26/1/18

Ignomínia de les vides precàries


Caritas.
L’Informe ‘Vides precàries. Quan la precarietat ho envaeix tot.’* elaborat per Caritas diocesana de Barcelona referent a la província, corrobora la realitat i la tendència que assenyalava el de CCOO** per Catalunya el passat juliol de 2017. 
 
El mercat es recupera, el gran luxe viu vaques grosses, la indústria, la producció, l´àmbit immobiliari milloren, uns bancs fan l’agost, així com les grans fortunes i els inversors, però res d’això repercuteix en el treball que malignament empitjora, el resultat és que la precarietat avança de manera imparable.
Una ignomínia que degrada vides, drets i país. 

La política de retallades continuades des del govern de l’Estat i de l’Autonomia beneficien els grans poders econòmics i perjudiquen a tots els altres; sobretot a les dones, joves i persones immigrants.

Malgrat els ministres de l’Estat endinyin qualsevol desgavell a la desestabilització del règim monàrquic del 1978 que implica la immensa mobilització de la democràcia catalana republicana, la precarietat, demostrada i denunciada per CCOO i Caritas, te ben poc a veure amb el ‘procés’ i tampoc amb els atemptats de l’estiu passat.

Caritas.
Ciutadans no baden boca per atacar la voluntat i la perspectiva de república catalana, en canvi eludeixen destacar i denunciar les polítiques neoliberals de retallades que agreugen la precarietat. Arrimadas mira a una altra banda quan la corrupció que gangrena l’Estat no és la de certes elits catalanes sinó del PP. 

Taxa de pobresa en el treball d’un 12%, gairebé 390.000 persones treballadores. Taxa d’atur del 14,9%, 556.000 persones no tenen on treballar.

Entre les diferents propostes i consideracions sobre els pactes i legislació laboral, a l’informe esmentat es proposa l’augment del salari mínim de 850 € a 1.000 €. El 91% dels contractes de treball de novembre de 2017 eren temporals. En el 2017 el 26% dels contractes van ser de 7 dies o menys.

Impacta la contundència de l’afirmació que augmenten les persones que tot i treballant segueixen sota el llindar de la pobresa, cobrant menys de 837 euros mensuals. 

El treball informal, els contractes brossa, l’encadenament de contractes temporals, els falsos contractes com autònoms/es, són font de manca de drets laborals, sous de fam, val a dir la galàxia del treball precari i persones treballadores pobres que tot i treballant no poden cobrir les necessitats bàsiques i tenen que adreçar-se als serveis socials públics i/o privats per fer-ho.

A l’informe esmentat entre diverses propostes s’avança la d’augmentar el salari mínim interprofessional a 1.000 € mensuals.
En una setmana que bull entorn a la investidura del president, seria un bon moment perquè el candidat Puigdemont assumís un compromís per arranjar aquest precariat que denuncien CCOO i Caritas.

Del Butlletí electrònic d’EUiA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario