L’Estat, via repressió, privilegis i polítiques governamentals, burxa tant com pot per anul·lar la força de la mobilització sobiranista, republicana i independentista catalana, doncs posa en perill l’existència de l’ordre constitucional i social econòmic monàrquic.
El govern d’ERC, en minoria, no ha pogut, o no ha sabut, capitalitzar el
De la Carta de L’Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo15.pdf
Fragilitat
La fragilitat en el decurs de les multicrisis de la globalització neoliberal capitalista es deu a les creixents desigualtats i contradiccions que depara una economia depredadora i paràsita que espolia pobles, classes treballadores, a les dones i la natura. La redistribució de la riquesa és del tot insuficient per a resoldre la destrucció que l’ordre imperialista mundial, unes multinacionals poderosíssimes i els Estats, imposen. El gran capital s’emmiralla i fomenta les polítiques ultradretanes, la repressió, val a dir un miratge de seguretat que limita i perverteix les llibertats. Ans no resolen les crisis, les agreugen a costa de la pervivència, algun temps més, dels poderosos amos del món. El FMI, també el BM, no situen afrontar les causes estructurals que emanen del poder de la propietat privada, tanmateix alerten que si bé no s’ha caigut en la recessió mundial, per la contenció a EEUU, s’està al llindar pel que fa a la producció, i per sota i en retrocés del comerç mundial, entre els blocs avançats, emergents i més pobres.
Alemanya i França estan en recessió, Espanya la capeja. Segons el FMI l’element més pertorbador és la guerra a Ucraïna. Hi hauria d’afegir l’altre focus a Palestina. Dos esclats, per part del militarisme imperialista de Rússia, i el del sionisme d’Israel, que són la cimera de la cinquantena de guerres existents. El FMI evita referir-se al rearmament militarista liderat per EEUU, i a l’enfortiment de l’OTAN, per sostenir el predomini internacional nord-americà a ultrança.
Fràgil és la projecció
que mostra un resultat electoral del 12 de maig ben enrevessat on, ara per ara,
apareix una gran probabilitat de bloqueig a l’hora de la investidura
presidencial. El duel entre el PSC i Puigdemont, en el que pugna per treure’n
profit ERC, és en clau econòmica i social dretana. Ambdós pretenen representar
els grans projectes milionaris, turisme inclòs malgrat les alarmes de la
massificació que col·lapsi. Ambdós no volen una Renda bàsica universal, ni
gravar els grans capitals i fortunes, per destinar-ho a les necessitats
populars, com habitatge, lloguers, salut, educació, energia, aigua i serveis
públics. Alhora el PSC aprofita la representació del govern estatal. Les
propostes sobre el referèndum d’autodeterminació ocupen un lloc més discret i
poc definit. La CUP denuncia la impostura i el fre de mobilització que això
representa, sense aconseguir una proposta clara, d’exigència en reivindicacions
fonamentals i de fomentar les condicions de ruptura republicana, mentre es dona
suport a tot avenç possible, per petit que sigui. Comuns intenta salvar una
part del seu segment social sobiranista, retenir la
base social per l’habitatge,
el territori i els canvis a la ciutat de Barcelona, amb la dificultat de quallar l’ensamblatge amb Sumar i la
dependència del govern estatal.
El dissabte 20 d’abril: “Aturem el genocidi. Llibertat preses palestines. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”. Manifestació en defensa de Palestina, a 17 h, Passeig de Gràcia de Barcelona
Centenari Lenin. Davant les eleccions de la 2a Duma escriu ”La socialdemocràcia i els acords electorals”. És útil pel mètode d’establir en detall la situació de descens revolucionari, analitza el significat social de cada formació política, la utilitat pragmàtica concreta o no d’aliances i blocs, com de la funció del parlamentarisme, de la que n’és partidari emprar sempre que “subordinem aquesta campanya als interessos de la lluita de classes”. En general “La socialdemocràcia (aleshores revolucionària) considera que el parlamentarisme (la participació a les assemblees representatives) és un dels mitjans per a il·lustrar, educar i organitzar el proletariat en un partit de classe independent; un dels mètodes de lluita política per l’alliberament dels obrers. Aquest criteri marxista diferencia cabdalment a la socialdemocràcia de la democràcia burgesa, per una banda, i de l’anarquisme per l’altra”. Tom 14, Ed. Progreso, Moscou. 18 de d’abril de 2024
De la Carta de L’Aurora.
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo14.pdf
https://www.sinpermiso.info/textos/centenario-de-lenin-pero-que-es-el-estado
El vot que bloqueja una política de lloguers i habitatge que atenuï l’impacte del turisme i de l’especulació, és a favor dels grans tenidors, va en contra les necessitats vitals treballadores i de la majoria de la població. Junts fa un vot de dretes que fan bloc de dretes. On queda la justícia social de l’Acord del Vernet de Puigdemont? Què hi diuen els altres sis partits signants entorn de Junts? I de la rebaixa d’impostos?
Les commemoracions republicanes del 14 d’abril, per arrelar-se com a bandera popular, necessiten impregnar-se de les causes concretes actuals més punyents socials compenetrades amb les de les llibertats.
La Iniciativa Legislativa Popular, de gairebé set-centes mil signatures, per la regularització extraordinària de cinc-centes mil persones immigrades, ha aconseguit obrir una escletxa al Congrés (310 vots a favor, 33 de Vox en contra), en el racisme institucional i econòmic i social, concretat en una llei d’estrangeria que dona prioritat a la repressió i l’exclusió en comptes del drets democràtics i la convivència.
“Aturem el genocidi. Llibertat preses palestines. Fi al comerç d’armes i a les relacions amb Israel”. Lemes de la manifestació en defensa de Palestina del dissabte 20-A, 17 h, al Passeig de gràcia de Barcelona. El govern sionista d’Israel no s’atura en la destrucció militarista de Gaza, ara prepara l’assalt a Rafah.
De la Carta de L’Aurora
https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo13.pdf
https://www.youtube.com/watch?v=rk1xhpjjAF8
https://directa.cat/marxo-a-lexili-per-continuar-lluitant-i-exercint-de-periodista/
A l’Acord del Vernet, Puigdemont ha aplegat entorn de Junts a altres set partits. Una candidatura on hi conviuen dretes i esquerres, liderades per l’ex president, destituït pel govern del PP, amb el suport del PSOE, per l’article 115 constitucional. Reivindica l’estratègia guanyadora del Primer d’octubre, exercir de manera efectiva el dret d’autodeterminació, a través de construir “un front que aixoplugui totes les sensibilitats que integren el moviment d’alliberament nacional”. La referència a la justícia social passa de puntetes sobre la greu realitat social, els avenços en igualtat de gènere, a la crisi climàtica amb la sequera, els macroprojectes especulatius i al sotmetiment dels serveis públics als beneficis del capital privat (Educació, Salut, Aigua, Energia, Habitatge). El fitxatge d’una empresària tecnològica d’èxit és prou eloqüent. La denúncia de Junts a 3 treballadores de la Comissió d’Investigació de situacions d’assetjament del Parlament, i a una jurista d’Arrels Advocats, especialitzada en violències masclistes i sexuals en l’àmbit laboral, pel dictamen sobre el grup parlamentari, alerta del tarannà còmplice vers a casos concrets.
Els Comuns es troben confrontats al PSC en les polítiques econòmiques, socials i ambientals, ara bé, queden aliats i fins i tot desdibuixats pels socialistes per la incorporació estatal amb Sumar, i la participació en el govern del PSOE.
El panorama apareix com surrealista. La lluita, la mobilització, per polítiques socials i treballadores, per la república i l’autodeterminació, haurà d’obrir-se pas a través d’unes referències polítiques i partits enterbolides entre els interessos dels grans capitals, l’Estat i les necessitats bàsiques populars.
Centenari Lenin. La necessitat de la lluita ideològica constant es nodreix dels canvis de la tàctica segons els esdeveniment. Així a “Socialisme petitburgès i socialisme proletari” (1905): “Els somnis socialistes es convertiren en lluita socialista de milions d’éssers únicament quan el socialisme científic de Marx vinculà les aspiracions transformadores a la lluita d’una classe determinada. Fora de la lluita de classes, el socialisme és una frase buida o un somni ingenu”. I a “Les nostres tasques i el Soviet de diputats obrers” (1905): “El Soviet... ha nascut de la vaga general, amb motiu de la vaga i pels fins de la vaga... Quins fins es proposava la vaga? Fins econòmics i polítics a la vegada. Els econòmics afectaven a tot el proletariat, a tots els obrers i, en part, inclòs a tots els treballadors i no sols als obrers assalariats. Els objectius polítics concernien a tot el poble, millor dit, a tots els pobles de Rússia. Els objectius polítics consistien en alliberar a tots els pobles de Rússia del jou de l’autocràcia i l’arbitrarietat policíaca”. Tom 12, Ed. Progreso, Moscou, 4 de d’abril de 2024
De la Carta de L’Aurora.
https://x.com/ArrelsAdvocats/status/1775147165452517538?s=20
Il·lustració de Maria José Prosanas.
Guerra als pobles. Guerra a les classes treballadores. Guerra a les dones. Guerra a la natura. Dominació, espoli i destrucció. Ucraïna i Palestina en són símbols actuals. Rebel·lar-s’hi, lluitar per tots els mitjans, és un escenari necessari per generar condicions de revolució vers un món lliure, treballador, sa i plaent. Una societat fraterna de convivència comunal i socialista.
Els fonaments de la justícia són empedrats de privilegis i complicitat amb els poderosos, en aquest cas masclista, pels homes, rics i famosos. Ben diferent amb el que es troben les dones víctimes de la violència institucional “vicaria”, a qui els arrabassen els fills sense compassió ni pietat que s’hi valgui, mentre les condemnen a la dissort, quan no les empresonen.
Dani Alves ha estat condemnat per agressió i violació d’una noia de 23 anys. Cert que ha quedat reclòs un bon any, empresonat, ans el poder i privilegis dels diners l’han alliberat. La Justícia no es ruboritza de mostrar el seu biaix classista i patriarcal. No és igual per a tothom. No hi ha equitat ni racionalitat, és font i instrument del poder. Tot el suport i ànims a la noia, agreujada i humiliada, a la família i a qui n’hi ha tingut cura i suport.
Dissabte 30 de març, Marxa per Gaza en el Dia de la Terra Palestina: “No callarem! No ens rendirem! Resistirem fins que acabi el genocidi i Palestina sigui lliure!”. A les 17 h, Ps de Gràcia/Provença, davant la seu de la UE.
Centenari Lenin. “Dues tàctiques de la socialdemocràcia a la revolució democràtica” (1905). Obra escrita abans de la revolta del cuirassat Princep Potemkin a Odessa, analitza la bifurcació de les polítiques davant la pressió revolucionària, en funció de les classes i capes socials que fomenten la lluita i el nou poder. Útil sobre els objectius democràtics i socialistes. “Tota la llibertat política en general, basada en les relacions de producció actuals, val a dir, capitalistes, és una llibertat burgesa. (...) El proletariat s’ha donat compte, per instint, de que necessita la llibertat política, de que la necessita ell més que ningú, a pesar de que aquesta reforci i organitzi directament a la burgesia”. “La socialdemocràcia ha lluitat i lluita en ple dret contra l’abús democràtic burgès de la paraula “poble”. Exigeix que amb aquesta paraula no s’encobreixi la incomprensió dels antagonismes de classe en el si del poble... el partit del proletariat necessita plena independència de classe”. Tom 11, Ed. Progreso, Moscou, 28 de març de 2024
De la Carta de L’Aurora.
