Municipals

Eleccions municipals a la vista en dues setmanes i mitja. Els Ajuntaments són les administracions locals de l’estat; doncs resulta que al ser de les institucions més properes a la ciutadania se les arriba a considerar con si fossin diferents de l’estat, tanmateix les lleis estatals condicionen l'autonomia municipal i ofeguen la hisenda local. A l'estat espanyol els municipis no disposen del terç dels ingressos impositius com la mitja europea, tampoc tenen veu rellevant en les polítiques que afecten la vida i convivència del veïnat. Les escletxes que permeten un petit marge d’actuació municipalista cal aprofitar-les per millorar les condicions del veïnatge i per fonamentar alternativa cívica a l’estat caciquil, clientelista i corrupte. Les eleccions del 28 de maig són un terreny per clarificar la proposta política i amplificar la denúncia de les imposicions dels grans poders i del propi estat.

Les necessitats de pobles i ciutats centren la confrontació política municipal. El bé comú, els drets de la ciutadania, els serveis públics a qui hi habita, la convivència urbana i també rural, es percep i viu diferent segons cada estrat i classe social, segons si el poble és un bé d’ús o una mercaderia amb la que fer negoci i aconseguir-ne un doll de milions. La lògica de l’urbanisme existent és anàrquica a imatge del sistema econòmic i dels amos milmilionaris. Racionalitzar l’urbanisme depredador forma part d’una perspectiva que faci habitables a pobles i ciutats. El projecte o model urbà serà molt diferent si es basa en una estratègia que tingui en compte i afavoreixi a la majoria de la població, l’autòctona, la nouvinguda racialitzada, la treballadora o estudiant passavolant o la turística, del gran luxe i l’especulació immobiliària.

Quan Trias (Junts, PDECat) parla de les penúries dels sous de 3.000 €, o quan Collboni (PSC), amb l’acord de Trias, defensa l’ampliació de l’Aeroport, els grans creuers, el Hard Rock, la supeditació a la mobilitat del cotxe enfront del transport públic, o quan s’escarneixen contra les superilles, els eixos verds i la pacificació de la mobilitat inclòs davant les escoles, estan esbossant uns municipis hostils i feréstecs pels seus habitants.

Les propostes i els avenços de les polítiques dels Comuns, Guanyem, Cupàires i candidatures locals d’Alternativa social com AUP de Rubí, van precisament a agafar el brau per les banyes, per generar uns projectes per a la majoria de la població. Això provoca l’animadversió, els pals a les rodes i tot tipus d’atac dels qui es consideren els amos i tenen ànima caciquil.

A les actuals eleccions la preponderància normal dels afers municipals es veu en part esbiaixada per unes confrontacions aferrissades supralocals, autonòmiques-nacionals i estatals.

Per una banda la confrontació per l’hegemonia d’esquerres o de dretes de l’independentisme; per una altra, un eix entorn a l’adaptació a la subsistència penosa del règim estatal monàrquic, inclòs un sentiment procliu a les il·lusions a aconseguir suport de les polítiques del govern estatal, situació contradictòria amb la confrontació continua: judicial repressiva, negació amnistia, referèndum-autodeterminació, menysteniment econòmic en l’execució pressupostària i fiscalitat, discriminació de la llengua catalana, al que hi convé incorporar les aspiracions a estructurar una república.

Les perspectives autonòmiques i estatals a Catalunya quedaran afectades segons diversos factors: a) quines forces dominin els municipis de l’àrea i regió metropolitana de Barcelona, fins a quin punt el PSC recupera posicions, així com fins on avança ERC; b) fins a quin punt ERC supera a Junts en el conjunt de municipis, inclòs els rurals; c) fins quan aguantarà Junts sense fer un nou esclat, d) quines posicions aconseguiran les candidatures hereues del municipalisme del canvi, en concret BComú a Barcelona ciutat, Guanyem a Badalona i Girona, les candidatures Alternatives a les zones industrials.

Putin condiciona el futur de Rússia al resultat de la guerra d’invasió a Ucraïna. És una forma de copsar que l’esclat de la crisi militarista determina els imperis econòmics nuclearitzats de la globalització. La resistència ucraïnesa trasbalsa les estratègies de l’ordre mundial supeditat als imperialismes, sigui unipolar, bi o multipolar. EEUU-OTAN poden estar-se beneficiant a curt termini, ans una possibilitat d’Ucraïna lliure, és un factor poderós per a la lluita de molts pobles massacrats i espoliats, econòmica i militarment per altres. Cal solidaritat treballadora activa i útil sense condicions, és la millor opció per una Pau lliure de la bota militar que, per ser sòlida i sense humiliacions polítiques ni econòmiques, ha de contemplar a les negociacions, tant la retirada de les tropes russes, com el dret a l’autodeterminació al Donbass (Lugansk, Donetsk) i Crimea, amb l’execució de referèndums que no estiguin predeterminats pels governadors militars, per tant es necessita explorar condicions de neutralitat, desmilitarització i desnuclearització. L’Aurora dona suport a la Xarxa europea de solidaritat amb Ucraïna, a la defensa de la resistència i llibertat del poble ucraïnès; tothom que pugui fer una contribució econòmica (1 €, 5 €, 10 € o més) serà molt ben rebuda al c/c: ES71 2100 0681 0402 0014 4729. 11 de maig de 2023

De la Carta de L’Aurora.

* Il·lustració de Lusine Djanyan, Pussy Riot.