Per un gir a l’esquerra

El procés està en un impàs. El lideratge i les imposicions de la dreta –CDC i president Mas- pretenen impedir que faci camí una representació política que correspongui a la majoria social, val a dir a les esquerres. Sense la dreta i el president Mas no hi haurà independència, proclamen des de totes les tribunes, mitjans i tertulians. I si no és amb la dreta ho enfonsem tot, destil·len provocadors. Són cants de sirena maldestres. Cal fer com Odisseu. Seguir. Basar el criteri en les polítiques, la necessitat de canvi i ruptura constituent. Com es pot palpar amb les dretes no hi ha ni independència ni república. La meva firma va pel manifest.

Manifest Per un gir a l’esquerra

Ens els darrers dies fruit dels debats d’investidura del president de la Generalitat s’ha generat un intens debat al voltant de la figura del president Mas com a peça fonamental per fer avançar el procés independentista que hauria de culminar amb la construcció de la nova República Catalana, símbol del que ha de representar la construcció d’una societat amarada dels valors de democràcia i justícia social.

Més enllà de la defensa de la independència com a instrument per bastir aquesta societat diferent, pensem que som moltes les persones de Catalunya que coincidim en el fet que cal un gir a l’esquerra en les polítiques socials i econòmiques, i que aquest gir ha de ser dinamitzat des de baix, des de la base de la societat, i ha de cristal·litzar en noves formes institucionals que siguin representatives d’aquesta voluntat de regeneració, d’aprofundiment democràtic i de canvi.

Cal una regeneració política que elimini de soca-rel qualsevol vestigi de corrupció. Als Països Catalans avui tenim 605 imputats per corrupció, rere 161 causes de corrupció urbanística, 147 investigacions per corrupció obertes pels Mossos d’Esquadra des de 2010 i 6 condemnes recents (Hisenda, Pallerols, Caixa Penedès, Mercuri, pensions FGC, Xavier Crespo) on s’ha acabat imposant la lògica de la impunitat i el tracte privilegiat. Hi ha, a més, 5 causes on s’investiga el món de CDC: ITV, Palau 3%, Petrum, Pretòria i les multicauses del Cas Pujol. Si volem avançar cap a la construcció d’una societat diferent cal que des d’avui les persones que n’ocupin les institucions estiguin lliures de qualsevol vincle, per petit que sigui, d’una corrupció que durant massa anys ha sigut marca del sistema.

Cal dir prou a unes polítiques socials que condemnen de forma tràgica i dramàtica milers de persones a una vida precària, trista i angoixada. Per que no podem acceptar continuar vivint en una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa, un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a l’atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada, 115.000 execucions hipotecàries des de 2007 i 14.000 persones sense llar. Una realitat conseqüència directa de les polítiques de tots els govern de la Generalitat, que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat que ha suposat fins a 5.300 milions d’euros en retallades, en un país on la desigualtat social no ha parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans d’Europa.

De forma ignominiosa hem hagut de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorava al ritme dels anteriors drames vitals, el frau fiscal català assolís la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arribessin als 5.521 milions d’euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzessin pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d’euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics superava els 23.600 milions d’euros.

Un cicle de corrupcions i retallades, sí; però també d’una gestió del procés on massa sovint s’ha confós país i partit, s’ha pretès construir una identificació banal reduint-ho tot a una sola persona i on s’ha menystingut la pluralitat i complexitat d’una demanda nascuda de les majors mobilitzacions socials des del final del franquisme.

Perquè tampoc no podem acceptar ni volem acatar que la solució del desafiament democràtic que avui representa el procés català topi permanentment amb el mur judicial i el búnquer demofòbic. Perquè cal construir i avançar davant un Estat espanyol incapaç de fer front a la lliure determinació democràtica del nostre poble, mitjançant un referèndum que té el suport decidit del 80% de la societat catalana. Perquè la llei Mordassa, la llei Wert, la LRSAL o la judicialització excepcional de la política són algunes de les mostres evidents dels límits als que ha arribat un règim que, 40 anys després, ha col·lapsat i que cal superar com més aviat millor.

Totes aquestes raons, i de ben segur moltes més, són les que ens uneixen avui a les diferents persones i organitzacions signants d’aquest manifest per exigir que l’obertura del nou temps polític i social que el nostre poble necessita giri cap a l’esquerra i que també es tradueixi en la presidència de la Generalitat, en el debat entre passat i futur, amb la investidura d’un president que reflecteixi aquesta triple voluntat de canvi: llibertat política, justícia social i radicalitat democràtica.

Manifest per un gir a l’esquerra.
Països Catalans, novembre de 2015

 

http://giralesquerra.cat/llistat-dadhesions/

http://giralesquerra.cat/adhereix-the-al-manifest/