueig del Parlament de Catalunya (van 3 mesos). S’ha afegit el trencaclosques del Congrés espanyol, on el 20-D ha multiplicat els grups específics de les autonomies i nacionals. Hi ha incapacitat per formar govern estatal. La inestabilitat plana sobre el Regne. L’atzucac català rau que CDC/Mas perd oxigen, suports i vots, a cada nova elecció. El 27-S es va quedar a un 2 % de guanyar el “plebiscit” (48% de vots entre JxS i CUP). Tampoc va eixir una majoria parlamentària suficient de JxS que garantís investir el delfí que és el propi Artur Mas. Li manquen dos vots favorables. El 20-D una CDC/Democràcia i Llibertat va quedar arraconada al tercer lloc per l’emergent En Comú Podem i per ERC. En comptes d’estudiar les perspectives possibles fruit del 27-S i del 20-D, cadascuna amb les tendències específiques catalana i estatal espanyola, s’ha pretès fer recaure la responsabilitat del procés de sobirania, de la presidència i de formar govern, en la CUP. Com passà abans amb ERC. El principal error és limitar el procés sobirà popular català a les eleccions autonòmiques del Regne. Fins i tot amb la Declaració d’Inici Constituent, la presidència i el govern segueixen dins la legalitat vigent. La CUP ha desenvolupat una metodologia innovadora. El moviment entorn la Candidatura d’Unitat Popular ha dinamitzat la reflexió i debat, l’assemblearisme arreu del territori i nacional. Ho ha fet en igualtat i transparència. Una lliçó de democràcia popular combativa. Tot el respecte per la CUP. Inclòs quan l’Assemblea de Sabadell empatà a 1515 vots. L’empat assembleari expressa el dubte de com aconseguir fer el camí del procés de sobirania i independència, amb quins objectius, aliances i lideratge. El fet és que Mas segueix sense suport suficient per a la investidura. El continuisme presidencial es contradiu amb un pla de xoc de rescat social. La refundació de CDC no és vers la socialdemocràcia. És temps d’aprofitar la feblesa i la inestabilitat estatal. L’emergència d'En comú ho permet. Hem d’ampliar la via lliure a la República Catalana amb una estratègia unitària incloent un gruix ciutadà que sí vol decidir, però necessita fer-ho de forma clara referendària, sense supeditació ni subordinació. En Comú Podem, ERC i la CUP, amb el suport del sindicalisme, convé estableixin les enteses suficients per un lideratge del procés que permeti exercir la lliure decisió, val a dir la ruptura democràtica amb la Constitució ‘78.
El 2016 Catalunya pot decidir ser lliure i sobirana i convertir-se en republicana.

De la Carta de L’Aurora.