D'ençà el final dels anys 70 i principis dels 80, no
s'acumulaven com enguany els factors de crisi. Econòmica, social i política.
La possibilitat de ruptura política rau a Catalunya. El
procés sobiranista és l'anella més feble del Regne d'Espanya. La Constitució de
1978 s'esberla per totes les costures. L'anhel popular i la consciència ciutadana
mobilitzada, encarnada en l'ANC, tendeix cap a la ruptura política democràtica
i vers l'esquerra social.
L'esperit derrotista s'emmiralla en els perills, les
dificultats, el temor del trasbals rupturista, la impossibilitat de trencar amb
la legalitat constitucional monàrquica espanyola, així com les incerteses en la
construcció de nova legalitat política i jurídica sobirana catalana. Proclamen
que Catalunya no pot aspirar a la seva llibertat "tota sola" doncs no
és prou forta per deslliurar-se del Regne, ha d'esperar canvis al govern de l'estat;
el poble català ha de negociar amb els caps i forces estatals que cedeixin, o "no
hi ha res a fer".
Els escenaris de bloqueig i de frustració de la ruptura
catalana són certs i cal tenir-los ben en compte. Tanmateix no poden determinar
l'estratègia política, doncs acceptar-los seria començar a negar els reptes transformadors;
val a dir, començar a perdre.
El corrent de fons que empeny vers la sobirania, cap a la independència,
és la clau per obrir el cadenat. Si es frustra i derrota, si queda tancat a mans
de l'estat, qui en pugui treure profit no serà pas les forces catalanes, sinó les
estatals reaccionaries i emparades en el marc constitucional, de la única
sobirania del Regne.
Podemos/Podem és un nou element que contribuirà a
trastocar-ho tot. Al nostre país s'està expandint acceleradament a cavall de
les pertinences múltiples catalana, espanyola i mixtes. La pressió per la
llibertat nacional també operarà canvis notables al nou benvingut.
 |
| Vinyetes elchicotriste. |
El factor 9 N paralitza el govern del president Mas. Junt
amb el factor corrupció i clan Pujol porta a la davallada de CiU. La Caixa, Banc
de Sabadell, la gran patronal i el Cercle d'economia no veuen en bons ulls, ni
els hi agrada gens els tripijocs d'Artur Mas per mantenir-se arrapat
encapçalant la senyera.
La presidenta de l'ANC, Carme Forcadell, posa floretes a Mas,
però per manar-li que les eleccions les ha de convocar, ja! Això enutja els
poders fàctics, i treu de polleguera al president. Mas ha anunciat estar disposat
a prendre decisions difícils, però no ho fa.
Oriol Junqueras es troba amb pompa amb Mas, anuncia que vol
acord i què és possible, alhora que rebutja la llista única-unitària del president,
mentre es nega a aprovar els Pressupostos... abans de les eleccions autonòmiques.
El nus encercla i en fa fum d'encenalls de l'estratègia de blanquejar a CiU a
costa de contaminar ERC. Per postres ERC persisteix i exigeix eleccions en quinze
dies.
ERC, ICV, EUiA i CUP fan cor pel clam d'una Catalunya
neta... de corrupció.
En la vessant municipalista una Ada Colau pletòrica,
confiada a la petja de barri rere barri, sega l'herba sota els peus de Trias,
tot assenyalant pel 2015: "Comencem la rebel·lió democràtica. Guanyem
Barcelona".
El factor social va com l'altra cara de la moneda de la
ruptura democràtica sobiranista. Son vessants de la mateixa muntanya popular. La
força necessària per una ruptura democràtica rau en la consciència, aspiracions
i organització del poble català. El factor social és el vincle indestriable amb
tots els pobles i segments treballadores a l'Estat.
Una ruptura democràtica sobirana necessita confiança en un
canvi de l'hegemonia política amb una aliança entre les esquerres sobiranistes
i proconsulta. El suport, o la neutralitat, de la població i de les esquerres
espanyoles esdevenen de vital importància per a impedir que l'estat imposi la
reacció centralista constitucional.
2015, any de fer camí per una Generalitat lliure, sobirana,
social i neta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario