2/ Els diversos punts de vista de l’anàlisi de la situació
comporten conclusions diferents.
3/ Si la CUP no valida la presidència per Mas, el procés
seguirà d’una altra manera. En cap cas és una derrota de la sobirania catalana,
en tot cas de CDC.
4/ JxS s’estan erosionant cada dia que passa dels tres mesos
transcorreguts des de les eleccions del 27 S. Hi ha hagut la Declaració d’inici
constituent, ans sense capacitat política per aplicar-la. La principal responsabilitat
és de CDC i JxS, no de la CUP que no va voler participar de JxS.
5/ Si la CUP decideix fer a Mas president serà el propi procés
qui s’haurà d’ocupar d’apartar a Mas per fer la ruptura.
6/ La força d’aquest poble mobilitzat no ha estat pas
derrotada, per tant el xoc de sobiranies entre Catalunya i l’Estat és el que
tenim davant.
7/ La confrontació amb l’Estat tot exercint la sobirania és
el que pot permetre una victòria, una derrota o un pacte maldestre que ajorni
o anul·li la llibertat de Catalunya (republicana).
8/ Amb Mas no hi haurà ruptura ni independència, hi haurà
submissió i dependència, o entesa amb els poders estatals (pacte maldestre de
la família de l’autonomista neo 78).
9/ Posar els vots de les esquerres a mans de que governi la
dreta és nociu per la ciutadania i la majoria de la població, val a dir del
país.
10/Diferent representa fer un bloc democràtic mobilitzada
amb la dreta que assumeixi la desobediència per fer front a les prohibicions i
agressions de l’Estat.
11/ El 27 S no ha donat prou força a JxS, ni parlamentària
(no pot escollir president ni formar govern) ni en vots.
12/ El 20 D ha dit que el lideratge de la sobirania i la
llibertat republicana i la independència ha de canviar, de una CDC/DiL, que
minva en suports i vots, cap En comú, ERC i CUP.
13/ El 20 D també en diu ben alt, clar i català, que una
part important d’aquest poble i paios no està disposada a seguir a la dreta ni
en social ni en nacional. La idea meravella de que Mas s’acaba tot solet és un
miratge, no és compartida per la ciutadania que vol batre al retallador.
14/ Convé tenir en compte i interpretar les contradiccions i
tendències de fons entre el 9N2014, el 27S2015, el 20D2015, també els fenòmens 10Jl2010
(rebuig massiu al bloqueig de la reforma de l’Estatut), el 15M20111 (la rebel·lia
indignada democràtica i la lluita política de noves generacions), les vagues
generals sindicals.
15/ Cal aconseguir neutralitzar l’unionisme monàrquic estatal
, el federalisme unionista estatal en el Regne, així com l’estatalisme
autonomista constitucional 78, convé ampliar els suports tipus defensa Dret a
decidir (IU ha votat a favor de la Consulta catalana diverses vegades al
Congrés, Podemos ha dit que defensava que Catalunya decidís), de manera que
Catalunya sigui la qui decideix efectivament.
16/ Es necessita reorientar una posició positiva i ofensiva
del dret a decidir inclosa la conveniència de referèndum: a) que es defensi
fer-lo, b) que s’aconsegueixi, c)que s’accepti per tothom, inclòs l’Estat, d) si
més no que es toleri, e) en cas negatiu per part de l’Estat i de les forces polítiques
espanyoles –cosa altament probable- dels supòsits esmentats, cal que es faci i
executi el referèndum des de Catalunya, sense ajornar-lo sine die, això
comporta preparar-se per un xoc amb la legalitat vigent (la unitat estatal i la sobirania única
que ha defensat el Rei Felip VI en el discurs del 24 D); convé forjar les
condiciones de mobilització, consciència i força popular per desobeir el Regne
i els govern estat, la ruptura amb el regim constitucional de 1978.
No hay comentarios:
Publicar un comentario