13/1/15

Acords enverinats són les condicions del president


En comptes de sardana hi ha un ball de bastons, matusser i maldestre.
Les festes nadalenques i de Cap d’Any donen pas a un nerviosisme creixent entorn a la convocatòria electoral. Març, o setembre, o finalitzar la legislatura. Tanmateix el que cadascú voldria fer és diferent del que pot fer i del que, a la fi, fa.
Els actors principals, el president Mas i CiU i ERC, s'han enterbolit i entrat en pànic entorn l'acord exigit per l'ANC.
Lista o llistes? De país o de partits? Les persones representatives de la societat civil només poden ser a la llista del president o on creguin convenient?
Malgrat el terrabastall de SMS i declaracions, sembla que s'esvaeixi la demanda cabdal i concreta de l'ANC: "President, convoqui eleccions".
Dos mesos i quatre dies del 9 N presenten el magre resultat de cap avenç en la sobirania catalana. És responsabilitat complerta del president i del govern de CiU.
El president Mas pretén convertir la potestat legal de convocatòria electoral en blindar una posició de preeminència electoral. Per això necessita que ERC li cedeixi la primacia i no li disputi l’hegemonia política.
Un cop el president ha vist que fracassava el full de ruta amb la llista única unitària de país, Mas vol tractar i obligar a les diferents opcions polítiques, les llistes separades, com a subsidiàries i minoritzades.
L’error rau en identificar el procés amb el president. Fins i tot les eleccions són una part per aconseguir concretar la sobirania.
El Nord de Mas és mantenir-se de president. I domesticar, mesells, els altres.
Som amb el llast d'un lideratge malmès per les retallades, els corruptes i, ara, amb les imposicions de no-lliure-candidatures, o candidatures hostatges del president. Com es pot concebre construir país, estructures d’estat, destruint serveis públics?
Així, sense llibertat i ‪evitant la ‎ruptura amb sobirania democràtica no hi haurà independència. Una Catalunya amb Llistes Tutelades i subsidiàries no és un país lliure.
El procés sobirà és viu. Ha fet camí per la força mobilitzada de l’anhel i clam popular pel dret a decidir (el dret a l’autodeterminació) i a la independència. Qui millor ho expressa és l’ANC. El president i els partits han anat a remolc de la pressió popular convertida en acció i proposta política.
La pressió popular focalitzada amb l' il·lusió per la sobirania i la independència, cercarà obrir el camí sobiranista. Haurà d'esventar la tragicomèdia absurda d'uns acords entre CiU i ERC, amb els que el president vol predestinar d'antuvi el resultat electoral, a més d'esmicolar qualsevulla possibilitat de que des de les esquerres es prengui i assumeixi l'hegemonia catalana.
L’acord que vol imposar Mas és un contrasentit democràtic. Cartes marcades i comodins manllevats. Acceptar les condicions de que el president predetermini les llistes, si més no les de CiU reconvertides en país i les d’ERC, és un xantatge de tall totalitari. Acceptar-ho no afavoreix la llibertat. La sobirania de Catalunya tutelada i patrimonialitzada per la dreta posarà llast al procés.
L’Operació Mas sembla una parodia bufa de Tarradellas i Raventós; va desembocar amb el llarg domini de CiU i Pujol. Acords i desacords inclosos amb el govern estatal.
CiU i el president no poden ser inclusius. La seva política de retallades és excloent i destructora.
Catalunya necessita realitzar la sobirania reclamada amb les grans manifestacions de 2010 (juliol i setembre) i 2012, la Via catalana 2013, la V gegantina 2104, el vot del 9 N i denúncia.
El poble ha de poder decidir. Cap president pot decidir per la ciutadania. L'ANC és promotora i garant alhora d'una bona part del clam popular. Un acord que no permeti eleccions, o que negui la lliure associació i expressió, com està exigint el president i CiU, i malauradament en part acceptant ERC, no afavoreix passes de sobirania i llibertat.
L’acord d’aquest llarg post 9 N és fer les eleccions i que la ciutadania s’expressi.

No hay comentarios:

Publicar un comentario