El Parlament enceta una legislatura conflictiva i inestable, en un
context d’excepcionalitat per les prohibicions, imposicions i limitació del
drets fonamentals per part de l’Estat.
Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, Girona, membre d’ERC, és el
nou president del Parlament de Catalunya. Torrent ha estat escollit amb una
Mesa del Parlament, reductiva respecta l’anterior en diversitat democràtica i
ideològica, així com en un ostensible retrocés en la paritat de gènere.
Quatre representants de l’independentisme (2 PDECat, 2 ERC), 3 de
l’anti-independentisme del bloc del 155 orquestrat per l’Estat (2 Ciutadans, 1
PSC). Una sola dona (ERC) de set.
El Parlament ha deixat passar l’ocasió de formalitzar una entesa tàcita
de majoria democràtica sobiranista republicana, entre l’independentisme i el
sobiranisme republicà (Catalunya en Comú).
El discurs d’inici de legislatura de Roger Torrent, és una peça
política que sofreix de l’amenaça i de l’estat d’excepció imposat amb l’article
155.
 |
| Presos polítics 3 mesos. Arc de Triomf. |
Ja pot omplir-se la boca de democràcia i de representar al conjunt
català Inés Arrimadas. Ciutadans agreugen la conculcació de les llibertats
democràtiques, mentre atien el neoliberalisme de les retallades socials del PP
i de l’Estat. Per això ataca enfurismada a Catalunya en Comú. Arrimadas no vol
ni fet democràtic ni factor social.
El nou president analitza la situació com excepcional (‘context complex i anòmal’), denúncia la intervenció de les finances de la Generalitat, demana la
retirada de l’aplicació del 155, es fa ressò dels presos polítics i de les
persones represaliàdes (‘Vull recordar els escons buits’), no s’estalvia explicitar l’anomalia
democràtica que representa la suspensió del govern i del Parlament.
El compromís que assumeix
Torrent contempla en la vessant social ‘l’obligació
de defensar els que més pateixen’, alhora fa esment a ‘la igualtat efectiva... un
repte pendent... em sento compromès amb la lluita feminista’.
El president alerta que cal ‘Defensar el dret d’expressió de les 135 veus, dels i les
parlamentàries... al Parlament s’ha de poder parlar de tot’. En aquest
sentit afirma ‘vull fer de la democràcia i la convivència els pilars
fonamentals del meu mandat’, per concloure en que ‘Cal recuperar la normalitat
institucional’.
També Torrent ha fet al·lusió a l’escurçada representativitat
de la Mesa, ha anunciat la continuïtat de la pràctica inaugurada per Carme
Forcadell, d’invitar a les reunions de la Mesa a les persones representants
dels partits polítics que no en formen part.
Ha estat un discurs en un marc que segueix autonomista, entre el post 1 d’octubre i la
proclamació republicana non nata, d’intenció pre-republicanista, sota la
imposició del 155. La CUP ha remarcat l’absència de referència al llegat de l’1
d’octubre i a la fita de la república catalana. No hi ha hagut cap senyal
referent a cercar maneres per desenvolupar un procés constituent popular.
He trobat que hagués estat adient
esmentar entre els reptes el de la
restitució de les Lleis derogades pel Tribunal Constitucional.
Els poders fàctics parlamentaris van amb peus de plom. El
moviment republicà ciutadà, sobiranista i independentista, ho admet disposat a
preparar el nou embat des de la prèvia recuperació institucional.
Un to i contingut ben diferent
va emprar el president de la mesa d’edat, Ernest Maragall. El reclam de la
mobilització i decisió del referèndum de l’1 d’octubre ha ressonat nítid i
potent. El desig ‘El Parlament serà sempre nostra’, recorda el clam ‘Els
carrers seran sempre nostres’, que junt al ‘Volem votar/Votarem’ i ‘Som gent de
pau’, va derrotar la repressió de l’Estat.
Del
Butlletí electrònic d’EUiA.
No hay comentarios:
Publicar un comentario