14/4/15

14 d'abril 1931-2015: República Catalana i República Espanyola


Les experiències i les lliçons de la II República espanyola ens són del tot útils avui en dia.
L'actual Regne d'Espanya és un híbrid entre la monarquia borbònica espanyola, la dictadura franquista que derrotà i destruí la II República i els pactes amb els franquistes que varen esdevenir l'Estat de les Autonomies que coneixem.
La II República va néixer burgesa i de dretes, per passar a ser de govern de les esquerres el 1934 amb el Front Popular, tot i seguint essent burgesa.
Esbossaré alguns dels trets o lliçons que ens poden esser útils destacar per iniciar un procés de processos constituents de valors i tarannà republicà.
1. Els grans problemes socials, democràtics i nacionals que feren de la ruptura republicana una necessitat imprescindible s'han mantingut en aquests vuitanta quatre anys. Predomini del Poder terratinent i financer, vampirisme de la burgesia i caciquisme, sobirania i drets limitats, un Estat feixuc i paràsit, un centralisme decimonònic, la propietat agrària ha evolucionat fatal pel camperolat, una jerarquia eclesiàstica catòlica íntimament compenetrada amb la reacció i l'estat, un Exèrcit garant d'una unitat espanyola contra els pobles i les restes colonials magrebines, defensor del caciquisme i del Rei. La corrupció per arreu i el frau formen part d'aquesta herència borbònica i dictatorial.
2. La Monarquia es va enfonsar.  El cap de la Guardia Civil, el monàrquic confés General Sanjurjo, va ser dels primers en passar-se al nou poder republicà, es va posar a les ordres del just convers republicà, Miguel Maura. Els poders fàctics van girar per preservar l'estat d'un aprofundiment revolucionari que no volien en cap cas.
3. Amb el Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930) l'opció republicana va fer camí, tot i restar molt llastrada per les dretes burgeses i les monàrquiques que es passaven a conspirar pel nou ordre, amb l'avinentesa que Alfons XIII s'enfonsava sense alternativa a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera (gener de 1930). El front republicà més genuí liderat pel PSOE i la UGT va passar a ser només convidat de les forces burgeses i terratinents estatals.
4. Es va formar una Junta revolucionària republicana. El 14 d'abril va esdevenir en govern provisional de la II República espanyola.
5. La República es va proclamar al guanyar les forces republicanes les eleccions municipals.
6. Els municipis més importants que aplegaven a la majoria de la població varen declarar la república. Enllà de les grans diferencies històriques, van ser una immensitat Declaracions (unilaterals) republicanes.
7. El govern provisional va iniciar un procés constituent que desembocà en unes eleccions constituents republicanes. No va haver-hi cap referèndum sobre monarquia o república. Els pobles i les forces polítiques ho varen resoldre d'una altra manera. Cosa que no vol pas dir que sempre hagués de ser igual i mimètic. En certa manera és palès que la irrupció republicana va ser amb unes eleccions municipals erigides en plebiscitàries.
8. La ruptura política va ser democràtica de monarquia a república. encara que va quedar frenada una ruptura social. L'adveniment de la II República va aflorar l'inici d'un procés democràtic constituent revolucionari a la Península ibèrica. La mobilització i la lluita social es va fer més nítida i àmplia dins la república.
9. A Catalunya es va proclamar la República Catalana junt i dins Federació de Repúbliques ibèriques o de la República Espanyola, amb diferents formulacions en els tres parlaments i comunicats al llarg de la tarda.
10. L'anunci de la república catalana fa resultar efímer i va fer fallida. Durant tres dies el govern provisional central de la II República espanyola van negociar i obligar a substituir la república catalana per quelcom més limitat en sobirania amb el nom de Generalitat de Catalunya, d'obediència a la sobirania estatal espanyola. El Bloc Obrer i Camperol (BOC, hereu de la Federació Comunista Catalana-Balear de la III Internacional) ho va considerar una traïció per part de Macià;el BOC seguí defensant la república catalana, independitzada, junt amb l'Esquerra Comunista Espanyola d'Andreu Nin. Quan Maurin i Nin van fundar el POUM el 1934, adoptaren la proposta programàtica de República Catalana i de Unió lliure de repúbliques ibèriques.
Això és un mos que ens mostra que molt del debat sobre independència, declaracions unilaterals, plebiscitàries, inicis i eleccions constituents, referèndums, centralisme, acords amb les dretes o només entre les esquerres, república o repúbliques, espanyola i catalana, s'han de situar en funció de cada contingut i context polític concret.
En la preparació de l'Assemblea Nacional Ordinària anual, l'ANC va argumentar la conveniència de posar la república catalana com a cabdal per un canvi radical del país.
El treball i raonaments a la Taula de partits es noten, com l'aportació i insistència d'EUiA a la perspectiva estratègica per una República Catalana.
Val a dir que tothom independentista està per la independència, però molts més segments socials amb gent de pertinences vàries podrien defensar i estar per la Independència sense ser independentistes ni nacionalistes, ni depenent de la representació política de la burgesia catalana. De fet proclamar la Independència o declarar-la -sigui unilateral o pactada- te un valor simbòlic que per convertir-lo en real necessita d'un amplíssim suport ciutadà massiu i compromès.
Convé refrescar la Memòria Històrica a molta Entitat memorialista. A molt del activisme compromès republicà. O no ho saben de bona fe o volen ignorar que a la història s'ha proclamat en cinc ocasions l'estat o la república catalana. Les dues últimes al 1931 i el 1934, per cert per l'ERC de l'època (Companys-Macià i Companys). En ambdós cassos negat, bloquejat i derrotat per la II República espanyola.
Tanmateix a l'època esmentada, el 1931, va resultar primer la proclamació de la república catalana que l'espanyola.
Cap a les dues del 14 d'abril, Lluís Companys va hissar la bandera republicana a l'Ajuntament.
Un hora després Francesc Macià proclamava des de l'altra banda de la Plaça: "L'Estat Català, que, amb tota la cordialitat, procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques".
Després declarà: "La República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica...",  poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la república espanyola.
A mitja tarda i a la nit, un cop proclamada la II República Espanyola a Madrid, Macià va fer altres proclames amb alguns canvis:
"Interpretant el sentiments i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica" (...) "D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià..." "Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya".  Barcelona, 14 d'abril de 1931. El President, Francesc Macià
Als tres dies l'entesa catalana espanyola va durar poc i va fer fallida la República Catalana, va quedar escapçada i limitada a una Generalitat i un Estatut de Núria, amb concepció dins l'estat republicà federal capgirat per Les Corts estatals, doncs no varen acceptar cap estat federal.
La proposta republicana per Catalunya, per Espanya, per la Península ibèrica i per Europa, haurà de tenir en compte aquestes experiències.

No hay comentarios:

Publicar un comentario