Tsunami

La Judicatura segueix entestada en qualificar de terrorisme la mobilització massiva i pacífica, anomenada Tsunami Democràtic. L’ariet judicial d’essència ultradretana va destinat a dinamitar el compromís d’Amnistia. L’objectiu és neutralitzar, sotmetre i destruir l’opció política de l’independentisme, alhora de la possibilitat republicana autodeterminista.

Les detencions arbitràries, imputacions i judicis a activistes independentistes és el pa de cada dia. No en va el diputat d’ERC, Wagensberg, fuig cap a Suïssa davant l’amenaça d’imputació de García Castellón. Forma part del rerefons del retorn de la llei d’Amnistia a la comissió parlamentària. És el PSOE a qui li correspon que l’Amnistia sigui útil i suficient.

El Sindicat d’Infermeres de Catalunya organitza una concentració estatal el divendres 2 de febrer a Madrid. Desconvocada la vaga exitosa de més d’un mes, les infermeres lluitaran a la seu del Ministeri de Sanitat estatal per les qualificacions professionals i condicions laborals. Ho faran amb la solidaritat, suport i participació d’infermeres de tot l’estat. L’ocasió és l’entrevista del conseller de Salut de la Generalitat amb la ministra de Sanitat, Mònica García Gómez (Más Madrid/Sumar). El mateix dia les infermeres faran una assemblea estatal per centrar les reivindicacions, esbossar una estratègia i organitzar la lluita conjunta.

El 7 de febrer Jornada de lluita Aturem el món: “Estimem Palestina, Defensem la vida”. Aturem la guerra, l’extermini, el genocidi que perpetra l’Estat sionista d’Israel. El reconeixement de la Cort Penal Internacional no frena el militarisme i impunitat d’Israel. Les grans multinacionals, el capital financer i els estats occidentals són còmplices i beneficiaris. Cal el boicot polític i econòmic a Israel per aconseguir que Palestina sigui lliure i visqui en pau, en convivència entre tots els pobles, ètnies i religions.

Saludem l’acord electoral que Anova ha fet de suport al BNG, destinat a destronar el PP a Galicia. Aires saludables al ponent peninsular contribuirien a frenar l’agressivitat caciquil de les dretes i ultradreta a l’Estat.

És necessari que les esquerres i demòcrates es posin entre cella i cella les tasques per unes perspectives que fomentin l’avenç de les necessitats socials i les llibertats. Frenar la deriva a la involució estatal mentre es manté el règim de poder caciquil i monàrquic és un miratge. El que pot unir a l’Estat les opcions socials, democràtiques, independentistes, revolucionàries, des de cada poble i nació, és promoure un bloc republicanista inclusiu del dret a l’autodeterminació, i del respecte a totes les llengües sense discriminacions ni privilegis.

L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà agraïda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729.

Separar el gra marxista de la palla, en els aspectes teòric i polítics, va ser una ocupació troncal en tota l’obra de Lenin. A la “Contribució a la caracterització del romanticisme econòmic. Sismondi i els nostres sismondistes patris” (1897), hi podem reconèixer trets ben útils per afrontar el que es pot apropar a un neoromanticisme-econòmic actual, encara que no hi hagi cap corrent oficial amb aquesta denominació. Per animar a estudiar-ho, dues perles sobre la natura de les crisis econòmiques i de la ma d’obra sobrera. La teoria de les crisis s’explica “pel que representa entre el caràcter social de la producció i el caràcter privat de l’apropiació”. Val a dir, l’arrel “la veu justament en les condicions de la producció (...) pel desordre de la producció”. Al citar a Engels, concreta: “Les crisis són ineludibles perquè el caràcter col·lectiu de la producció entra en contradicció amb el caràcter individual de l’apropiació” ... “Les crisis dimanen de l’organització moderna de l’economia”... I rebla Lenin: “la crítica del capitalisme  (s’ha de fundar) en el caràcter de l’evolució de les relacions de producció”. Sobre la població: “L’anàlisi científica d’aquesta contradicció (la relació existent entre la població sobrera i les demandes de la producció capitalista) ha deixat establert que la població excessiva, contradicció indubtable, i resultat imprescindible de l’acumulació capitalista, és al mateix temps part integrant necessària del mecanisme capitalista... fluctuacions que són llei de la producció capitalista, ja que no podria existir si no hi hagués població excedent (exèrcit de reserva)”; de les Obres Complertes, Editorial Progreso, Tomo 2. 1 de febrer de 2024

De la Carta de L’Aurora.

https://framaforms.org/adhesions-jornada-de-lluita-7f-1706281907

https://www.infermeresdiemprou.cat/wp-content/uploads/2024/01/Comunicat-oficial-sortida-de-vaga.pdf

https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/oc/progreso/tomo02.pdf