La Fiscalia pretén inhabilitar a la presidenta del Parlament

Foto de Sandra Lázaro.

Inaudit en un Estat d’una Europa bressol de la Llibertat, Igualtat i Fraternitat. La Fiscalia del Regne d’Espanya pretén condemnar a la presidenta d’un Parlament electe per permetre un debat parlamentari.

El govern de l’Estat entén la seva funció com un continu escapçar i anular les llibertats del pobles, així com la de les seves legítimes persones electes.

Expectació i mobilització ha provocat l’acusació de delictes de desobediència i prevaricació a la presidenta del Parlament Carme Forcadell.

Avui Forcadell ha acudit a declarar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, acompanyada de milers de persones que han omplert el lateral del Passeig Lluís Companys des de l’Arc de Triomf fins a la Ciutadella. Ahir al vespre es va llegir un manifest a totes les places dels Ajuntaments. A Barcelona va ser l’alcaldessa que va fer la lectura, mostrant la unitat democràtica de totes les components del moviment per la sobirania catalana.

L’acusació de la Fiscalia és per haver permès el debat i votació de les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent, introduït en l'ordre del dia del ple del 27 de juliol passat.

El proper dilluns 19 anirà a declarar Joan Josep Nuet, membre de la Mesa del Parlament. Nuet ha anunciat que defensarà l’actuació de Carme Forcadell i del conjunt de la mesa de permetre el debat

L’ambient és d’entusiasme popular junt amb preocupació de les conseqüències per la sentència del judici.

Quina sentència farà la magistrada que jutge? Multa, inhabilitació, presó, o tot junt?

Què farà el Parlament en cas d’inhabilitació? Per disposar de credibilitat per fer el referèndum del setembre de 2017 convé començar per defensar la capacitat del Parlament de fer el debat i de resoldre.

El compte enrere fins la sentència judicial hauria de ser de preparació parlamentària, ciutadana, popular, per garantir que la presidenta electa segueixi essent la presidenta del Parlament de la Generalitat, malgrat les sentències condemnatòries, si és el cas.

O fem camí constituent de llibertats republicanes o retrocedim cap a una democràcia orgànica similar a la dictadura franquista, amb els ornaments de la corona i d’uns partits que no poden debatre ni decidir sobre les seves institucions.

El president Puigdemont ha convocat una Cimera pel referèndum per la propera setmana. Sobre aquesta cimera planejarà el judici a la presidenta del Parlament, com també el debat sobre els Pressupostos 2017.

La qualitat de la sobirania catalana rau en resoldre favorablement el greuge a Carme Forcadell i a complir amb el compromís de fer el referèndum.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Un salario digno

Por decreto ley y negociación secreta con el PSOE, evitando el debate en el Parlamento, el gobierno del PP ha decidido aumentar un 8% el Salario Mínimo Interprofesional (SMI) Pasará de 655 a 707 euros. Siendo un incremento importante, se queda muy lejos de un salario digno, de las peticiones del propio Congreso de los Diputados y de los sindicatos y movimientos sociales. Más de 5 millones y medio de personas cobran el salario mínimo o menos.

El 22 de noviembre, a propuesta de EnComúPodem, el Congreso había aprobado la petición para que el SMI subiera hasta 850 euros en el 2018 y hasta 950 en el 2020. En ese debate la ministra Bañez soltó aquello de que “nadie cobra por debajo de los 655 euros” ¡En qué mundo vivirá! Posteriormente, una reunión de los sindicatos con el gobierno se saldó en fracaso por su negativa a negociar. Los sindicatos respondieron con la convocatoria de manifestaciones el 15 de diciembre y una gran concentración en Madrid el 18. Y, de pronto, el PP y el PSOE pactan un aumento que, previamente, el gobierno había rechazado.

Este acuerdo marca la tendencia de esta legislatura. El PP no tiene mayoría y buscará un acuerdo con el PSOE, y con Ciudadanos, para imponer sus políticas. La abstención que impusieron los barones del PSOE no fue un “accidente”, si no una opción de gobernabilidad con la derecha. La gestora del PSOE presenta este acuerdo como un “éxito” de su capacidad de negociar, pero lo hace a espaldas de los sindicatos y convirtiéndose en subsidiario del PP. Lo hace también a cambio de apoyar el techo de gasto impuesto por Bruselas. Es decir, las políticas de austeridad que tanto daño han hecho y tantos derechos han recortado.

Continuar con las políticas del PP, aunque ahora hable de diálogo (no le queda otro remedio) es seguir por el camino del sufrimiento para los más desfavorecidos. Los salarios siguen siendo bajos; el PP está vaciando la caja de las pensiones, luego dirá que hay que recortarlas porque no hay dinero; el empleo precario, y subiendo en el mes de noviembre.

Fiarlo todo a lo que se pueda hacer en el Parlamento es un camino sin salida. Ahora es la movilización quien puede empezar a cambiar las cosas. En los convenios colectivos para aumentar los salarios, en las huelgas para mejorar las condiciones de trabajo, en las manifestaciones para exigir empleo y acabar con la precariedad. El día 15 se han convocado manifestaciones en toda España. Tienen que ser masivas y exigentes. El 18, una marea tiene que ocupar Madrid para que se oiga la voz de quienes han perdido casi todo y casi todo lo tiene por ganar.

De la Carta de La Aurora.

