El pols sobiranista no tremola malgrat les declaracions del
president de la Generalitat que condicionen i posen dubtes sobre el compromís
de la convocatòria de les eleccions anticipades autonòmiques del 27 S.
L'acte del Palau Sant Jordi i a l'Anella olímpica d'avui,
mostra el vigor del moviment sobiranista. El tema "Tornen les
urnes. Tornem al carrer". és prou significatiu de voler decidir.
Ara és l'hora, amb l'ANC, Òmnium i l'AMI, volen que la independència formi part de la campanya de les eleccions municipals. Això serà
una marea imparable en la immensa majoria dels municipis de Catalunya. Ans te
una refracció als grans municipis, entre ells a les cinc primeres ciutats -Barcelona,
L'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Terrassa i Sabadell- que apleguen el 40 %
de la població, o a les mitjanes poblacions que representen un altre 40 %.
Els consistoris de les grans ciutats catalanes ni formen
part de l'AMI, ni s'han pronunciat encara per la independència. Barcelona en
comú està debaten sobre proposar una consulta també al respecte. El compromís
ha de ser democràtic, en el que es pugui pronunciar i decidir tota la
ciutadania i persones residents.
Sobretot l'AMI es fa la il·lusió de que les eleccions
municipals són una primera volta del 27 S. I que la independència ha
d'inserir-se en la campanya. Tanmateix el punt de vista, l'òptica, no és el
mateixa vist des d' El Port de la Selva, Balaguer o Barcelona.
La proposta de compromís a les persones candidates i a les
candidatures de votar un o una alcalde independentista és contraproduent, un
error de perspectiva. Una cosa és defensar la sobirania amb la independència,
ans una altra ben diferent és esborrar els continguts socials i veïnals de les
persones candidates i dels partits o llistes.
El Compromís impulsat per l'AMI de votar a alcalde
independentista, afavoreix a CiU, al camuflatge i blanqueig del partit de la
corrupció catalana, el partit de les polítiques inadmissibles per l'avenç de la
immensa majoria treballadora, per tant del país.
A Barcelona, l'Ada Colau de Barcelona en comú, ha deixat alt
i clar que no votaria a Trias ni a CiU per alcalde. El mateix ha expressat la
CUP.
L'esquerra transformadora, sindicalista i revolucionària, en
les seves diferents expressions, si més no a les mitjanes i grans ciutats, no
votarà als representants de la dreta política, a CiU o a CDC. I farà molt bé.
Tanmateix s'equivoquen algunes esquerres quan també es fan
la il·lusió d'evitar el debat sobiranista, per la independència i la república
catalana.
Les eleccions municipals afloraran una relació de forces que
afavorirà i consolidarà la tendència cap a la sobirania i la independència. El
nombre i extensió de les candidatures aconseguides per CiU, ERC, ICV i EUiA,
CUP i PSC són prou eloqüents.
Qui avança força és ERC i la CUP. Retrocedeix CiU tot i
mantenint-se en capdavantera en el nombre de llistes. Fa un pas enrere la
coalició ICV-EUiA, però en canvi participa i fomenta en les noves expressions
polítiques com Barcelona en comú, Terrassa en comú, altres "en comú" i
confluències importants com a L'Hospitalet del Llobregat o a Sabadell. Es palpa
la davallada del PSC.
Entre la 3a Assemblea de l'ANC a Lleida (12 d'abril de 2015)
i l'acte d'avui de l'Ara és l'hora (ANC, Òmnium, AMI) hi ha una oscil·lació
entre independència i república catalana.
L'ANC s'ha adonat més compte de la necessitat d'omplir de contingut
democràtic i social el país que volem, per això a virat cap a convertir la
Meridiana en el "carrer major de la república catalana".
La independència ha d'esdevenir inclusiva, el fons és la concreció
de la sobirania catalana.
També és ben curiós que l'AMI sigui tan per la sobirania i independentista
quan es tracta de Catalunya, i no proposi una sobirania municipal plena en el compromís
per aquestes eleccions del 24 de maig.
Aquest context explica en bona part que amb el lideratge de Convergència i d'Artur Mas, no s'aconseguirà la base social majoritària necessària per la independència. La política econòmica i social de Mas i CiU divideix i
exclou a una gran part treballadora damnada. Una part imprescindible de la població
no donarà suport ni votaria una ruptura o una independència si intueix que es mantindrien
el lideratge i les polítiques devastadores de CiU.
La independència per la constitució d'una república catalana
és una concepció incloent de totes les ideologies i sensibilitats que posin la
república com a cabdal, a banda de que aquesta república es vulgui independent,
autàrquica, federal amb els Països catalans, federada o confederada amb els
estats o millor repúbliques europees i per tant espanyola.
La fórmula política d'EUiA correspon en tant que República
Catalana lliurement federada, amb els aclariments de fer-ho amb la República espanyola
o dels pobles d'Espanya, sempre en funció de la lliure decisió sobirana de cada
poble i nació.
O la posició programàtica de L'Aurora, seguint el llegat poumista, amb la Federació o confederació de repúbliques ibèriques i europees.
Amb tot el respecte per la lliure decisió i federació per part del País
Valencià, de ses Illes i d'altres conrades com l'Aran, la Franja o de la
Catalunya Nord.
És de calaix que cal trencar amb la Constitució de 1978 i
amb l'Estat del Regne d'Espanya. Tant com clar i necessari és la ruptura amb un
procés constituent de l'estat espanyol amb la Monarquia borbònica. L'esquerra espanyola
cal que es plantegi seriosament girar a afavorir i a donar suport a la ruptura
catalana com una oportunitat excel·lent d'aconseguir l'espanyola. Si com
defensen alguns dirigents la ruptura espanyola i la república espanyola fes
camí primer, benvinguda sigui.
Cal una gran entesa de les esquerres, en comú, per la
república catalana. Una entesa de fons sobiranista i social.
El lideratge de les esquerres pot ser inclusiu, democràtic, de
ruptura constituent de legalitat catalana. El país que volem és amb una
Generalitat sobirana, lliure, social i neta de corrupció. Una República
Catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario