L'obstacle al "procés"

El fre que dificulta i divideix és la política retalladora del president Mas.

"El debat polític català s'ha de centrar... en el procés sobiranista i no en l'eix esquerra-dreta". Així es despatxava el president Mas com aperitiu al viatge a Sant Francisco i Nova York. A més de dir "Podem és un gran favor per als interessos de l'Estat espanyol".

N'hi ha d'altres des de les esquerres federal-unionistes que fan l'asseveració a l'inrevés, en que "s'ha de centrar en l'eix esquerra-dreta i no en el procés sobiranista d'independència".

Per sort de tothom la realitat dels esdeveniments econòmics, socials i polítics, fa camí amb lleis objectives que corresponen a les forces de la natura, de la societat, dels pobles i de les classes o segments socials.

Hi ha un anhel, un clam i un sentiment per la sobirania, la llibertat i la independència catalana amb potencial revolucionari de ruptura democràtica constitucional. La mobilització catalana pot engendrar un procés constituent cap a una república catalana.

D'aconseguir-ho seria el millor suport i impuls a una ruptura republicana espanyola amb la Constitució i amb l'Estat del Regne d'Espanya.

Artur Mas oblida i entra en contradicció amb el mateix Fullde Ruta CDC-ERC que esmenta i diu defensar en el The Wall Street Journal: "L'eix nacional i social són indestriables; per tant, cal fer una aposta decidida per a la recuperació de l’estat social, especialment en educació, sanitat i pensions, com a drets socials i serveis públics essencials." (Del punt A del FdR).

Hi ha qui dóna per mort el procés de sobirania. En aquest sentit només veu la possibilitat de pactar amb l'estat una reorganització institucional, en el millor dels cassos. La ruptura és impossible, seria la tesis d'aquestes veus. Són posicions derrotistes en el sí de l'esquerra.

És com una ombra, pregona i allargada, en el temps i les idees, dels pactes de la Transició de la dictadura franquista a la democràcia del Regne d'Espanya de l'Estat de les Autonomies, de nació única espanyola.

El procés sobiranista és viu i cercarà la manera de fer la seva via.

El que hi ha actualment és la paràlisi del govern CiU que no fa net del post 9 N 2014. El Full de Ruta de CDC i ERC, és una declaració d'intencions que no pot en cap cas encobrir els destrets de Boi Ruiz, ni del clan Pujol, ni la repressió d'Espadaler, ni de la Rigau, ni els despropòsits d'Andreu Mas Colell, ni...

Ni Podem ni Ciutadan's es poden copsar sense comprendre què és la política del govern de la Generalitat, des dels seus Pressupostos fins a cada Conselleria, que refreden l'anhel democràtic de sobirania.

Alhora és no voler veure que a Andalusia s'ha destapat una de les claus d'aquests partits polítics. Podemos va alçar el vol amb el suport i vot de ciutadania d'esquerres, mentre Ciutadan's mossegava fort en l'electorat dretà i conservador del PP. Amb un al·licient suplementari. Podemos i IU Andalucía varen sumar molts més vots que IU-A abans (de 12 d'IU a 5 IU + 15 Podemos = 20), amb predomini de Podemos. En canvi el PP i C's varen davallar netament (de 50 del PP a 33 PP + 9 C's = 42).

L'afirmació de que no es vol la independència si és liderada o dirigida per CiU o per Mas, s'hauria de tractar amb tota seriositat. Forma part de l'imaginari d'una bona part de la població de Catalunya. Inclosa la de pertinença i sentiment català no compartit amb altres orígens.

El baròmetre del CEO (pdf), expressa una inflexió en davallada de la preferència per la independència. Tanmateix el sondeig reflecteix uns percentatges suficients per establir que el motor per un canvi radical rau en el sentimentper la independència i un estat català.

El fet que la independència i l'independentisme baixi a les enquestes te més a veure amb el post 9 N sense resultat fàctics, i amb el retrocés d'ERC donant suport als Pressupostos de CiU, que al progrés de Podem i C's.

Les esquerres estan mostrant una gran dificultat, que pot degenerar en incapacitat, de liderar una ruptura constituent sobirana de legalitat amb república catalana.

La divisió i els dubtes entre les esquerres per determinar el Full de Ruta és el que dóna ales a una CDC en perspectiva de refundació. Hi ha una gran miopia per enfocar un lideratge democràtic de les esquerres. Val a dir que la realitat de continuïtat que representa el lideratge de Mas i de CDC, és el que posa pals a les rodes i llast immens al procés de llibertat i de república catalana.

Les expectatives estatals, sigui amb Podemos o amb altres combinacions amb el PSOE, referides a estimar Catalunya o a donar-li quelcom (llengua, autonomia, diners) per evitar la secessió, són futuribles bastant menys tangibles que les masses ciutadanes de la població mobilitzada catalana.

El futur és rupturista i constituent amb nom de república catalana.