el bloc de francesc matas salla: Privilegis a batre

29/2/24

Privilegis a batre

El famós futbolista, Dani Alves, ha estat condemnat per violació. La sentència sosté la doctrina de la credibilitat de la noia violada (23 anys) i del lliure consentiment, en cada situació i fase de la relació. Els privilegis i impunitat i omertà estan en el moll de l’os del poder patriarcal a batre. La reacció misògina, masclista, és virulenta i fortament estructurada des dels conglomerats internacionals ultradretans com “Hazte oir”. L’enquesta de valors del CEO detecta l’impacte negatiu dels negacionistes de la desigualtat i ariets del sotmetiment de les dones. El nois joves entre 16 i 24 anys es mostren receptius a considerar-se discriminats per l’avenç en la igualtat i la lliure decisió de les dones. No estan pas sols. La UE ranqueja, a la nova Directiva sobre violència de gènere es fa notar l’absència d'una definició de violació basada en el consentiment. La cadena de complicitats és profunda i sinuosa. Batre els privilegis discriminadors està del tot a l’ordre del dia.

“Som contentes de vèncer la impunitat d’un famós, futbolista i milionari, amb honestedat, veritat i el consentiment” declara la Plataforma unitària contra les violències de gènere, referent la condemna a Alves per violador. Segueix “És un èxit del moviment feminista i la mobilització ciutadana que marca un precedent a arreu, a l’Estat espanyol, a Europa i al món, en uns moments d’atacs als drets de les dones aconseguits. Marca precedent sobre el Dret al propi cos i lliure consentiment”. Fa referència al “S’ha acabat” desencadenat per les futbolistes i al “No va de sexe va de poder”... “El Tribunal conclou que no va haver consentiment, per tant que és una agressió sexual i queda provat que hi ha hagut violació"... “La impunitat en l’agressió sexual deixa de ser un bastió intocable. La cultura de la violació queda assenyalada com indesitjable, perniciosa i menys impune... Convé impregnar del concepte del consentiment el cos social... Les noies joves, les dones de qualsevol edat, celebrem aquesta victòria judicial. Cada vegada tenim més força i eines per fer front a l’agressió i a l’agressor”.

A la manifestació del segon aniversari de la invasió russa i guerra destructora d’Ucraïna, L’Aurora va difondre la solidaritat en un full en català, castellà, ucraïnès i anglès: “Exigim una pau justa i duradora. La 1a condició és la retirada de les tropes russes, La guerra i el patiment del poble ens afecta a tothom. En primer lloc al poble ucraïnès, però també a tota Europa i als que a Rússia s’oposen a la guerra de Putin. Un poble agredit te el dret a defensar-se amb tots els mitjans... No som partidaris de l’OTAN... una aliança militar destinades a sotmetre els pobles”. Alfons Bech (Xarxa Europea de Solidaritat amb Ucraïna), assenyala: “La gent treballadora ucraïnesa necessita el suport internacional per a sobreviure. Soc a Kíiv des de fa quatre dies. He format part d’una delegació internacional de solidaritat organitzada pels sindicats FPU y KVPU. El dia 22, celebrarem una conferència... Totes les intervencions de les delegacions internacionals mostraren el seu suport a Ucraïna y als seus sindicats”. Contribueix a la solidaritat, feu-ho per Bizum al tlf 677 44 94 39 (“Suport Ucraïna”).

Centenari Lenin. De 1902 ens trobem amb “Què fer?”. És una de les obres senyeres de la formació de la consciència revolucionària obrera russa, destinada a l’organització política independent de les altres classes socials i del poder. Lenin explica que és un desenvolupament de les idees esbossades a “Per on començar?” (1901). Miguel Salas a SP, indica: “Per això el fonamental és distingir entre el que fou circumstancial d’un moment històric i el que perdura i defineix l’organització d’un moviment polític revolucionari: acabar amb el capitalisme per construir una nova societat, socialista, democràtica, feminista, respectuosa amb la natura i de fraternitat entre els pobles”. Ens cal enfocar-ho a un món del capitalisme imperialista globalitzat en crisis múltiples, decadent però amb poder incommensurable. El moviment obrer resta orfe d’estructuració i lideratge polític revolucionari. Mentre, hi ha moviments, els socials, que són els capdavanters en les lluites de futur, ans els hi és dificultós l’anàlisi científic acurat general. Costa focalitzar la necessitat d’una eina política capaç de centrar-se en capgirar el poder fonamental, orquestrat per un capital financer destructor i paràsit del treball, les dones i la terra. (Tom 6, Ed. Progreso, Moscou).