El Parlament no és lliure per escollir president. El president legítim destituït, candidat a president per la majoria independentista a les eleccions del 21-D, no reuneix les condicions xantatgistes del nyap jurídic que imposa l’Estat espanyol per la investidura. L’ajornament parlamentari cerca un temps que pressioni la mordassa esquerdada, alhora que la majoria parlamentària afronti tallar el nus Gordià.
El govern de l’Estat del PP,
amb l’article 155 a la mà i el suport de Ciutadans i PSOE-PSC, exigí i
pressionà al Tribunal Constitucional per la suspensió del ple d’investidura,
donat que el candidat a president era Carles Puigdemont. El Consell de l’Estat
va considerar que no era procedent aquesta suspensió. El Tribunal
Constitucional va rebutjar la petició governamental al desestimar el recurs,
però va córrer a imposar condicions preventives que el candidat no podia
complir.
El president del Parlament ho
ha titllat de frau de llei i nyap jurídic.
Carles Puigdemont i JxCat
exigeixen la investidura, ni que sigui virtual via Skype per un president
exiliat, per tant que es desobeeixi el 155 i el TC. Roger Torrent afirma que el
seu candidat és Puigdemont, mentre sosté que qui ha de decidir qui és el president
del govern és el Parlament, en cap cas ni la vicepresidenta estatal, Soraya de
Santamaría, ni el TC. Torrent assenyala que s’ha de poder fer una investidura
efectiva, val a dir legal, segons les lleis perverses de l’Estat 155 vers
l’autonomia amordassada.
Les alternatives se situen en:
a) escollir president a Puigdemont per via telemàtica, malgrat el TC ho tombi
tot seguit, b) el candidat es presenti al Parlament i se l’investeixi sense
demanar permís al jutge, opció també anul·lada preventivament, c) Puigdemont es
presenta davant el jutge, en aquest cas com en el ‘b’ l’Estat tindria una
pressió d’alt voltatge, però tot sembla que el detindrien i engarjolarien, ara
bé, s’obriria una expectativa molt innovadora, d) es va a noves eleccions
(autonòmiques 155), e) la majoria parlamentària accepta les imposicions del
nyap, com ho va fer amb les eleccions 21-D, per presentar un candidat/a que
pugui ser investit efectiu i legal, f) encara hi ha l’escenari que es trenqués
la unitat sobiranista fins el punt que Arrimadas veies el cel obert per ser
escollida presidenta; tampoc ho aconseguiria perquè tindria més vots en contra,
el desenllaç seria noves eleccions, g) esclata una revolta generalitzada,
s’ocupa el Parlament, es desobeeix l’Estat i es proclama la república efectiva
(és un escenari hipotètic a dia d’avui).
El mateix president legítim ha
insistit en que no es descartés cap escenari. Vol dir per la seva investidura,
doncs ‘no hi ha altre candidat ni majoria possible’. La idea pot valdre per
altres lectures, entre elles que s’ha d’escollir un president i un govern malgrat
la mordassa, per cercar les condicions i aliances que permetin enfrontant-se al
155 i a la intervenció, fent-se ressò del clam popular de les decisions 1
d’octubre i 27-O.
La tensió de les esquerdes
Institucionals estatals s’acreix amb la del lideratge d’esquerres o escorat a
dreta dins la majoria independentista.
Els fonaments de la nova
legislatura són febles i contradictoris pel 155. Cal reflexió i maduració
política per canviar l’estratègia sobiranista. La força rau en la legitimitat
de l’1 d’octubre i el 3-O. La votació de la independència i la república el
27-O va derivar en que no fou efectiva. El president i el govern van fallar a
la mobilització i moviment ciutadà republicà.
El moviment republicà s’ha
mantingut vigorós i unitari. Necessita lucidesa, agafar forces, introduir el
compromís social, les aliances sobiranistes i treballar les potencialitats
democràtiques dins l’Estat. La democràcia catalana ha de fer pinya amb els
Ajuntament, Autonomies i població treballadora amenaçada tant pel 155 com pel
135 (imposicions de fiscalitat financera).
L’ANC i CDRs van convocar al
Parc de la Ciutadella per la investidura de Puigdemont. Les dues organitzacions
varen sostenir la concentració quan ja s’havia ajornat el ple. Al cap d’un
temps l’ANC desconvocà, però els CDR es
van mantenir.
Aleshores la ciutadania
concentrada va fer un episodi nou, entraren en massa dins el Parc, obrint-se
pas entre els Mossos, als crits: ‘Ocupem el Parlament’, ‘Ni un pas enrere’,
‘Som gent de pau’.
Cal un lideratge que talli el
nus Gordià, una estratègia de democràcia republicana que ajunti forces i
aliances entre l’independentisme (JxCat, ERC, CUP) i el sobiranisme (CatComú).
L’ajornament mostra la
necessitat i urgència de la construcció d’una coordinació, un pla, unes
aliances, una mobilització, un moviment democràtic i sobiranista unitari, per
la llibertat i la república.
La perspectiva que soldi un front democràtic sòlid és la
que permet combinar l’exigència de retirada de la intervenció, 155, llibertat
presos polítics i persones exiliades, amb recuperar les lleis socials
tanul·lades pel TC, decretar un salari mínim de 1.000 €, impulsar un procés
constituent popular des de la base local. 1 de febrer de 2018.
De la Carta de L’Aurora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario