A petició del govern Rajoy el Tribunal Constitucional ha
decidit suspendre la Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya. És una
nova decisió antidemocràtica. No deixa cap alternativa: el govern de Rajoy, la
judicatura, les Forces Armades i la Monarquia ni tan sols pretenen negociar,
només imposar i imposar les seves condicions. Ho van fer amb l'Estatut aprovat
pel Parlament i pel poble. Ara suspenen una decisió majoritària dels
representants del poble. Ja ho diu la gent: "li diuen democràcia i no ho
és".
El que el TC, sota la Constitució de 1978, no accepta és que
"el poble de Catalunya és un subjecte polític i jurídic sobirà". No
acceptar la sobirania, ni les decisions del poble i dels seus representants és
la negació de la democràcia. Es pot utilitzar tot tipus d'argúcies jurídiques,
que si la sobirania és de tot el poble espanyol, que si el Parlament de Madrid
és l'únic que representa la sobirania ... però quan un poble ha demostrat
tantes i tantes vegades el seu desig de decidir (el 10 juliol 2010 contra les
retallades a l'Estatut i l'11 de setembre de 2012, exigint Llibertat,
independència, nou Estat d'Europa) no voler reconèixer el conflicte és de cecs.
El més important és continuar el camí decidit. La sortida democràtica és organitzar la consulta i que el poble decideixi. La decisió del TC només fa que donar més arguments en aquesta direcció. Tot i així, el govern Mas és el que dubta. La cimera sobre el dret a decidir reunida aquesta mateixa setmana no va ser un pas endavant perquè CiU no sap quin camí escollir, perquè es troba entre la pressió dels empresaris que volen frenar el procés i la por al carrer, tant dels que protestem contra les retallades com els que volem exercir el nostre dret a decidir. La burgesia d'aquest país sempre ha estat poruga i ha preferit l'estabilitat dels negocis abans que exercir els plens drets per a Catalunya i el seu poble.
La classe treballadora, que dubte per la seva desconfiança davant els burgesos catalans, no pot confiar tampoc en les institucions espanyoles que impedeixen l'exercici de la democràcia. Els drets socials, el del treball, acabar amb les retallades, i el dret nacional a decidir, formen part de la mateixa lluita: canviar les coses per poder millorar.
I per donar passos endavant és necessita la mobilització, això que tampoc agrada al govern. Mobilització contra les retallades i pel dret a decidir.
El més important és continuar el camí decidit. La sortida democràtica és organitzar la consulta i que el poble decideixi. La decisió del TC només fa que donar més arguments en aquesta direcció. Tot i així, el govern Mas és el que dubta. La cimera sobre el dret a decidir reunida aquesta mateixa setmana no va ser un pas endavant perquè CiU no sap quin camí escollir, perquè es troba entre la pressió dels empresaris que volen frenar el procés i la por al carrer, tant dels que protestem contra les retallades com els que volem exercir el nostre dret a decidir. La burgesia d'aquest país sempre ha estat poruga i ha preferit l'estabilitat dels negocis abans que exercir els plens drets per a Catalunya i el seu poble.
La classe treballadora, que dubte per la seva desconfiança davant els burgesos catalans, no pot confiar tampoc en les institucions espanyoles que impedeixen l'exercici de la democràcia. Els drets socials, el del treball, acabar amb les retallades, i el dret nacional a decidir, formen part de la mateixa lluita: canviar les coses per poder millorar.
I per donar passos endavant és necessita la mobilització, això que tampoc agrada al govern. Mobilització contra les retallades i pel dret a decidir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario