Mags polítics sense conill a la xistera

Els Reis Mags d’Orient resulta que no eren reis ni mags. El Rei constitucional espanyol de la democràcia 1978 correspon a ‘li diuen democràcia però no ho és’. El govern estatal del PP, que vetlla per tots els espanyols i la indivisibilitat territorial, aplica l’article 155 per destituir el govern legítim i bloqueja l’autonomia catalana. 

El discurs de cap d’Any de Rajoy afirma que s’ha consolidat la democràcia espanyola. Ves per on al cap de 40 anys de monarquia, quan l’embat republicà català fa trontollar l’Estat, el Regne i el règim de 1978. El PP i el PSOE-PSC cerquen fer de mags polítics. Ciutadans assenyala que els partits esmentats van despullats, esperonats pels grans poderosos disposats a canviar de lacais i capatassos, per seguir sostenint el poder econòmic i institucional estatal.

Les solucions miraculoses es prometen però en cap cas es concreten. El conill de la xistera dels mags apareix entre el miratge i la il·lusió que la destresa genera, en el ben entès que l’animaló o les cartes o mocadors existeixen.

Prestidigitació ha ofert Puigdemont en el seu discurs de Brussel·les. El president legítim destituït ha revalidat el seu lideratge i opta a ser reescollit pel nou Parlament sorgit de les eleccions del 155 (21-D). 

L’anormalitat democràtica generada amb el 155 estatal, del PP-Ciutadans-PSOE/PSC, eufemisme per emmascarar l’estat d’excepció existent a Catalunya, es perllonga amb la negativa a permetre el retorn de Puigdemont i altres conselleres exiliades, afegit a la persistència de l’empresonament -provisional- de Sànchez, Cuixart, Junqueras i Forn.

El desgavell de la involució democràtica de tarannà clar dictatorial, se li ha d’incloure el saqueig a les Pensions, l’ofec via fiscalitat a les autonomies i ajuntaments, el deteriorament dels serveis i drets bàsics i universals, salut, educació, coneixement i habitatge, la degradació mediambiental, l’increment constant de la precarització del treball i de la pobresa, la impunitat de la misogínia i la violència masclista contra les dones.

El president legítim ha estat cec i sord davant la dissort social popular. Puigdemont no ha fet lloc per denunciar la pròrroga dels Pressupostos de la Generalitat decretada pel president estatal Rajoy. Una pròrroga, a nom del 155, que limita i emmordassa l’actuació econòmica de qualsevulla govern català.

El discurs de Puigdemont s’ha centrat en els aspectes democràtics polítics de la persistència del 155 estatal. El president legítim i actual candidat a president, ha instat a Rajoy a ‘reconèixer el resultat de les eleccions del 21 de desembre i començar a negociar políticament amb el Govern legítim de Catalunya’, ha demanat que ‘comenci finalment l’era del diàleg i la negociació que venim reclamant des de fa anys’, mentre ha exigit ‘al Govern espanyol i als que li donen suport que rectifiquin’. Puigdemont ha finalitzat amb el desig de ‘què gaudim dels valors fundacionals de la república: llibertat, igualtat i fraternitat’.

De Catalunya a Brussel·les emergeix una dissonància amb el sentiment vigorós i entestat en prosseguir l’esclat del moviment popular que va fer possible el referèndum de l’1 d’octubre i el 3-O, malgrat la voluntat repressora i bloquejadora de Rajoy, del govern estatal i del Regne.

Rajoy ha corregut a desmentir cap negociació ni pacte d’Estat amb Puigdemont. El Rei ho fa seu amb entusiasme. Ciutadans exigeix ma dura i estendre el 155 per arreu. Montoro dóna una altra volta de cargol a la fiscalitat i finançament a ajuntaments i autonomies. No hi ha conill a la xistera.

El moviment immens, inaudit i pacífic, de l’1 d’octubre va digerint que per gaudir dels valors republicans cal una nova estratègia constituent republicana que inclogui les necessitats socials i drets universals, municipalistes, mediambientals i feministes. 

Del Butlletí electrònic d’EUiA.