L'actual Regne d'Espanya és un híbrid entre la monarquia
borbònica espanyola, la dictadura franquista que derrotà i destruí la II República
i els pactes amb els franquistes que varen esdevenir l'Estat de les Autonomies
que coneixem.
La II República va néixer burgesa i de dretes, per passar a
ser de govern de les esquerres el 1934 amb el Front Popular, tot i seguint
essent burgesa.
Esbossaré alguns dels trets o lliçons que ens poden esser útils
destacar per iniciar un procés de processos constituents de valors i tarannà
republicà.
1. Els grans problemes socials, democràtics i nacionals que
feren de la ruptura republicana una necessitat imprescindible s'han mantingut
en aquests vuitanta quatre anys. Predomini del Poder terratinent i financer,
vampirisme de la burgesia i caciquisme, sobirania i drets limitats, un Estat
feixuc i paràsit, un centralisme decimonònic, la propietat agrària ha evolucionat
fatal pel camperolat, una jerarquia eclesiàstica catòlica íntimament compenetrada
amb la reacció i l'estat, un Exèrcit garant d'una unitat espanyola contra els
pobles i les restes colonials magrebines, defensor del caciquisme i del Rei. La
corrupció per arreu i el frau formen part d'aquesta herència borbònica i
dictatorial.
2. La Monarquia es va enfonsar. El cap de la Guardia Civil, el monàrquic confés
General Sanjurjo, va ser dels primers en passar-se al nou poder republicà, es
va posar a les ordres del just convers republicà, Miguel Maura. Els poders
fàctics van girar per preservar l'estat d'un aprofundiment revolucionari que no
volien en cap cas.
3. Amb el Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930)
l'opció republicana va fer camí, tot i restar molt llastrada per les dretes
burgeses i les monàrquiques que es passaven a conspirar pel nou ordre, amb l'avinentesa
que Alfons XIII s'enfonsava sense alternativa a la caiguda de la dictadura de
Primo de Rivera (gener de 1930). El front republicà més genuí liderat pel PSOE
i la UGT va passar a ser només convidat de les forces burgeses i terratinents
estatals.
4. Es va formar una Junta revolucionària republicana. El 14
d'abril va esdevenir en govern provisional de la II República espanyola.
5. La República es va proclamar al guanyar les forces
republicanes les eleccions municipals.
6. Els municipis més importants que aplegaven a la majoria de
la població varen declarar la república. Enllà de les grans diferencies històriques,
van ser una immensitat Declaracions (unilaterals) republicanes.
7. El govern provisional va iniciar un procés constituent que
desembocà en unes eleccions constituents republicanes. No va haver-hi cap
referèndum sobre monarquia o república. Els pobles i les forces polítiques ho
varen resoldre d'una altra manera. Cosa que no vol pas dir que sempre hagués de
ser igual i mimètic. En certa manera és palès que la irrupció republicana va
ser amb unes eleccions municipals erigides en plebiscitàries.
8. La ruptura política va ser democràtica de monarquia a
república. encara que va quedar frenada una ruptura social. L'adveniment de la
II República va aflorar l'inici d'un procés democràtic constituent revolucionari
a la Península ibèrica. La mobilització i la lluita social es va fer més nítida
i àmplia dins la república.
9. A Catalunya es va proclamar la República Catalana junt i
dins Federació de Repúbliques ibèriques o de la República Espanyola, amb
diferents formulacions en els tres parlaments i comunicats al llarg de la
tarda.
10. L'anunci de la república catalana fa resultar efímer i
va fer fallida. Durant tres dies el govern provisional central de la II
República espanyola van negociar i obligar a substituir la república catalana
per quelcom més limitat en sobirania amb el nom de Generalitat de Catalunya, d'obediència
a la sobirania estatal espanyola. El Bloc Obrer i Camperol (BOC, hereu de la
Federació Comunista Catalana-Balear de la III Internacional) ho va considerar
una traïció per part de Macià;el BOC seguí defensant la república catalana,
independitzada, junt amb l'Esquerra Comunista Espanyola d'Andreu Nin. Quan Maurin
i Nin van fundar el POUM el 1934, adoptaren la proposta programàtica de República
Catalana i de Unió lliure de repúbliques ibèriques.
Això és un mos que ens mostra que molt del debat sobre
independència, declaracions unilaterals, plebiscitàries, inicis i eleccions constituents,
referèndums, centralisme, acords amb les dretes o només entre les esquerres, república
o repúbliques, espanyola i catalana, s'han de situar en funció de cada
contingut i context polític concret.
En la preparació de l'Assemblea Nacional Ordinària anual,
l'ANC va argumentar la conveniència de posar la república catalana com a cabdal
per un canvi radical del país.
El treball i raonaments a la Taula de partits es noten, com l'aportació
i insistència d'EUiA a la perspectiva estratègica per una República Catalana.
Val a dir que tothom independentista està per la independència,
però molts més segments socials amb gent de pertinences vàries podrien defensar
i estar per la Independència sense ser independentistes ni nacionalistes, ni depenent
de la representació política de la burgesia catalana. De fet proclamar la
Independència o declarar-la -sigui unilateral o pactada- te un valor simbòlic
que per convertir-lo en real necessita d'un amplíssim suport ciutadà massiu i
compromès.
Convé refrescar la Memòria Històrica a molta Entitat
memorialista. A molt del activisme compromès republicà. O no ho saben de bona
fe o volen ignorar que a la història s'ha proclamat en cinc ocasions l'estat o
la república catalana. Les dues últimes al 1931 i el 1934, per cert per l'ERC
de l'època (Companys-Macià i Companys). En ambdós cassos negat, bloquejat i
derrotat per la II República espanyola.
Tanmateix a l'època esmentada, el 1931, va resultar primer la
proclamació de la república catalana que l'espanyola.
Cap a les dues del 14 d'abril, Lluís Companys va hissar la
bandera republicana a l'Ajuntament.
Un hora després Francesc Macià proclamava des de l'altra
banda de la Plaça: "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat,
procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques".
Després declarà: "La República catalana a l'espera que els
altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la
Confederació Ibèrica...", poques
hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la república espanyola.
A mitja tarda i a la nit, un cop proclamada la II República
Espanyola a Madrid, Macià va fer altres proclames amb alguns canvis:
"Interpretant el sentiments i els anhels del poble que
ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat
integrant de la Federació ibèrica" (...) "D'acord amb el President de
la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem
ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià..." "Per Catalunya,
pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de
tots els pobles, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya". Barcelona, 14 d'abril de 1931. El President,
Francesc Macià
Als tres dies l'entesa catalana espanyola va durar poc i va
fer fallida la República Catalana, va quedar escapçada i limitada a una
Generalitat i un Estatut de Núria, amb concepció dins l'estat republicà federal
capgirat per Les Corts estatals, doncs no varen acceptar cap estat federal.
La proposta republicana per Catalunya, per Espanya, per la
Península ibèrica i per Europa, haurà de tenir en compte aquestes experiències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario