Vota: ERC, CUP, Sumar-ECP

El diumenge 23 cal votar. És important barrar el pas a la dreta i ultradreta al govern estatal i frenar la involució política. El vot, fins i tot dins el règim monàrquic, és un component de la lluita per les polítiques socials i de llibertats, inclòs el dret a decidir. Es tracta de mobilitzar-se per un govern afí a la causa social, als drets universals i serveis públics, a les llibertats i el dret a l’autodeterminació. El vot és un aspecte institucional de la lluita amplia per una mobilització i programa que generi condicions republicanes, camí necessari vers un horitzó de llibertats comunal, socialista i revolucionari.  

Revertir la tendència vers la dreta és possible, convenient i necessari, també a l’escenari electoral. Derrotar el PP i Vox aquest 23 J forma part de plantar cara a les polítiques que afavoreixen la gran patronal, finances i fortunes, és enfrontar-se al poder estatal d’essència reaccionària, caciquil i neofranquista. El vot importa. El govern importa, si més no lluitem perquè sigui el més a l’esquerra a l’actual context. L’abstenció o el vot nul de segments populars treballadors i combatius són negatius, doncs afebleixen el pes parlamentari per decantar el govern i polítiques cap a l’esquerra. L’abstenció treballadora, del precariat i la pobresa, són fruit de l’exclusió de la política activa que fomenten els grans poders de la democràcia burgesa. La impossibilitat de vot de centenars de milers de persones no legalitzades, sense ciutadania, és un tall profund que introdueix la divisió i confrontació racial.

Vivim una situació tremenda de reacció virulenta del sistema de poder patriarcal. El moviment feminista ha aconseguit fites importantíssimes i lluita per la superació de la misogínia, la submissió i l’agressió masclista. Ho ha fet amb una mobilització potent, unitària i internacional, que incorpora drets, els transforma en fets, genera nova consciència entre les dones, des de les criatures, adolescents i joves. El moviment, divers i en efervescència, aconsegueix lleis, com en el dret al propi cos, el dret a l’avortament, a les relacions afectives i contra la violència sexual, els drets sobre la transsexualitat i del gènere. Les dones mobilitzades prenen consciència de que no són una minora més, sinó la meitat de la humanitat que es converteix en lideratge de tots els drets i causes injustes, de les minories sotmeses i discriminades. Davant el 23J hi ha un temor lúcid a que la dreta i ultradreta aconsegueixin més vots i guanyin el govern, car aleshores

frenarien i derogarien les polítiques aconseguides. El moviment feminista es mostra alerta i es prepara per enfrontar-se a una regressió, que ja s’inicia com funesta realitat a les Balears i Extremadura.

Barrar el pas a la dreta i a les polítiques pro patronals descarnades significa alhora defensar, sense generalitats ni subterfugis, les propostes socials i de llibertats efectives. L’experiència dels últim quatre anys ens diu, si la volem prendre en compte, que apuntalar i sostenir el règim constitucional monàrquic és tancar-se les portes a fer camí de construir un escenari, una estratègia, d’alternativa social, republicana i de lliure decisió sobirana.

Tanmateix per avançar a un gran acord o entesa o front per un canvi de règim republicà, cal establir sinèrgies des de tots els greuges existents, econòmics, socials, discriminació racial, climàtic, feminista i de sobirania nacional, val a dir, amnistia, república, llengua catalana i referèndum de lliure autodeterminació. En aquest pacte hi és imprescindible la renda bàsica universal, l’habitatge i lloguer

social, treball que permeti viure, pensions dignes, fiscalitat a les grans rendes, municipalització i nacionalització serveis bàsics, inclosa una banca pública, derogació de la llei mordassa i la d’estrangeria.

En aquest context L’Aurora proposem un ventall de vot a les candidatures d’esquerres, en funció de les propostes esmentades i des d’on cada persona lluiti.

El 23 J vota ERC, CUP, Sumar-ECP.

20 de juliol de 2023

Mentides a dojo

Les conselleries de Medi Ambient i Igualtat de les Illes Balears han estat suprimides pel govern del PP. Les aliances i els acords amb Vox són la veritat tenebrosa que aflora a Autonomies i Municipis. La marea ultradretana i les polítiques per les elits envaeixen el panorama de les crisis i el transit que s’opera en la globalització. El proper episodi pot ser el 23 de juliol electoral. El govern importa, com importen les polítiques que s’apliquen. Les alarmes de que el PP està a punt de recuperar el govern junt amb Vox són insuficients per frenar les imposicions patronals, les dels grans poders financers i fortunes milmilionàries, les dels greuges de sostenir un règim d’un estat elitista, caciquil i corrupte. Ni mentides ni promeses. El que cal és mobilització conscient en que una vessant esdevingui en vot per polítiques fermes socials, laborals, feministes, climàtiques i de llibertats, on el dret d’autodeterminació i referèndum són una pedra de toc, enfront l’eufemisme plurinacional.

El debat entre el mal menor de Pedro Sánchez i les mentides a dojo d’un Feijóo/PP, que porta al gep la ultradreta d’Abascal/Vox, porten mal averany.

Les propostes d’abstenció, més o menys explícites, més o menys conscients i de protesta, o les de vot nul ni que sigui amb un 1 d’octubre imprès, no conjuren ni el mal menor, ni les polítiques elitistes dretanes, ni molt menys apropen les llibertats, sobirania i independència catalanes. Qui es faci la il·lusió de poder no participar en la política estatal espanyola, resulta negacionista d’una realitat fragant, on Catalunya i la Generalitat Autonòmica formen part i són institucions de l’Estat espanyol, d’Espanya i del Regne d’Espanya, segons la Constitució existent de 1978. Un règim monàrquic i centralista de vernís plurinacional que ens cal denunciar i combatre per obrir i construir la perspectiva republicana.

En aquestes eleccions L’Aurora defensa barrar el pas a la dreta, des de la lluita, la mobilització, les propostes polítiques i el vot. Precisament per lluitar contra la involució que comporta la dreta i l’essència monàrquica caciquil de l’Estat, cal mobilitzar i promoure polítiques que no se sotmetin als privilegis i interessos dels grans poders econòmics i estatals, val a dir aplicar mesures econòmiques, socials de drets universals, cures i serveis públics, feministes, de defensa del territori i del canvi climàtic, favorables a la majoria treballadora. L’avenç del precariat i la pobresa, el minvar del nivell de vida i els sous pels beneficis avariciosos i depredadors de l’explotació de les grans empreses, sense suficient mobilització treballadora que s’hi enfronti, és el que

provoca la deserció del vot i afebleix la iniciativa i organització combativa. La ultradreta es creix amb l’adaptació i submissió de les polítiques aplicades per les esquerres des dels governs.

Els factors socials els acompanyen els de les llibertats polítiques fonamentals. Llibertats limitades o negades per lleis com les d’estrangeria, mordassa, els articles constitucionals que prohibeixin la lliure sobirania nacional, la repressió judicial i policíaca contra l’independentisme, el bloqueig fins i tot a parlar-ne i a negociar sobre el dret a l’autodeterminació i el referèndum. A Catalunya resulta vital el lliure exercici del dret a l’autodeterminació i el referèndum, l’amnistia, la llengua catalana, l’estructuració republicana.

Per això proposem el vot a qui defensi aquests valors i polítiques. Amb diferents nivells de compromís i actuació acompleixen aquests criteris ERC, CUP i Sumar/ECP/BComú.

El Quart Comboi d'Ajuda Obrera Internacional per ajudar al poble de Mikolaiv, en col·laboració amb el Sindicat de Treballadors de l'Educació i la Ciència d'Ucraïna (STECU), portaran els fons recaptats el proper agost. El president del STECU, Georgiy Trukhanov, “agraeix (als sindicats catalans i espanyols) el seu suport a Ucraïna en aquest període difícil per al nostre país, i la seva voluntat d'ajudar als treballadors de l'educació ucraïnesos”. El comboi està promogut per la LI (Lliga Internacionalista) i la iniciativa compte amb el suport d’ENSU. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna (ENSU), a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès, defensem la unitat europea dels Urals a l’Atlàntic i la retirada de les tropes russes d’Ucraïna; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 13 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Necessitats, política i vot

L’ANC s’ha pronunciat per votar a les eleccions de 23 Jl, 59% a favor i 38% en contra; la CUP ho havia decidit fa un mes amb un 61% d’acord en presentar-se i un 39 % en contra; els resultats de les respectives consultes són alliçonadors: una majoria disposada a enfrontar-se a les polítiques estatals al Congrés, a sostenir la lluita per les llibertats, l’autodeterminació i el referèndum, des d’una perspectiva de ruptura republicana, el compromís en combatre la involució política i la dretanització, amb la concepció de desestabilitzar l’estat. Tanmateix la posició de no participar ha aplegat uns percentatges d’alerta a tenir ben en compte. És vital la mobilització, un programa, aliances, polítiques socials d’esquerra i de llibertats, les que afavoririen a la majoria de la gent treballadora, autòctona i immigrada, dones i jovent, per barrar el pas a la dreta, al PP i Vox.

El negacionisme i regressió impulsada pel PP i Vox s’alimenta de la frustració que provoquen els incompliments en el programa de coalició governamental estatal (PSOE, UP; s’ha mantingut la llei mordassa, la llei d’estrangeria, la repressió de l’independentisme i la prohibició del referèndum, l’habitatge i lloguers en clau especulativa i turística, la reforma laboral ha

quedat llastrada per les imposicions patronals i de Brussel·les; s’ha fet ulls clucs als privilegis de les grans finances, bancs, multinacionals i fortunes; s’ha reformat i fet enrere la llei sobre els drets sexuals i el consentiment, en un front reaccionari PSOE-PP i l’abstenció de Vox; les condicions laborals i el nivell de vida han retrocedit, la precarietat i la pobresa augmenten, els drets universals i el serveis públics es limiten, en la salut es col·lapsen.

Els ressorts del poder governamental se supediten a la natura caciquil, reaccionària i involucionista de les elits i institucions estatals, a l’empara de la Constitució del règim de 1978.

Tot i així en aquest balanç desagradós les perspectives per a una llum o horitzó social, de lliure decisió, llibertats i republicà, feminista, de cura del territori i clima, passen per una estratègia i una acció contundent que, en primera instància, barri el pas a la dreta, PP i Vox, a les eleccions i a les possibilitats de formar govern. Combatre els privilegis i les polítiques adaptades als grans poders de la dreta econòmica, comença per la mobilització i la reivindicació als carrers i les empreses i, en la vessant electoral, en un vot que freni la prepotència i ascens de les dretes.Resulta il·lustratiu l’acte col·lectiu ‘Conversa feminista contra l’ofensiva patriarcal’, promogut per la Plataforma unitària contra les violències de gènere, concebut “”per traçar línies d’incidència

política amb dones i diverses entitats feministes compromeses pràcticament en la defensa i l’acompanyament de les agreujades en tots els seus aspectes i circumstàncies. Les conversadores coincidien en el temor de la virulència de la reacció misògina, individual, institucional i moral, conscients dels estralls d’un govern del PP i Vox que fes enrere el que han aconseguit les dones, alhora que es frenessin els avenços necessaris, com propaga Feijoo, i com ho comencen a practicar en les Autonomies i Municipis que dominen. De les “Converses” l’esmentada Plataforma ha concentrat una valoració i un decàleg destinat a pressionar els partits, essent una eina per a la lluita de les entitats i col·lectius feministes. Plantegen: “En aquest esperit us fem arribar els nostres reclams en polítiques feministes, per unes bones pràctiques i concreció en els drets i necessitats de les dones agredides pels homes masclistes, per la violència institucional i la reacció patriarcal en totes les esferes socials, econòmiques, polítiques, judicials, ideològiques i morals. Defensem un món de cures, llibertats, drets universals i serveis, de les minories, on actuem juntes, on el respecte i el lliure consentiment siguin uns valors de la meitat de la població, les dones, assumits per l’altra meitat, els homes, així com pel conjunt social i polític. Som conscients i alertem de què és vital l’energia, el compromís i l’abnegació de les mateixes dones i col·lectius i entitats des de la societat civil, començant per una sana educació i visió de gènere crítica a les generacions d’adolescents i joves. I sabem que unes polítiques útils per a les dones necessiten uns pressupostos suficients, uns recursos, proporcionals i equilibrats, per l’envergadura de la gravetat de la violència masclista”.

S’ha fet entrega de milers de signatures de sindicalistes de diferents països contra la repressió sindical al Consolat de Bielorússia a Barcelona. L’actitud sindical bielorussa contrària a la implicació militarista col·laboradora de la invasió de Rússia a Ucraïna, està desencadenant la confrontació. Promovem les complicitats i solidaritat sindicalista per una gira dels sindicats ucraïnesos, per poder escoltar les seves valoracions, necessitats i lluita. Referent a com finalitzar la destrucció i la sang treballadora a la guerra, convé iniciar unes negociacions per una pau lliure i respectuosa amb els drets del pobles, fomentar-ho significa combatre el militarisme imperialista agressor, defensar la retirada de les tropes russes i una unitat d’Europa de tot el continent que rebutgí el sotmetiment al militarisme USA/OTAN. En la divisió existent dins el pacifisme considerem que s’ha d’estar de la banda del poble i estat agredit. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

6 de juliol de 2023

De la Carta de L’Aurora.

Sis factors

El clam de guanyarem a la dreta (PP, Vox) i l’entusiasme dins la contesa electoral estatal del 23 de juliol ha d’anar acompanyat per una mobilització que fomenti convicció i credibilitat. Activar la base social treballadora obliga a una crítica de les amplies mancances de que ha fet gala el govern progressista de coalició, car s’ha adaptat a les imposicions colpidores vers les necessitats socials i les llibertats. Cal barrar el pas a la dreta i ultradreta amb lluita i vots. Les polítiques minses i insuficients en la vessant social, les mesures repressives i involutives en llibertats polítiques, el que barren el pas és a generar condicions per

l’alternativa republicana i el dret a l’autodeterminació, s’enfanguen en les concessions als poders econòmics, s’esgoten en apedaçar i sostenir un règim constitucional monàrquic d’un estat caduc i caciquil, en crisi estructural, ineficient i corrupte. L’estratègia ha de deixar de ser la del menor mal o la del dia que passa any empeny, per obrir comportes i alçar el vol cap a República, Socialisme i Autodeterminació.

L’agressivitat d’una dreta mobilitzada, conscient de que va a favor de l’involucionisme que promouen els grans poders econòmics i estatals, tenen el contrapunt d’unes esquerres en baixa moral, disgregades, mancades de motivació en les perspectives, supeditades a l’ombra d’un PSOE/PSC més empeltat de les essències estatals i constitucionalistes que de les penúries treballadores.

L’abstenció treballadora es fomenta a pols en el dia a dia dels disgustos per la supervivència, en el desencís dels pactes incomplerts, en les polítiques quotidianes d’unes esquerres que en el fonamental afavoreixen els grans poders econòmics, i en l’accidental les engrunes no frenen la precarització i la pobresa. La repressió continua, el fre a les llibertats i sobirania catalanes, a l’amnistia i a unes perspectiva republicanes, contribueixen a la recuperació del PSC com a força de l’ordre constitucional i del 155, que provoca desafecció i desànim sobre la utilitat del vot. La pulsió de rebuig a l’estat, i a les forces que en fan bandera, comprensible en el sentiment popular, convé es metabolitzi en lluita, mobilització i també vot, contra les dretes i les polítiques dretanitzades, involutives i reaccionàries, siguin a l’Estat o a Catalunya.

El Consell de la República s’ha fet ressò de la pressió creixent del que s’anomena abstenció conscient, en la recent declaració sobre el 23 Jl  argumenta: “promoure el desbordament democràtic de l’Estat espanyol per part de la societat catalana. Aquest desbordament s’ha de donar en tots els escenaris possibles: per mitjà de la mobilització ciutadana als carrers, de la desobediència civil no violenta, però també en el si de les diferents institucions”, per passar a fer “una crida a la participació massiva de l’independentisme en aquestes eleccions espanyoles”.... per “poder bloquejar la investidura”. Quan es necessita una reflexió per part de la CUP que permeti fer útil la seva actuació parlamentària, en el sentit d’aconseguir polítiques d’esquerres, respecte a les llibertats, blocar la investidura de les dretes, cercar aliances i estratègies per l’adveniment republicà que enterri el caciquisme estatal i la monarquia, el Consell agita l’esperit zombi de la desestabilització estatal en el marc d’un Congrés supeditat a la corona i limitat pel neofranquisme.

La derogació de la clàusula de renovació automàtica amb el mateix lloguer, és una nova mostra del drama de les polítiques governamentals progressistes que provoquen desafecció.

La participació ha de ser una component d’una mobilització que posi a l’abast unes polítiques útils a les classes treballadores i als pobles. Sis factor resulten vitals per enfocar una estratègia que pugui condicionar el govern i les polítiques estatals: a)  social, condicions de vida i laborals, Renda bàsica universal; b) feminista, pel lliure consentiment de les dones, l’erradicació de la violència masclista incloses tot tipus de violacions; c) la defensa de la natura, el territori i enfrontar-se al canvi climàtic; d) Amnistia, fi de la repressió a l’independentisme i a les llibertats, derogació de la Llei d’estrangeria, mordassa i drets de ciutadania a tothom resident; e) Dret a l’autodeterminació i referèndum, f) República catalana.

La rebel·lió militar de Prigojin - Wagner ha estat un xoc entre les elits militaristes de la Federació de Rússia. El règim de Putin ha mostrat una gran feblesa. El fracàs del cop contra el Kremlin s’ha saldat amb un pacte provisional entre Putin y Prigojin, on l’èmul de Zar ha mantingut l’estructura del poder, però no ha pogut evitar que es veiés que anava nu. Son les conseqüències de la guerra a Ucraïna que ha fet aflorar aquesta crisi i la gangrena del règim burocràtic del capitalisme rus. La guerra d’invasió i d’assimilació d’Ucraïna és un fracàs, tanmateix segueix amb l’estela de morts, destrucció i colpeix les condicions de vida de tot el continent treballador europeu, inclosa la població russa. Els estralls de les múltiples crisis en la transició de la globalització a una nova etapa no es resoldran ni en la unilateralitat imperialista, bilateralitat o una multilateralitat. El germen de destrucció rau en l’explotació, depredació i espoli de les classes treballadores i pobles. Cal frenar aquesta barbàrie militarista, convé negociacions de pau, escoltar i defensar la Ucraïna agredida; la pau necessita la retirada de las tropes russes d’Ucraïna y la detenció dels criminals de guerra (inclosos Putin i Prigojin). Proposem una gira sindical ucraïnesa, fem que els carrers es comprometin en actes de solidaritat, en combois d’ajuda humanitària, missatges de comprensió i suport. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

29 de juny de 2023

* Putin vist per les Pussy Riot durant la crisi. 

Social i llibertats

El 23 Jl, a les eleccions generals a l’estat, remuntar la desafecció política i capgirar el desencís en lluita, és el que convé per defensar i aconseguir polítiques socials útils per a la majoria de la població treballadora, tot avançant en les llibertats, la sobirania i el dret a l’autodeterminació dels pobles, cal finalitzar la repressió a l’independentisme català, i la negació a generar condicions per alternativa republicana al règim constitucional monàrquic. Repressió que s’estén a la immigració per la llei d’estrangeria, es fomenta per la llei mordassa a l’activisme que s’enfronta als desnonaments i a les agressions ambientals; mentre es condescendeix còmplice a la reacció i a la violència institucional contra els drets de les dones i les conquestes feministes. L’Aurora no lluitem pel mal menor, que no deixa de ser mal, sinó per barrar el pas a la dreta, PP, a les polítiques dretanitzades, val a dir a la involució política que creix. Ens cal una estratègia, una lluita de fons, per unes perspectives de República, Socialisme i Autodeterminació, combinada amb l’acció mobilitzadora unitària per arrencar totes les millores possibles, per petites que siguin.

Al president Pedro Sánchez del PSOE, se li ocorre criticar i fer mofa del fons revolucionari dels avenços feministes, esmentant les formes de la ministre d’Igualtat, Irene Montero. El que incomoda a Sánchez, és el que es considera una provocació sistèmica als privilegis i el poder patriarcal misogin dels homes i els estats sobre les dones. La reacció irada i virulenta dels prohoms, institucions i dels partits, inclou a segments feministes, que no els hi agrada que es denunciï la cultura de la violació o els avenços notoris des del 2017 (Women’s March, MeToo, No és No, Només sí és sí, lliure consentiment). La reacció política afavoreix el manteniment de la impunitat i l’arbitrarietat respecte la violència masclista. És una mobilització hegemonitzada per la ultradreta negacionista; el rerefons ranci del neo-dret de pernada, el trobem en la reforma de la llei dels drets sexuals (“només sí és sí”) que revisa el consentiment de les dones tornant a haver de demostrar la violència i la intimidació.

Els incompliments governamentals, la tebiesa en les mesures progressistes socials, el munt de greuges i de població precària, empobrida i la racialitzada condemnada fora de la ciutadania, la insuficient mobilització treballadora i sindical, la incompetència de l’estat en fiscalitat o en l’execució dels seus propis pressupostos, són el cultiu on els cacics, corruptes i elits, terratinents, industrials, comercials i financers, es freguen les mans. Els poders econòmics i estatals acaronen disposar d’uns vots que porti el PP al govern, per tenir les mans lliures cap a la involució reaccionària. No és un mal auguri alarmista, doncs Andalusia, País Valencià i les Illes Balears en són una expressió tangible.

La negativa del govern de coalició progressista a les llibertats nacionals, a la sobirania i la lliure decisió, al dret a l’autodeterminació i al referèndum, a l’amnistia, a preparar un canvi republicà, divideix, disgrega i afebleix, les esquerres estatals i les necessàries aliances amb les sobiranistes, nacionals i independentistes. Un trumfo per les dretes.

Els pactes municipalistes enverinats han esbiaixat les aliances, fins el punt que ERC i Junts han pactat més alcaldies amb el PSC, cadascú per separat, que entre ells i la CUP. L’excepció, notable, ha estat Girona, on Guanyem regeix l’alcaldia amb la CUP, i aliances de Junts i ERC.

El desenllaç a Barcelona, capital de Catalunya, segona ciutat de l’Estat, ha donat l’alcaldia al PSC amb una precària minoria de 10 regidors, que necessiten d’11 més per disposar de la majoria del consistori. Collboni ha aconseguit desbancar a Trias (Junts, PDECat, la neoconvergència) i ERC, amb els vots del PP i, a ultimíssima hora, de BComú. Ada Colau ha fet una explicació contundent en les paraules, mitges veritats sobre els projectes polítics de Trias o de Collboni, o els pactes, una defensa enèrgica i emotiva del projecte Barcelona Comú, ans no evita que els fets siguin punyents. BComú va canviar a última hora la decisió de votar-se a ella mateixa, i des de l’oposició imposar decisions polítiques coherents amb el seu llegat, per quedar en mans del PSC, agreujat pel menysteniment i normalització del vot de la dreta, aquesta vegada del PP.

Trias representa la rosca neo convergent de la burgesia barcelonina i catalana, al mateix temps contraposada per la pressió nacional i els interessos econòmics al gran capital espanyol, al constitucionalisme i règim estatal. Collboni es referent d’un gran sector treballador, de la burgesia barcelonina que ha fet bons negocis sobretot des de les olimpíades, ha adoptat el programa del gran capital en habitatge, turisme, gran luxe, medi ambient i bona part de la reacció patriarcal contra els avenços feministes de l'última dècada, ha fet bandera del constitucionalisme monàrquic reaccionari -155 inclòs-, pidola el beneplàcit dels poderosos, concretat en el suport a la seva campanya i els vots del PP contra en Trias. El PP, i el PSOE, coincideixen en barrar com sigui el pas a les llibertats nacionals i sobirania catalana, i a que s'obrin possibilitats republicanes. ERC ha begut oli, en Maragall ja la va pifiar al no bregar el 2019 per compartir l'alcaldia, ha tornat a patinar al precipitar-se a tancar un pacte amb Trias.   

La comparativa entre Collboni i Trias és insana. El fet és que BComú perd la independència respecte el PSC i el govern estatal, queda abocada a una oposició emmordassada. El no votar-se a si mateix li frena fer oposició potent, dificulta promoure alternativa i aliances socials suficients, republicanes i sobiranes autodeterministes. Però la lluita segueix, tampoc convé enterrar com un absolut a  BComú; malgrat que el PSC espera i propaga que BComú s’incorpori al govern de la ciutat, o no descarti entronitzar la sociovergència de la Diputació al propi Ajuntament. Les eleccions del 23 Jl donaran noves claus i possibilitats, segons es mantinguin les esquerres i majoria d'investidura o guanyin PP i Vox. La CUP no ha pogut obtenir representació al consistori, ara bé, disposa d’una oportunitat important al presentar-se a les eleccions estatals. Convindria fes camí junt a EH Bildu, fomentar la utilitat de l’acció política, en el sentit d'enllaçar o fer un pont entre necessitats socials, mobilització, lluites I la política dels poders públics governamentals.

Voler combatre les polítiques de dretes, actuar per barrar el pas de la dreta i la ultradreta al govern, també comença per no normalitzar el PP, factor pervers que permet naturalitzar tot seguit a la ultradretana Vox.

Positiu el míting de solidaritat sindical amb Ucraïna de tots els sindicats francesos a la Bourse de Travail de París. Entre les oradores, Olesia, responsable internacional de KVPU; Natalia, vicepresidenta de KVPU i presidenta del sindicat miner; Vasyl Andreiev, vicepresident FPU i president del sindicat de construcció; Pierre Coutaz, internacional de CGT. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

22 de juny de 2023

Cinc setmanes i mitja

Mentre es configuren consistoris i alcaldies i governs municipals, hi ha cinc setmanes i mitja per lluitar el capgirar la tendència estatal de tomb institucional cap a la dreta i la ultradreta, vers una involució reaccionària, una regressió conservadora, alimentada per la incomprensió i el rebuig a unes polítiques governamentals que afavoreixen els grans poders econòmics i les fortunes multimilionàries, en comptes d’orientar-se a resoldre a la pràctica les necessitats punyents de les classes i població treballadora. Cal dedicar totes les energies a barrar el pas al govern al PP i Vox, foragitar les polítiques dretanitzades, fomentar mesures socials útils, il·lusió en les perspectives de drets  universals i serveis públics, mobilització perseverant des dels barris i empreses, treballar per generar alternativa social republicana i autodeterminista; preparar la superació del règim constitucional d’un estat monàrquic, caciquil i corrupte.

Per lluitar contra el mal major d’un govern estatal del PP amb el suport de Vox hem de fer la crítica ferma a la política del ‘mal menor’ que ha representat el govern de coalició progressista entre PSOE i UP, malgrat la crítica i pressió per les llibertats i les mesures socials que ha representant el suport parlamentari de la majoria d’investidura, val a dir dels partits nacionalistes i independentistes (sobretot PNB, ERC, EH Bildu). Els incompliments d’un pacte governamental titllat de progressista (habitatge, lloguers, llei mordassa i d’estrangeria, lleis ‘feministes’, SMI, Pensions, absència del dret a l’autodeterminació), ja ben tímid d’origen, s’hi afegeix la desafecció dels sector populars treballadors que pateixen la disminució del nivell de vida, la precarització i l’augment de la pobresa, amb els greuges als segments de gent racialitzada immigrada (homofòbia, Llei d’estrangeria), l’agressió continua, misògina i patriarcal, contra les dones, la destrucció del medi natural. És obligat afegir-hi el respecte governamental a la fiscalitat privilegiada de les elits; així com la repressió a l’independentisme, la negativa a la sobirania i llibertats catalanes (dret autodeterminació, amnistia, república catalana).

Per barrar el pas a la dreta i les mesures dretanitzades i minses, cal unes polítiques que incentivin, beneficiïn i mobilitzin a la majoria treballadora. Per frenar la involució política reaccionària, cal prendre distàncies i deixar de dependre de la política suïcida de posar pegats al règim constitucional monàrquic, de sosteniment d’aquest estat i corona. Les forces polítiques que es presenten de les esquerres, les republicanes, les demòcrates, han d’extreure les lliçons elementals d’aquest govern Sánchez del PSOE de coalició; una conclusió convé sigui posar-se a preparar un nou pacte de Sant Sebastià -l’acord del 17 d’agost de 1930 per la instauració de la República i la fi de la Monarquia- actualitzat al context concret, incloent-hi el dret a l’autodeterminació. Avui en dia no n’hi ha pas prou en assumir la plurinacionalitat dins l’estat monàrquic, cal la lliure expressió sobirana d’autodeterminació en referèndums efectius.

El proper dissabte 17 es constitueixen els consistoris dels Ajuntaments i s’escull l’alcalde. L’Aurora defensem acords o coalicions entre les esquerres que proposin mesures socials, millores pels barris i la convivència ciutadana, entre les opcions republicanes i autodeterministes. La institució i el poder de l’alcaldia fa que tinguem en compte la combinació del criteri social amb els de les llibertats i nacional.

La contraofensiva ucraïnesa ha de situar la necessitat d’establir negociacions de pau, per unes condicions acceptables sobretot pel poble agredit i envaït, difícil d’aconseguir si no es contemplen el que consideri Ucraïna i la retirada de les tropes russes. Hauríem de saber què diuen els ucraïnesos i ucraïneses! Què diu la majoria de la població, la majoria de les seves organitzacions cíviques. Ens ajudaria a entendre millor aquesta guerra si es convidessin els dos sindicats ucraïnesos més importants, la Federació de Sindicats d'Ucraïna (FPU) i la Confederació de Sindicats Lliures d'Ucraïna (KVPU) a fer una gira, que parlin i escoltem les veus ucraïneses. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 15 de juny de 2023

De la Carta de L’Aurora.

https://www.naciodigital.cat/opinio/26185/pacifisme-ajuda-putin

https://www.sinpermiso.info/textos/los-dilemas-del-23-j

Tres claus

La realitat electoral, municipal i autonòmica, s’obre pas a l’escenari polític: tendència involucionista dretana i ultradretana i pervivència del règim monàrquic constitucional autonomista. El govern estatal penja del fil de les eleccions del 23 de juliol. El PSOE-PSC escorat cap a la dreta en les polítiques. Sumar i Podemos a la grenya escampant desencís d’una alenada 15-M esgotada com alternativa, encotillats en la minoria governamental amb poquíssim marge per aconseguir les polítiques socials i llibertats compromeses. El bastió Comú de Barcelona ha cedit a l’embat anti-Colau malgrat els positius canvis a la ciutat. ERC frenada a l’àrea metropolitana, per la recuperació del PSC i la remuntada de Trias (Junts, PDECat) a Barcelona. Toca lluita a fons per invertir la tendència nacional estatal dretana. Tres claus per aconseguir-ho: a) motivar i mobilitzar part de l’abstencionisme, b) incorporar la unitat de Sumar i Podemos, alhora la de les forces que defensen el dret a l’autodeterminació i les repúbliques, c) presentar una perspectiva social, de llibertats i republicana a la crisi econòmica i a la involució del règim de 1978.

El retrocés greu i la divisió de la minoria governamental a l’esquerra del PSOE genera una tendència vers el vot útil al PSOE-PSC per frenar i barrar el pas a la dreta-ultradreta.

Les millores a la vista a la ciutat de Barcelona en inversió social als barris més necessitats, les superilles i els eixos verds pacificadors de la mobilitat i la contaminació, l’inici d’un parc públic de sol i habitatge a imatge de les grans urbs europees, les places transformades en indrets de lleure per a les criatures, l’augment i la seguretat a les escoles, no ha estat suficient per seduir en vots al projecte Comú, tot i que malgrat perdre l’alcaldia, cosa cabdal, s’ha aguantat el cop del front anti-colauista. La davallada d’ERC i els 25.000 vots orfes de representació de la CUP, formen part tant de que els poders econòmics barcelonins i catalanes han jugat a per totes, com en la dificultat en fer forat en el bloc dretà per foragitar a BComú de l’alcaldia del cap i casal de Catalunya.

Convé avançar en les lliçons d’aquest destret. És aviat però cal esbossar els elements polítics per aprendre i millorar. És probable que s’hagi de fer junt a les valoracions dels esdeveniments del vot del 23 de juliol, doncs la nova campanya electoral estatal absorbeix totes les energies. Tanmateix senyalar uns trets pot ajudar a pair el que ha succeït.

El bloc tàcit contra l’alcaldessa ha recorregut des de la dreta i ultradreta, nacionalista i espanyolista, passant per ERC, fins l’extrema esquerra revolucionària i la CUP. La representació cívica i política del món independentista no ha fet escarafalls de colpejar concentrats, dretes i esquerres, independentistes i espanyolistes, contra BComú; malgrat s’aprovessin els pressupostos, i que els avenços a la ciutat eren notoris, estudiats i aplaudits per les grans ciutats del món.

El pacte inicial amb el PSC, que incloïa en els fets el suport de Valls, ha llastrat els quatre anys, doncs el PSC ha fet de Cavall de Troia, ha defensat les principals propostes de la dreta econòmica, mentre capitalitzava les relacions i il·lusions amb el govern estatal.

L’entusiasme i el compromís de l’alcaldessa amb el projecte de Sumar, de la vicepresidenta Yolanda Díaz, així com el compromís directa dins el propi govern estatal de coalició progressista, ha marcat el projecte Comú constrenyit a la minoria governamental i amb el desencontre amb el govern de la Generalitat de Catalunya.

Ha operat una manca de perspectiva i miopia al menystenir les possibilitats de fomentar uns acords entre l’Ajuntament barceloní i la Generalitat, que articulessin de forma natural polítiques socials i de llibertats republicanes. Necessaris per pressionar al govern estatal per les inversions en infraestructures i moltes altres, també per enfrontar-se a la repressió a les llibertats i contra l’independentisme. Ho facilitava la tàctica compartida entre BComú, ECP, i ERC, de suport al govern de Sánchez en contra els embats del PP i Vox.

S’ha actuat en el curt termini vers les perspectives polítiques. S’ha trobat a faltar un treball d’expectativa republicana per fer front al règim d’un estat caciquil que promou i tendeix a la involució social i política.

La concepció de que el dret a l’autodeterminació “no entra en campanya”, ni en la política municipalista quotidiana, practicada també per Trias, ha contribuït a dificultar fer forat al bloc esmentat contra “la Colau”.

Els pròcers de la classe dominant catalana fan mèrits des del Cercle d’Economia per si es concreten els nous temps involucionistes, fent l’ullet a Feijóo/PP; Les elits més dretanes del Círculo Ecuestre, mostren adulació al rei.

Les proclames d’embats superiors, desobediència i confrontació, els atacs a l’adaptació d’ERC, es rendeixen sense gaire resistència per part del centre dreta independentista. Junts acata el TSJC, i el marc autonòmic espanyol, al presentar una nova candidata a presidenta del Parlament en substitució de la suspesa com a diputada, Laura Borràs.

La destrucció de la presa de Nova Kakhovka conforma un nou escenari de sofriment i penúries a Ucraïna; un desastre humà i ecològic. La guerra s’allarga i s’ajorna la pau. Ucraïna resisteix a la guerra invasora de Rússia, cada dia es fa més necessari la retirada de les tropes russes. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 8 de juny de 2023

De la Carta de L’Aurora.

El teu Vot és útil

És important el teu vot per barrar el pas a les dretes, per foragitar els defensors dels grans depredadors i especuladors dels municipis, un vot necessari per la lluita del canvi local. L’Aurora proposa un compromís a les urnes de vot a Comuns, Guanyem, candidatures unitàries d’esquerres defensores del dret a l’autodeterminació i de la república catalana basada en la justícia social i les cures, la defensa del medi ambient, la democràcia i l’equitat feminista.

Convé que la representació electa municipal i els consistoris avancin cap a la defensa pràctica de les necessitats socials, habitatge, energia i aigua públiques, escoles, mobilitat, pacificació de les contaminacions, convivència, gentifricació, ambiental, feminisme, llibertats, sobirania, dret d’autodeterminació i llengua. Drets universals i serveis municipalitzats.

El municipalisme del canvi i les candidatures unitàries alternatives necessiten enlairar-se per un nou embat que converteixi els municipis en posicions fermes que plantin cara a les polítiques dretanes que defensen els privilegis i negocis dels grans poders econòmics. Les Superilles, els eixos verds i la visió feminista de Barcelona poden ser l’epicentre d’unes marees que s’agermanin a tots els municipis.

La lluita, el compromís i el vot són necessaris i imprescindibles per fer un gir vers el factor social, els drets, serveis públics i les llibertats. Cal uns municipis, una capital, que facin causa comuna amb la Generalitat enfront dels greuges en la fiscalitat, la distribució econòmica, les lleis que limiten la sobirania dels Ajuntaments i la repressió de l’Estat.

Convé que no es perdi cap vot de la gent treballadora i el jovent que lluita per fer dels pobles i ciutats llocs on si pugui viure, aprendre, treballar i gaudir. Com que les polítiques realitzades no són suficients per una vida saludable i digne, o són clarament contràries al bé comú i a la convivència, com que hi ha grans dubtes i confusions sobre les promeses “dels polítics”, pot semblar que no votar és un acte antisistèmic revolucionari o que es indiferent un vot o altre. Res més equivocat. Les eleccions formen part de la lluita política, són una institució que els seus resultats, en aquest cas uns consistoris i alcaldies, afecten real i directament a cada poble i els seus habitats.

Ucraïna manté la lluita per resistir a la invasió i la guerra de Rússia. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

 

Vota Comuns, Guanyem, candidatures unitàries d’esquerres defensores del dret a l’autodeterminació i de la república catalana. 25 de maig de 2023

De la Carta de L’Aurora.