El
Cas Palau ha fet forat en la impunitat que encobreix la corrupció, a l’Estat
del Regne d’Espanya de 1978 així com a l’Autonomia de la Generalitat de Catalunya.
9
anys i 8 mesos de presó s’ha condemnat a Fèlix Millet, per un delicte continuat
de malversació i apropiació indeguda i per tràfic d’influències i emblanquiment
de capitals. 7 anys i 6 mesos a Jordi Montull. 4 anys i 6 mesos a Gemma
Montull. 4 anys i 5 mesos a Daniel Osàcar, l’ex-tresorer de CDC. L’Audiència de
Barcelona condemna Convergència a pagar 6,6 milions d’euros d’indemnització a
les arques del Palau de la Música, i considera provat que es van pagar
comissions il·legals per obra pública.
Es
lliuren de la condemna l’ex-directora general Rosa Garicano i els dos dirigents
de Ferrovial que eren acusats, Pedro Buenaventura i Juan Elizaga. La sentència
conclou que Millet i els Montull van desviar 23 milions d’euros del Palau de la
Música.
Els
responsables polítics de CDC i de la Generalitat, com el president Artur Mas, han
aconseguit un tallafocs judicial, com també el president espanyol JM Aznar.
Joan
Llinares, responsable del Palau el 2009, va fer una auditoria decisiva, malgrat
lamenta que es van apartar masses coses de la instrucció preliminar. Mas, Pujol
i Ferrovial, han quedat impunes del finançament il·legal de CDC. La Generalitat
va impedir el 2011 seguir aquesta via.
La
Generalitat amb Pujol i Mas no ha estat gens neta de corrupció.
Quantes
vegades Artur Mas ha assegurat ‘Poso la ma al foc’, per Daniel Osàcar, per
Germà Gordó, pel finançament de CDC, abans per Jordi Pujol.
El
cinisme és el tarannà d’uns dirigents amb esperit i pràctica caciquil, que han considerat
a Catalunya com
Vull
retre homenatge a la mobilització veïnal, a les associacions de veïns i veïnes,
a una amiga perseverant com Sol Ruiz de Vargas de Ciutat Vella, que no han fet
cas de les pressions polítiques i han insistit en la lluita. Ni que sigui
parcial, ha estat un èxit.
Entre
els valors d’una república catalana resulta vital el de la transparència i la
netedat en corrupció. Resulta adient un compromís actiu de les entitats, partís,
parlament i govern, per denunciar i foragitar la pràctica de corruptes i
corruptors.
Enllaços:
No hay comentarios:
Publicar un comentario