La Re-municipalització és política i ètica del canvi

L’emergència a l’aigua, a l’energia, a l’habitatge, com en general en el treball, porten els Ajuntaments del canvi, també d’altres, a reflexionar sobre com assegurar uns drets i bens vitals que haurien de ser universals.

Les ciutats són veïnatge viu, alhora la convivència amb les pedres dels edificis i també l’asfalt, l’aire, el soroll i la llum, el comerç i la indústria, la cultura.

Un espai saludable és on la convivència amb tots aquest elements és sostenible. Això significa un equilibri en un munt de contradiccions a voltes caòtiques i destructives.

La privatització dels serveis bàsics els hi manlleva la qualitat d’universals. Tanmateix el greuge és que la privatització no implica miraculosament millorar l’eficàcia, ni molt menys l’abaratiment dels costos.

El guany privat en els serveis i bens públics tendeix a no tenir en compte les necessitats de les persones usuàries. En el negoci del turisme desenfrenat arriba a foragitar el veïnatge, encarir els productes, mentre es degrada la vida i l’ús de la pròpia ciutat.

L’especulació xucla la sàvia de la ciutat i condemna la seva vitalitat.

La concepció ètica ciutadanista del municipalisme del canvi fomenta el plantejament de tornar a municipalitzar els serveis bàsics, com s’estudia fer amb l’aigua i altres.

BComú mateix promou la re-municipalització a Barcelona, amb èmfasi en les sinergies en el gran espai metropolità.

El canvi municipalista te el compromís ètic i polític d’equilibrar els barris més deprimits, on les desigualtats s’acreixen per moments.

És difícil regular i domesticar en part el desenvolupament anàrquic de la ciutat, fruit de l’interès privat sempre parcial i poc disposat a ser respectuós amb les necessitats generals.

El aquestes contradiccions recau el moll de l’os de la confrontació entorn els Pressupostos municipals.

Com superar la ciutat “millor botiga del món” cap a la ciutat estimada, viva i sostenible?

La re-municipalització de serveis privatitzats, o que tendeixen a la privatització, és una via directa, mentre indirectament pot esdevenir en una eina criticadora i reguladora del conjunt de l’activitat econòmica.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

Pressupostos participatius als ajuntaments del canvi

Innovar fomentant la participació i la democràcia directa sobre els pressupostos municipals.

Des que Porto Alegre, Brasil, amb Tarso Genro a l'alcaldia l'any 1988 va obrir la possibilitat a la ciutadania de proposar, participar i decidir de forma directa sobre part dels pressupostos de la ciutat, la bandera dels Pressupostos participatius ha estat portada per l'esquerra que busca una ciutadania activa, empoderada i compromesa amb la gestió pública.
A Catalunya veiem com el municipalisme del canvi està incorporant de diferents maneres aquesta pràctica. Barcelona i Badalona són les principals ciutats on s'està innovant per tal de desenvolupar un model de democràcia directa, que permeti a la ciutadania decidir sobre en què es gasten els diners comuns.
A Badalona han tancat aquesta setmana els seus Pressupostos participatius amb 8.000 persones que han dit la seva sobre 14M€ del pressupost d'inversions amb un sistema de carret de la compra, on cada persona podia decidir on anaven a parar 8M€ a nivell de ciutat i 6M€ al seu districte en concret.
Barcelona ha iniciat dues proves pilot als districtes de l'Eixample i Gràcia. A l'Eixample ha posat a disposició del veïnat 500.000€ a repartir entre iniciatives proposades per altres veïnes i veïns, dins del pressupost de despesa corrent, i emmarcats en cinc eixos temàtics sorgits del també procés participatiu del Pla d'Actuació del Districte (PAD).
La ciutadania va definir uns eixos de treball al PAD, que ara han pogut fer propostes concretes de com executar-los, ara cal quantificar els diners de cada proposta i prioritzar i decidir, on cada persona tindrà 500.000€ a repartir entre les propostes que compleixin tots els requisits.
A Gràcia la repartició dels 150.000€ de pressupost participatiu serà per tres eixos acordats: Economia Social i Solidària, Dones, Feminismes i Diversitat Sexual i  Foment de la cultura al Coll, Vallcarca i els Penitents i la Salut i Foment de la cultura al Coll, Vallcarca, Els Penitents i La Salut. Amb cinc sessions de treball independents on entitats i veïnes i veïns aborden necessitats, i desenvolupen col·laborativament diferents projectes relacionats amb la temàtica i que finalment seran votats per la ciutadania del districte.  
A Barcelona, tot i que són quantitats per sota del mínim del 5% òptim per parlar de pressupostos participatius, són proves pilot que permeten veure les intencions i voluntats de l'equip de govern d'apostar per la innovació, la participació ciutadana i l'organització del teixit associatiu per elaborar i decidir propostes.
Totes aquestes experiències incorporen el Dret a vot a partir dels 16 anys, una altra novetat i reivindicació històrica d'aquelles persones que ja amb edat per treballar, el sistema no els dóna la possibilitat de decidir.
Aquest és un pas més, en l'aposta per la participació, després de l'augment de la participació en l'elaboració dels Pla d'Actuació Municipals (PAM) i Pla d'Actuació de Districte (PAD), a Barcelona prop de 40.000 persones i 1.740 entitat han participat en les 548 cites presencials i directament amb aportacions al nou portal de participació Decidim.Barcelona, on s'han recollit més de 10.000 propostes. 1 de desembre  de 2016

De la Carta de L'Aurora.